EL MOTOR D’EUROPA

Milers d’alemanys viuen a Mallorca sense constar enlloc

La influent presència dels veïns germànics passa desapercebuda en el padró, on consten com el tercer grup d’estrangers més nombrós a les Balears
Dues turistes alemanyes davant d'un quiosc amb un cartell en el seu idioma a l'Arenal de Palma. / JOAN MATEU PARRA

El pla pilot del Govern balear per acollir els primers turistes després de l’estat d’alarma es va centrar exclusivament en el mercat alemany, i no és estrany: amb 4,5 milions de visitants arribats l’any passat, és el més important, segons xifres de l’Institut Balear d’Estadística (Ibestat). Durant el confinament, uns centenars d’alemanys amb residència a les Illes enviaren diverses cartes a la presidenta de les Balears, Francina Armengol, per demanar-li que se’ls permetés tornar a visitar la seva segona residència a Mallorca, una petició que va obligar Armengol a explicar per què no podien. Les reaccions de l’executiu alemany arran de les imatges de festa i excessos sense prevenció contra el covid-19 a l’Arenal de Palma al principi de l’estiu varen provocar la resposta immediata del Govern balear, segons va reconèixer el conseller de Turisme, Iago Negueruela. Varen fer tancar tots els locals on es venia alcohol dels carrers clau del turisme de gatera a l’Arenal i a Magaluf.

Aquests són només alguns dels exemples de fins a quin punt arriba la influència política i econòmica alemanya a Mallorca i, de retruc, a totes les Balears. Però aquesta influència no es tradueix en les xifres oficials de població: desenes de milers d’alemanys viuen a Mallorca sense constar enlloc.

Actualment hi ha 18.764 alemanys empadronats a l’Arxipèlag, segons dades provisionals d’aquest mateix any de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Segons aquesta mateixa font, hi ha més marroquins (28.433) i italians (21.239) que no alemanys, a les Balears. Però les dades de l’INE indiquen que això no sempre ha estat així. El 2012 s’arribà al màxim històric de 36.758 alemanys empadronats a les Balears, i entre aquell any i el 2018, fins a 17.863 es varen donar de baixa dels registres municipals. De llavors ençà, hi ha 135 empadronats menys. Mirant les estadístiques, qualsevol podria pensar que varen partir en massa, però no és cert. De fet, continuen a les Illes, sobretot a Mallorca -segons l’Ibestat, el 85,6% dels germànics viuen a l’illa gran-.

El catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears, Pere Salvà, explica que la gran majoria d’alemanys no se n’han anat mai i que només s’han desempadronat. L’advocat de DMS Consulting Alejandro del Campo afirma el mateix i assegura que ho han fet per estalviar-se impostos. El nombre d’alemanys que viuen a les Illes s’aproximaria als 70.000, segons el catedràtic de la UIB. Salvà recorda que abans de la crisi de 2008 varen estimar que hi havia aquesta població. Com que el sector turístic no ha deixat de créixer fins ara, la població germànica no hauria experimentat gaires canvis. En el càlcul s’incloïen els que venien a treballar durant la temporada turística o etapes més llargues i els empadronats.

Objectiu: pagar menys

La principal raó per què tants alemanys deixassin d’estar empadronats a les Balears va ser l’aprovació d’una normativa impulsada -i encara vigent- a finals del 2012 pel ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro (PP). El model 720 obligava tots els residents a Espanya a declarar els “béns i drets” que tinguessin a l’estranger si superaven els 50.000 euros, segons explica Alejandro del Campo. La recuperació de l’impost sobre el patrimoni el 2011 també va influir en el canvi de residència dels alemanys, afegeix, perquè al seu país es va suprimir el 1998. “Tothom havia de declarar el 30 d’abril de 2013 i el 95% dels alemanys empadronats a les Balears estaven obligats a fer-ho perquè reunien les condicions”, diu l’advocat, que afegeix que molts no ho varen fer en el moment exigit perquè no coneixien la nova norma. Les sancions varen “espantar” molts alemanys perquè es multava amb 5.000 euros per cada dada no declarada a temps o declarada incorrectament. Del Campo fins i tot va denunciar aquest règim sancionador a la Comissió Europea. Tot això va provocar que alguns alemanys partissin a viure definitivament al seu país, mentre que molts altres, reconeix l’advocat, continuen vivint a les Illes, o entre les Balears i Alemanya, però sense constar en els padrons de les Balears per evitar haver de declarar.

Els alemanys que solen passar més temps a Mallorca han generat una xarxa de serveis de tota mena que estan adaptats al seu idioma i necessitats, explica l’economista Carles Manera. Això es veu reflectit en els comerços de zones com l’Arenal, retolats directament en alemany, i en una gran quantitat de mitjans de comunicació alemanys com ara Mallorca Zeitung, Mallorca Magazin, Inselradio i Die Inselzeitung. També hi ha comptes de Facebook dedicats a informar només els germànics, com ara Malle Bz i Bild Mallorca.

“Entre els visitants alemanys, abunden els que venen amb la família i que tenen una capacitat de consum molt elevada”, apunta Manera. I té clar que no deixaran de venir, perquè hi ha una “tradició” i una “rutina” de viatjar a les Illes Balears.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF