La verema de James i Michael

Margalida Moner, Andreu Manresa i James Costos són tres persones que tracen molt bé el passat, el present i el possible futur del vi a casa nostra. Segurament no deveu trobar cap connexió entre aquests tres personatges tan diferents, i possiblement no hi ha cap lligam real i tot és fruit de la meva imaginació o de la gatera que duc damunt, però continuaré posant els dits sobre el teclat de l’ordinador per exposar una estranya relació entre ells i l’evolució del vi a Mallorca que m’ha sorgit després d’assistir a la tradicional festa de la verema que organitza la DO Pla i Llevant de Mallorca per donar el sus mediàtic a la verema del 2018.

Al principi no fou la senyora Moner, sinó un buit, un no-res, un silenci cridaner, ja que els pocs cellers i vinaters que hi havia per casa nostra començaven la tasca de collir el raïm sense explicar ni donar a conèixer aquesta feina tan transcendental als mitjans de comunicació, segurament perquè era un treball habitual i la gent del poble n’era conscient quan veia el tragí de tractors acompanyats pel brunzit de les abelles i vespes que desitgen tastar el suc del raïm dins la caixa del remolc. Com bé diu la dita dels experts en màrqueting, ‘qui no comunica no existeix’ i per això alguns començaren a ser conscients que el vi s’havia d’apropar als consumidors, connectar amb la població que compra, tasta, beu i gaudeix d’un bon vi i que no en sap gaire cosa més. Segurament seria bo obrir de bat a bat les portes del celler i la tanca del vinyet per aconseguir enllaçar el client final amb les persones i els fruits que donaran el suc embriagador. La DO Pla i Llevant en fou conscient i decidí, no sabria dir quin any, fer un senzill berenar convidant-hi el conseller o consellera d’Agricultura i que tallàs uns quants raïms per donar inici a la verema davant els flaixos de dos o tres periodistes de l’illa. La primera veremadora fou la consellera d’Agricultura Margalida Moner, una dona afable, andritxola, de tracte clar i amant del teatre amateur que tallà, sempre amb un trinxet, els primers raïms a la finca de Son Moix de Manacor, propietat del celler Pere Seda. Durant aquells anys el sus de la verema era un senzill berenar damunt una post i dues banquetes, un poc de pa amb oli, una mica de sobrassada, formatge, alguna coca, els vinaters, qualque viticultor i, sobretot, els joves redactors dels diaris, que eren imprescindibles per així poder sortir l’endemà en algun espai de les pàgines dedicades a la Part Forana -era fonamental que fos un berenar al matí, ja que quan es parlava de fer una festa al vespre o a l’horabaixa els responsables dels diaris arrufaven el nas i explicaven que necessitaven temps per escriure la notícia.

Passaren uns anys, passaren diverses conselleres i degué ser el 2010 quan ens trobàrem sense conseller ni consellera d’Agricultura i la gent de la DO Pla i Llevant es va plantejar entrar en una nova fase, deixar de banda la figura institucional i designar alguna persona destacada en la seva feina com a veremador major. Havia de ser proper, conegut, estimat i que no tingués relació directa amb cellers, però vinculat d’una manera o una altra amb el món del vi. El primer veremador major fou el periodista i escriptor felanitxer Andreu Manresa, lletraferit, de lúcida ploma i gran coneixedor i divulgador de la gastronomia illenca. Amb ell s’encetà una etapa en què les berenades foren més divertides, amb més menjar, més vi, més periodistes que s’hi apuntaven i una gran connexió i sintonia entre el mig centenar de convidats que s’aplegaven al voltant d’uns ceps a punt per ser veremats.

Fa uns anys en començà la tercera fase i entrà en escena el relacions públiques, en aquest cas l’incombustible Tommy Ferragut, que apuntà una nova passa: ampliar mercat, la necessitat de personatges populars per la major part de la gent, amb feeling pels grans mitjans, que tingui gran impacte a les xarxes socials i, sobretot, que aporti allò que alguns anomenen glamur. Enguany hem assistit a la màxima expressió d’aquesta etapa: una deliciosa parella d’èxit amb una gran capacitat per captivar un ampli ventall de la població sense saber ben bé per quin motiu: l’exambaixador dels Estats Units James Costos i la seva parella, Michael Smith, veremadors majors que ens deixaren una preciosa frase: “La principal diferència entre els vins de Califòrnia i els de Mallorca és que els del meu país són molt cars i aquí hi ha molt bona relació qualitat-preu”.