M’he operat el nas però em fa vergonya admetre-ho

BarcelonaRenée Zellweger, Meg Ryan, Demi Moore... i ara Gisele Bündchen, suposadament amagada sota un burca. La llista d’actrius i models que s’operen -i són jutjades per fer-ho- és cada dia més llarga. Però tot i la freqüència amb què apareixen notícies de famosos que passen pel quiròfan, la cirurgia estètica encara és un tabú per a moltes persones si tenim en compte l’enquesta que ha fet pública la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE), que revela que gairebé la meitat (49%) de les dones que s’operen prefereixen al·legar un motiu de salut per justificar la intervenció que no pas dir que ho han fet per motius purament estètics.

Les operacions de cirurgia estètica, tot i haver-se democratitzat, no estan socialment tan acceptades com una operació de galindons o de cataractes. “Tot i que està més acceptat que fa trenta anys, encara hi ha tendència a creure que és un luxe innecessari. Es concep la cirurgia estètica com un acte frívol. I tot i que el risc d’una intervenció quirúrgica és baix, t’estàs sotmetent a un risc sense que sigui estrictament necessari”, assenyala Manel Romaní, president de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica. També hi ha tendència a pensar que és una despesa innecessària. “La gent encara té vergonya de dir que s’ha gastat diners en una operació de cirurgia estètica però, en canvi, sí que explica que ha anat de vacances al Carib o que s’ha comprat un cotxe car”, afegeix aquest cirurgià.

Només als més pròxims

L’estudi també indica que el 58% de les enquestades (40% en el cas dels homes) no explicarien fora del seu cercle íntim que s’han sotmès a una intervenció estètica, una xifra que arriba al 63% en el cas dels pacients que s’operen per primer cop. A mesura que la gent se sotmet a més operacions estètiques, també disminueix la reticència a explicar-ho. I són els homes els que tenen menys problemes per dir obertament que s’han fet algun retoc.

El cirurgià plàstic Vicente Paloma opina que l’acceptació de la cirurgia estètica depèn de l’entorn i “de la maduresa de la societat en què vius”, mentre que el cirurgià Carles Liébana ho vincula al grau de formació. Tot i això, encara no hem arribat al nivell dels Estats Units, on fins i tot es presumeix d’haver passat pel bisturí. Aquí encara s’ha de justificar el motiu estètic, “com si carregués algun tipus d’estigma”, argumenta Romaní. Un estigma de què no s’escapa ningú. Segons publicava aquesta setmana The New York Post, la model Gisele Bündchen, que sempre s’havia mostrat contrària al bisturí, va posar-se un burca per evitar que la reconeguessin en sortir d’una clínica de cirurgia estètica de París en la qual s’havia operat els pits després de dos embarassos.

“Encara hi ha gent que quan li expliques que t’has operat et diu: “No et feia falta, estaves molt bé com estaves... Però jo no et pregunto si t’agradava. És a mi a qui no m’agradava i per això m’he sotmès a una operació estètica o reparadora”, argumenta el president de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica.

Hi ha intervencions quirúrgiques més fàcils de justificar que d’altres. Una operació de nas es pot argumentar per problemes respiratoris o perquè el septe nasal està desviat, i una reducció de pit pot ser per pal·liar problemes d’esquena. No obstant, la frontera entre estètica i salut és molt fina. “Una panxa despenjada després d’un embaràs està associada a una distensió de la musculatura. És un problema estètic perquè no moriràs d’això però també és un problema de salut -associat a problemes de digestió-, de salut mental -és una qüestió d’autoestima- i és incòmode que et preguntin contínuament si tornes a estar embarassada”, reflexiona Vicente Paloma. De fet, un terç de les dones diuen que recorren a la cirurgia estètica perquè senten vergonya d’ensenyar la part del cos que s’operen. “Però no està acceptat encara que el canvi li pugui suposar un augment important d’autoestima i seguretat”, diu Romaní. En el cas dels homes, només un 7% admeten que ho fan perquè tenen un complex.

La cirurgia estètica s’ha democratitzat i ja no és una cosa només a l’abast de les butxaques amb més poder adquisitiu. Les dones són les que més ús fan del bisturí, tot i que la proporció d’homes ha crescut en els últims anys i ja representa un 30% dels pacients, segons dades de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica.

Les intervencions també varien en funció del sexe. Ells es fan més liposuccions de panxa, bosses als ulls i operacions de nas, i elles, intervencions de pit, liposuccions i nas.

Resultats naturals

La tendència ara, després d’anys d’excessos, és que el resultat de l’operació sigui com més natural millor. I l’objectiu, sobretot en les intervencions facials, és esborrar els senyals de l’envelliment. “Els pacients volen sentir-se millor però que ningú no noti el que s’han fet. Que puguin justificar-ho amb un «És que les vacances se m’han posat bé!»”, diu el cirurgià plàstic Carles Liébana.

També, i com a conseqüència de la crisi, les grans intervencions -com els líftings facials, que requereixen recuperacions d’un mes- han deixat pas a retocs de tipus ambulatori, que no requereixen postoperatori -com implants i tècniques regeneratives amb cèl·lules mare-“i que permeten una incorporació immediata a la feina, sense necessitat de baixa ni de donar explicacions”, indica Liébana. Un altre motiu és que aquestes intervencions més petites també són més econòmiques.

L’edat mitjana dels catalans que se sotmeten a una intervenció d’operació estètica és de 38 anys, i la franja d’edat d’entre 35 i 45 anys és on es concentren més de la meitat del total de pacients. “És l’edat en què la gent té més consciència que s’ha de cuidar per mantenir el seu aspecte”, explica Liébana, que afegeix que també hi influeix l’entorn laboral, ja que és l’edat en què “es té la percepció d’entrar en competència amb la gent més jove” i una de les raons per operar-se és competir en el mercat laboral amb un aspecte més rejovenit. De fet, un 30% de les persones que acudeixen per primer cop a la consulta d’un cirurgià plàstic admeten que la feina és l’àmbit en què més els pot beneficiar el canvi d’aspecte, per davant de les relacions íntimes (13%) i socials (5%).

Els joves, menys reticències

Tot i que no s’ha detectat un increment significatiu de joves que s’operin, el cirurgià Vicente Paloma explica que té pacients de 18 a 25 anys que s’operen de pit i nas, sobretot, i que són els que menys reticències tenen a explicar-ho obertament. “Són pacients que volen que es noti la intervenció i som nosaltres els que els hem de frenar i posar seny”, diu. També ha percebut un increment de la cirurgia reparadora. La recuperació de càncer de pit i de pell ja representa un 20% de les seves consultes. L’impacte de la crisi també s’ha notat. El preu és un dels aspectes que més valoren els pacients, però els professionals alerten de la proliferació de solucions estètiques de dubtosa qualitat i a baix cost que no reuneixen les condicions de seguretat i higiene adequades. “En medicina les coses tenen un cost i les ofertes agressives poden suposar escurçar el temps d’hospitalització o usar productes o implants de baixa qualitat i s’ha d’anar amb compte perquè estem jugant amb la salut”, adverteix Liébana.