ATALAIANT DES DE L’ESPAI

Geògraf

Mesurant l’alè i la suor de les plantes

Un conjunt de sensors de temperatura a bord de l’Estació Espacial Internacional permetran monitoritzar el procés d’evapotranspiració

Amb la mirada del satèl·lit mesurarem l’evapotranspiració un dia d’estiu en un sector de la serra de Tramuntana. Aquest procés és la suma de l’aigua que es perd del sòl per evaporació més la que perden les plantes transpirant. Per mesurar-lo, utilitzarem un instrument anomenat Ecostress, llançat l’estiu passat per la NASA i acoblat a l’Estació Espacial Internacional a 400 km de la Terra.

L’objectiu és mesurar l’evapotranspiració de les plantes en un escenari d’escalfament global i d’augment dels episodis de sequera. Per dur a terme aquesta tasca, l’enginy disposa d’un conjunt de cinc sensors tèrmics amb capacitat per mesurar de manera molt ajustada la temperatura de la superfície de la Terra.

La precisió del l’instrument permet observar petits canvis de temperatura en la vegetació que estan relacionats amb la quantitat d’aigua disponible per a la planta: si aquesta disposa d’aigua suficient la ‘suarà’ per les fulles i es refredarà, però si no té aigua suficient s’encalentirà, i podria arribar a patir una situació d’estrès hídric. Si es produeix aquest escenari d’escalfament, la planta mantindrà el seu aspecte verd durant un temps abans de començar a perdre les fulles. Uns canvis, per tant, invisibles però que podrem avançar gràcies a les dades del sensor.

Les imatges que acompanyen el text ens traslladaran al cor espiritual de la serra de Tramuntana per escoltar-hi el batec, l’alè i la suor dels alzinars, conreus i rellars que l’envolten. Començarem amb un cop d’ull al darrer requadre (5), amb una fotografia aèria d’enguany, que representa una superfície d’uns 33 km2. La incorporació d’alguns topònims així com la traça de la carretera MA-10 ajudaran a ubicar-nos.

El requadre (1) mostra una imatge de l’Ecostress enregistrada el passat dia 3 d’agost a les 16.21 h, hora local, on es pot esbrinar el conjunt de la temperatura de la superfície del sòl i de la vegetació. La llegenda, amb tonalitats de colors blaus a vermells, reflecteix una important amplitud tèrmica, de fins a 21,6 °C, entre els 27,5 °C de mínima en alguns sectors de l’alzinar de son Macip fins als 49,1 °C de màxima pels voltants del Clot d’Aubarca. Els roquissars del puig Roig i de les vessants de solana dels puigs d’en Garireu i de Massanella també marquen temperatures per damunt de la mitjana, mentre que les clapes amb menor temperatura van lligades a la presència de vegetació.

L’evapotranspiració

El requadre (2) representa els valors d’evapotranspiració. Com és d’esperar, els indrets amb major evapotranspiració corresponen als de menor temperatura al requadre (1) i viceversa. Les unitats que ens proporciona la imatge són w/m2/dia. Una conversió a mm/m2/dia pot ser més aclaridora: parlaríem d’uns 2-3 mm/m2/dia a les zones de roquissar fins als 8 mm/m2/dia en alguns sectors de l’alzinar. En definitiva, l’alzinar en un dia d’estiu pot arribar a suar fins a 8 litres d’aigua per m2: un valor que, conversant amb els professors Jaume Vadell i Catalina Cabot, del Departament de Biologia de la UIB, pot fer pensar en una certa sobreestimació però que, en qualsevol cas, constata que les arrels de l’arbre hauran de treballar de valent per trobar aigua en el subsòl margós.

Per acabar, una ullada als requadres petits (3) i (4) ens acostarà a un redol amb una superfície menor, d’unes 295 ha, amb la intenció de mostrar petits detalls que quedaven difuminats a les imatges dels requadres anteriors i que, gràcies al canvi d’escala, sortiran a la llum. Es pot observar, per exemple, com l’alzinar mostra un certa heterogeneïtat en els valors de temperatura i d’evapotranspiració. Petits detalls que, amb el temps, ens poden ajudar a identificar quines plantes estan més adaptades i quines són més vulnerables a la manca d’aigua.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF