SERRA DE TRAMUNTANA
Societat 30/06/2013

Més reconeixement, però menys recursos

La serra de Tramuntana compleix dos anys com a Patrimoni de la Humanitat en un moment complicat

Mercè Pinya
3 min

PalmaLa majoria de les terrasses de la serra de Tramuntana deixaren de conrar-se quan els mallorquins descobriren que viure de la terra podia significar viure d'aquells que volien visitar-la sense haver de treballar-la amb les mans. La serra de Tramuntana va ser el bressol del turisme a les Illes Balears. L'arxiduc Lluís Salvador o Chopin són els referents inevitables que vénen al cap, pioners de la descoberta de la vàlua de Mallorca com a destinació turística.

Ningú no dubta avui que el mirador de Son Marroig, la torre de les Ànimes, les cases de neu, el camí del Correu o la màgia de na Foradada són dignes del màxim reconeixement. Tampoc no ho dubtà el comitè de la Unesco quan el juny de 2011 acordà a Bahrein considerar-la Patrimoni Mundial en la categoria de Paisatge Cultural. El Consell de Mallorca havia treballat des de 2007 per impulsar la candidatura de la serra de Tramuntana i el juliol de 2009 va ser elegida la candidata espanyola per a l'any 2010.

90 quilòmetres

La serra de Tramuntana és una extensió muntanyosa de 90 quilòmetres de longitud i un dels escenaris més emblemàtics de l'illa. El mèrit, "és dels propietaris de la Serra", destacà en els actes de celebració del segon aniversari de la declaració de la Unesco la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, que "amb la seva feina mil·lenària" han fet que la Serra sigui avui com és. També hi ha contribuït, en qualsevol cas, la protecció mediambiental, amb la declaració de Paisatgre Pintoresc, una figura proteccionista aprovada en temps de la dictadura de Francisco Franco. El 2007, el Consell de Govern acordà declarar la superfície de la Serra Paratge Natural, el mateix àmbit geogràfic que reconegué la Unesco posteriorment.

Gestió i protecció

En realitat, la regulació i ordenació dels usos de la Serra, el que determina allò que hi és permès i com n'ha de ser la gestió, és el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN), aprovat també el 2007. Recentment, el conseller de Medi Ambient, Gabriel Company, anuncià que tenia la intenció de modificar-lo, amb la màxima que "protegir no és prohibir", un anunci que ha posat en peu d'alerta els sectors conservacionistes i alguns batles de la zona.

La serra de Tramuntana són també onze finques públiques, propietat del Govern de les Illes Balears -Menut, Binifaldó, Son Moragues, Cúber, sa Coma des Prat, Mortitx, ses Figueroles, Míner Gran, sa Coma d'en Vidal, Gabellí Petit o Planícia-, unes quatre mil hectàrees propietat dels ciutadans de les Illes Balears. Un patrimoni natural que requereix dels recursos públics per ser mantingut. Més enllà dels espais naturals, la tècnica de la pedra en sec: marges, sistemes hidràulics, camins de muntanya, sitges, forns de calç...vestigis d'un temps que ja no tornarà i que ara veuen en perill la seva conservació a causa de les retallades en els recursos públics.

Retallades

La importància del reconeixement de la Unesco és que posa en valor el paratge, una declaració honorífica que no implica control i que es combina amb les figures de protecció aprovades pel Govern. La gestió, és competència de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. No només això, sinó també la investigació d'un dels paratges amb els nivells de biodiversitat més alts de totes les Illes.

Les retallades en la gestió activa de la Serra són envidents pel comitè d'empresa de l'Ibanat, l'organisme públic que gestiona l'àrea. De sis tècnics, avui únicament un s'encarrega d'aquesta zona de Mallorca. Els altres cinc foren acomiadats el 5 de desembre de 2012. No és l'única retallada, però, que denuncien: l'empresa pública que gestionava la Serra, Espais de Natura, ha quedat absorbida per l'Ibanat, "una rebaixa a segona divisió".

De fet, una de les queixes principals dels sectors conservacionistes és que els pocs recursos disponibles després de les retallades, una part important es destinen a les àrees recreatives, on sí que hi ha assignat personal de l'Ibanat. Aquesta circumstància, senyala un treballador de l'Ibanat, "demostra també les prioritats d'una direcció que està sempre prioritzant l'entreteniment i l'esbarjo per damunt de la conservació dels recursos naturals, que a la Serra són fonamentals", afirma.

stats