Més de 100 pacients ja ajuden altres persones amb la mateixa malaltia

PalmaLes persones diagnosticades amb una malaltia crònica tenen la capacitat, posteriorment, de convertir-se en conductors d'un grup amb persones de la mateixa malaltia amb la finalitat d'ajudar-les, entendre-les i acompanyar-les.

Yolanda Cáceres Teijeiro, Maria José Sastre Perea i Maria Llucia Moreno Sancho són les tres responsables de l'equip coordinador del programa Pacient Actiu de l'IB-Salut, que es va posar en marxa l'any 2016 i ja ha format més d'un centenar de pacients per tal que ajudin persones amb la mateixa malaltia.

Aquest és un programa solidari, altruista. “No sé si canviarem el món, però una mica el nostre entorn, sí”, explica Maria Llucia Moreno, qui durant la tercera jornada del programa que ha acollit aquest dimarts Son Llàtzer confessa que “aquesta és una manera d'agrair a la gent la seva implicació”.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha agraït l'esforç als qui fan possible el programa i a aquells que “llevau temps de la vostra vida per dedicar-lo als altres de manera voluntària”. Segons la cap de l'Executiu, amb aquest programa “les persones arribau allà on les administracions no arriben”.

I és que els pacients amb malalties cròniques que ja coneixen el seu equip sanitari poden rebre una formació de 25 hores i convertir-se en un suport per a gent amb una malaltia similar. “Per ser formador s'han de tenir algunes característiques, com ara empatia cap als altres, ganes d'aprendre, disponibilitat temporal o que la persona es vegi amb coratge per dirigir un grup”, assegura Moreno. Gairebé totes les formacions es fan als centres de salut “perquè és el més còmode, però es poden fer a qualsevol indret, des d'associacions de pacients a locals que pertanyen a l'Ajuntament...”, afegeix la professional, qui explica que aquest és el futur més immediat.

Diferents professionals sanitaris s'encarregan de fer la formació i una vegada els pacients reben el diploma “ja es poden estrenar conduïnt grups de malalts entre iguals”. Els grups es reuneixen durant 12 hores dividides en dues hores setmanals durant sis setmanes. “En certa manera, es considera també un grup d'autoajuda, ja que es parla de la malaltia però també de les emocions, de com es viu, del paper que hi juga la família...”

La comunitat balear va posar en marxa el programa Pacient Actiu ara fa tres anys i es reflecteix en altres comunitats que ja el tenen més avançat com Catalunya, amb més de deu anys, o Andalusia, que tot just fa una dècada que el posà en pràctica. L'objectiu és arribar a l'apoderament del pacient “per fer-lo protagonista”, tot i que el professional sanitari sempre hi aportarà el seu coneixement. De fet, a totes les formacions entre iguals sempre hi ha un expert de suport que en general tindrà “la boca tancada” i s'encarregarà de tot el que necessitin. “Però el fet que hi hagi algú darrere fa que els formadors se sentin més segurs i que la gent que ve tingui una persona referent del seu centre”.

Pablo Serrano és un del centenar de pacients formadors que ja hi ha a les Balears. Va arribar al programa una vegada li varen diagnosticar diabetis tipus 2. “Vaig començar a cercar alguna manera d'ajudar els altres perquè no caiguessin en les meves mateixes errades”, explica. Era la seva manera d'evitar que altres passin per la mala experiència que ell va viure. “Jo vaig necessitar que algú m'escoltàs perquè em va costar acceptar la malaltia, i si no ho fas és impossible dur-ne un control. Els metges et diuen què tens i com tractar-ho però necessitava la part emocional”, explica.

A través de l'Associació de Diabètics va conèixer el programa i va aprendre a explicar en què consistia la seva malaltia. Un dia es va presentar davant una vintena de persones diabètiques i... “l'emoció fou immensa”. Sobretot, recorda que és perquè “quan veus que t'escolten veus que els ajuda i també aprens”. I d'aquesta manera és com un problema es converteix en una oportunitat.

Una de les seves alumnes ha estat Juana Ros, diagnosticada de diabetis fa 12 anys. Al principi “em vaig resignar, m'havia tocat”, assegura. Anava als controls d'infermeria, tot i que reconeix que “no feia gaire cas del que em deien, com si no anàs amb mi. Mai m'havia cuidat gaire”. Durant aquest temps, la família per a ella ha estat molt important, “era el meu fill que em deia quants de sobres de sucre duia l'arròs amb llet perquè no me'l menjàs”, explica.

Les converses en grup l'han ajudat molt, fa cinc setmanes que en forma part i des de llavors “l'arròs amb llet ja caduca dins la gelera”. Es confessa animada, en aquestes trobades parlen de la importància del menjar i de fer exercici, i envoltada de malalts en igualtat de condicions, la diabetis “és més bona de dur”.

FICAE [Nòmada]

El 31 de maig començarà un festival de curtmetratges “únic al món” que té l'objectiu de “combatre l'estigma que tenen moltes famílies” a través del cinema. El CineCiutat donarà el sus del festival que dirigeix Sonia Justo, psicòloga i memebre d'ALAS. “Es projectaran pel·lícules que no estan en xarxa” per fer visible que “la malaltia és un procés de vida, no un lloc obscur”, ha explicat. Les projeccions continuaran en els diferents hospitals de la xarxa pública i durarà fins al 7 de juny. Hi han participat més de vint associacions i això, diu Justo, “és un orgull”.