Menorca reobre el passat per combatre el neofranquisme
L’illa commemora avui el vuitantè aniversari de la rendició republicana
MaóMenorca commemora avui els 80 anys del final de la Guerra Civil. La que va ser bastió republicà a la Mediterrània va oficialitzar la seva rendició el 9 de febrer de 1939, després que cinc dies abans l’aviació franquista hagués llançat sobre Maó un missatge contundent en forma d’ultimàtum per aconseguir la rendició republicana: “El Caudillo no desea que haya más derramamiento de sangre”. La importància de Menorca en les connexions marítimes despertà l’interès del govern italià. Aquest escenari propicià la intervenció del govern britànic, que en connivència amb el règim va negociar la rendició a canvi que les autoritats civils i militars republicanes poguessin abandonar l’illa sota la protecció britànica.
El 29 de gener passat es presentà al Consell Insular un cicle d’activitats amb motiu de l’efemèride. Aquesta iniciativa, que rep el suport de l’Institut Menorquí d’Estudis i l’associació Memòries de Menorca, té la intenció d’aprofundir en el coneixement històric. Per aquest motiu, s’han organitzat algunes conferències, per a les quals s’han convidat historiadors experts en la matèria que vindran a Menorca per col·laborar amb els estudiosos de l’illa, a més de taules rodones, diàlegs i visites guiades. Tot plegat, durant dos intensos mesos. El febrer es tractaran temes com la importància historiogràfica i l’estat dels estudis sobre la temàtica, el tractament de la Guerra Civil a les aules de Secundària i la repressió a les Balears. També es farà una visita guiada a la fortalesa de la Mola. D’altra banda, el març s’abordarà el paper de la dona a la Guerra Civil i la postguerra, s’indagarà en nous arxius i noves perspectives historiogràfiques, s’analitzaran les obres monogràfiques sobre Mallorca i Menorca, i es realitzarà una altra visita guiada, en aquest cas a les defenses costaneres.
Maria Gutiérrez, membre de l’associació Memòries de Menorca, considera que aquest cicle hauria de servir per “replantejar-nos com a societat tot el que va succeir i evitar el ressorgiment actual de certes idees”. De les activitats plantejades, Gutiérrez destaca “l’ampli ventall d’oportunitats per conèixer-ne tots els detalls”. I afegeix que les visites guiades a les torres de defensa i, sobretot, a la fortalesa de la Mola seran “especialment interessants”. “Hi ha molta gent que no sap el que va passar en aquesta ubicació durant la Gerra Civil i la postguerra”, recorda; “s’hi varen viure autèntics moments d’extrema violència per part de tothom. És important el rigor acadèmic amb què s’ha plantejat la iniciativa”. L’associació Memòries de Menorca aposta per explicar un dels capítols de la història més dolorosos, “no per obrir ferides, sinó per conèixer i aprendre dels errors. Si perdem la memòria, no tenim identitat”, afirmen.
Medalla d’Or a Franco
Memòries de Menorca ha irromput amb força després d’iniciar el procés de retirada de la Medalla d’Or de Maó al dictador Francisco Franco. És un reconeixement desconegut per la majoria de la població, segons admet Maria Gutiérrez, qui afirma que “sorprèn que en plena democràcia es mantinguin determinats honors a dictadors. Cal recordar que hi ha una llei estatal i una d’autonòmica que vetlen per eliminar aquests vestigis”.
El ple municipal va aprovar, gràcies a l’equip de govern format per Ara Maó i el PSOE, la retirada de la Medalla d’Or. L’abstenció del Partit Popular i del regidor de Ciutadans posà el contrapunt a una decisió que els responsables de Maó varen qualificar de “dignificar la institució”. Aquesta mateixa setmana, el Ministeri de Justícia ha reclamat a 656 ajuntaments de l’estat espanyol la retirada dels noms de carrer relacionats amb el franquisme. Curiosament, entre els cinc de les Illes Balears hi ha el de Maó. Fonts del Consistori que dirigeix Conxa Juanola han assegurat a l’ARA Balears que “no hi ha carrers amb noms franquistes”, però admet que sí que s’ha detectat alguna petita placa amb símbols franquistes en determinats edificis que en recorda la construcció per part de la dictadura. En qualsevol cas, el compromís i les passes fetes durant aquesta legislatura en matèria de memòria històrica estan fora de dubte.
Els presos que varen passar per la fortalesa de la Mola foren majoritàriament militars, però també n’hi hagué de civils. El 1920 arribaren procedents de Barcelona els sindicalistes que impulsaren la vaga general i la declaració d’estat de guerra. El president català Lluís Companys va ser un dels presos més rellevants.
La Mola va viure, l’estiu de 1936, un dels moments més negres de la història de la Guerra Civil. El 19 de juliol es va escenificar la divisió i, davant la declaració d’estat de guerra i la suspensió de la legitimitat republicana per part del general José Bosch, la reacció de la tropa, de la sotsoficialitat i de la població civil no va ser l’esperada pels revoltats i els responsables es varen veure obligats a rendir-se. Els oficials varen ser retinguts al penal i se n’alliberaren els presos. La tensió anà creixent i la incertesa per les notícies que arribaven de la Península generaren un desconcert que va provocar que els expresoners decidissin venjar-se’n. El 2 d’agost, el general Bosch i onze persones més varen ser afusellades als Freus. I en un moment en què la majoria de presos eren al pati de la presó, uns soldats i sotsoficials incontrolats hi varen entrar disparant i causaren una massacre, amb 87 morts.
