OBSERVATORI
Societat 06/07/2018

Memòria per obrir els ulls

Memòria De Menorca
2 min

Fa pocs mesos, el Parlament balear aprovà la Llei de memòria i reconeixements democràtics. Un temps abans, la Llei de fosses ja s’havia posat en marxa, i intervencions com les de Porreres posaren el tema de les fosses, dels desapareguts, dels drets humans, dels oblidats o silenciats, de la repressió i, en definitiva, les memòries de totes aquelles persones que en el seu moment varen lluitar contra el feixisme, o que varen ser reprimides per feixistes, sobre la taula.

Els moviments de memòria històrica nasqueren al voltant del 2000, quan les terceres generacions de les persones afectades (assassinades, desaparegudes, preses, exiliades, etc.) començaren a preguntar sobre el passat recent de la història d’Espanya, quan s’interessaren per aquell familiar que havia patit un calvari, quan volgueren conèixer les seves històries familiars i hagueren de trencar el silenci que regnava en moltes cases. Prest s’adonaren que no eren casos aïllats sinó que una bona part de la societat tenia trossets de memòria d’un procés social que transcendia la família. Era quelcom estructural. Així, nasqueren les primeres associacions amb l’objectiu de recuperar les memòries silenciades -no oblidades. Els exemples són bastants.

Amb el temps, els estudis de memòria han anat augmentant i el seu significat també s’ha anat eixamplant. Normalment, els estats o els ens públics acostumen a generar i aplicar una memòria oficial, un relat oficial sobre el passat. I sovint aquest relat no deixa de ser una construcció més o menys consensuada que és induïda a la societat des de l’Estat amb tots els seus mitjans (el nomenclàtor, commemoracions, actes diversos, discursos polítics, mitjans de comunicació, productes culturals, etc.) possibles, la qual cosa provoca que no quedi espai per a altres bocins de realitat.

Podem parlar de les memòries de la Guerra Civil, de la postguerra, de l’exili, de la repressió local, de l’antifranquisme, de tothom qui ha lluitat per defensar el nostre territori davant l’especulació, de tots els moviments migratoris que han afectat la nostra illa -tant d’entrada com de sortida-, de col·lectius socials que han estat marginats i s’han hagut de mantenir en l’anonimat o fugir de Menorca, etc. Tots aquests grups i tots aquests processos socials generen unes memòries que faríem bé de protegir, ja que ens poden ensenyar moltes coses. La memòria té la capacitat i la potència per obrir els ulls i per educar-nos en la tolerància, la diversitat i la llibertat.

És amb aquesta visió àmplia de les memòries que neix aquesta associació, amb la voluntat de treballar aquestes memòries i ajudar a difondre-les perquè es desprivatitzin i deixin, per tant, de ser memòries individuals, passant a formar part de les memòries col·lectives que ens basteixen la identitat com a menorquins i menorquines.

stats