Medi Ambient vigila la zona de Formentera on va aparèixer la caravel·la portuguesa

PalmaLa Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha mantingut un conveni durant quatre anys amb el Sistema d’Observació Costaner de les Illes Balears (SOCIB) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques de les Illes Balears (CSIC) sota el nom de 'Detecció de meduses al mar balear i la seva relació amb les variables ambientals: cap al desenvolupament d'un sistema de predicció preoperacional', que té prevista la renovació els pròxims anys.

La finalitat del conveni ha estat establir un sistema d'observació de grumers a la mar balear que permetés estudiar la proliferació d’aquests animals per generar el coneixement necessari per gestionar correctament els béns i serveis afectats.

Arran dels darrers episodis d’aparicions de caravel·les portugueses procedents de l’Atlàntic en aigües de Formentera, s’ha tornat a reunir el grup de treball, a la seu del SOCIB, per avançar en les activitats conjuntes amb personal de l'Institut de Ciències Marines d’Andalusia (ICMAN) i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), de Cadis i Esporles, respectivament.

A la reunió s’hi ha fet una revisió de les accions fetes durant l'execució del conveni entre els tres organismes i s’han exposat i debatut els resultats assolits des de l'any 2014 fins ara, posant l'èmfasi en els èxits aconseguits. En concret, en els darrers casos d’aparicions caravel·les portugueses s’ha posat de manifest que el sistema de predicció comença a ser efectiu i pot preveure episodis d’aquest tipus. De fet, des de la Conselleria de Medi Ambient s’ha avançat la posada en marxa d’una de les embarcacions de neteja de litoral per tal de vigilar la zona de l’illa de Formentera en què s'han trobat exemplars d'aquest grumer. La trobada també ha servit per planificar les activitats i els objectius sobre aquest tema.

Els resultats principals assolits han consistit en la creació d’un sistema nou d'observació de grumers a les Illes Balears, únic en l’àmbit internacional, tant per la resolució temporal com espacial. Aquest sistema està basat en protocols estàndards que se segueixen de manera rutinària, sistemàtica i estable. Els nivells d'observació són tres i se centren en les zones de bany. La tasca la duen a terme els socorristes de les 150 platges de les Illes, coordinats des de la Direcció General d’Emergències; també a la zona de la plataforma continental, i els tècnics de les embarcacions tant del servei de neteja del litoral (en concret, 66 punts d'observació) com de les reserves marines (11 punts d'observació); i, finalment, la zona de mar obert, gràcies a la implicació dels vaixells oceanogràfics, com el catamarà del SOCIB i dels navegants voluntaris.

Des de la seva implementació, l'any 2014, fins avui, només amb els dos primers nivells d'observació s'han duit a terme més de 84.000 observacions, en les quals és clau el paper dels socorristes i dels patrons de les barques de neteja.

Segons que ha explicat Medi Ambient, l'arxipèlag de les Illes Balears, atesa la seva diversitat d'illes afectades per vents i corrents diferents, és especialment complex, ja que s'ha de tenir en compte en cada zona l'orientació de la costa i, per tant, no s’hi pot realitzar un únic model predictiu, sinó que cal implementar-n'hi d’específics (almenys un per a cada illa) per poder resoldre els casos de tot l'arxipèlag. Cadascun d'aquests models predictius resoldrà la peculiaritat dels processos físics que afecten una zona determinada.