El conseller Martí March fa, un altre pic, marxa enrere, ara amb el català

PalmaLa sessió extraordinària de la Mesa Sectorial d’Educació d'aquest dimecres ha estat l'escenari d'una nova marxa enrere del conseller Martí March. La Conselleria d'Educació ha retirat l'esborrany del decret que pretenia rebaixar l'exigència de la llengua pròpia per impartir classe. Aquest document va causar malestar dins la comunitat educativa i també entre MÉS i PSIB. March va rectificar també amb l'aplicació del sistema del fitxatge del professorat, el mes de desembre del 2019. A principi de gener també va haver de reconduir la retallada d'1,8 milions d'euros del romanent dels centres.

Aquest dimecres la Conselleria, després de retirar l'esborrany que volia modificar el decret actual i eliminar l'exigència de cursar el Pla de Formació Lingüística i Cultural (Folc) als docents interins i als funcionaris que volguessin concursar per aconseguir una destinació definitiva, ha presentat la proposta de crear un grup de treball per actualitzar el decret de la competència lingüística en llengua catalana dels docents, en el qual participaran sindicats, l'Administració i la UIB.

El portaveu de l'STEI, Pere Pol, ha valorat la rectificació i la creació d'un grup de treball de manera positiva. "Han vist que era una barbaritat el que proposaven en contra dels sindicats i de la UIB, i també han vist que si ho retiren, el coneixement dels docents no serà suficient". Amanda Fernández, directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, ha assenyalat que "hem pensat que el millor és crear un grup de treball per decidir entre tots com s’ha de modificar aquest decret, perquè és clar que s’ha de revisar”.

Fernández ha recordat que “la legislatura passada hi va haver diverses reunions amb les conselleries d’Educació de Catalunya i de València sobre els requisits". L'objectiu, explica, era iniciar el procés per igualar a les tres comunitats autònomes amb llengua catalana el nivell d’exigència de requisits. La directora general diu que també "hi ha la necessitat de resoldre les anomalies que hi ha en el sistema actual, com la capacitació diferenciada per a Primària i Secundària i la diferència d’exigència per a interins, que han d’haver cursat el Folc, mentre que els opositors només han de presentar el C1 de català".

Pol espera que es tingui en compte l'experiència del professorat del Folc per elaborar el nou decret i ha remarcat que els experts consideren que el nivell d'exigència per al professorat hauria de ser el C2 de català.

CCOO, a favor de l'esborrany de decret retirat

La portaveu d'Ensenyament de CCOO, Maria Àngels Aguiló, ha explicat que el seu sindicat "estava d'acord amb l'esborrany inicial", que preveia l'eliminació del Folc. Aguiló aclareix que no són partidaris de només deixar el C1 com a requisit, sinó que creuen que s'ha de millorar la formació permanent.

La portaveu de CCOO veu de manera positiva una normativa d’equiparació "amb la resta de territoris de parla catalana" dels requisits exigits per aquesta administració per promoure una "cohesió de la llengua en l'àmbit interterritorial. Alhora proposen cursos de llengua catalana a les escoles oficials d'idiomes de les comunitats de parla no catalana.

Aguiló també explica que des del seu sindicat es veu la necessitat que s'estudiï la fórmula perquè augmenti l'ús de la llengua pròpia a la UIB per "millorar les competències lingüístiques".

D'altra banda, cal recordar que la presentació de l'avantprojecte de llei educativa que va tenir lloc al novembre del 2019 també va crear polèmica i malestar amb sindicats educatius i amb MÉS per Mallorca. Al text de l'avantprojecte educatiu no es blinda una presència mínima de la llengua pròpia als centres educatius. El conseller March a una entrevista feta per Enric Borràs, director de l'ARA Balears, va obrir les portes a la possibilitat de canviar el redactat, perquè al text quedi clar el paper vehicular del català. De moment, no hi ha cap novedat.