Mart va ser habitable fa 3.600 milions d'anys

BarcelonaNoves dades indiquen que en un passat, fa uns 3.600 milions d'anys, a Mart va haver-hi un llac d'aigua dolça que reunia les condicions necessàries per allotjar algun tipus de vida. Noves dades del robot Curiosity de la NASA revelen que al lloc on va aterrar, al cràter Gale, que es va formar per l'impacte d'un meteorit, hi va haver un llac amb tots els requisits perquè hi visquessis un tipus de microbis coneguts com a quimiolitòtrofs, capaços de viure digerint roques i minerals dels quals obtenen l'energia que necessiten per funcionar. A la Terra, aquests microbis són en coves i fonts hidrotermals, on viuen de compostos inorgànics com el sofre, l'òxid de ferro i fins i tot el diòxid de carboni. Son capaços de suportar condicions de temperatura i de pressió molt elevades.

El Curiosity no ha deixat de treballar des que va aterrar a la superfície del Planeta Vermell l'agost del 2012. Una part dels resultats de la seva feina ja s'han publicat. Avui la revista Science publica sis estudis sobre les "entranyes geològiques" del planeta, fets per investigadors que formen part del Mars Science Laboratory (MSL) de la NASA.

Després d'obtenir imatges i mostres de la superfície marciana, el robot va anar fins a 5 metres de profunditat a través de la zona coneguda com a Yellowknife Bay, on va trobar roques que, per les seves característiques, demostren que hi va haver un llac fa centenars de milers d'anys. Aquest antic llac marcià tenia un pH relativament neutre, una salinitat baixa, i altres elements biològics clau, com ara carboni, hidrogen, oxigen, sofre, nitrogen i fòsfor. Segons els investigadors, la composició perfecta per allotjar una àmplia gamma de microorganismes procariotes.

Molta cautela

Els investigadors encara no afirmen rotundament que a Mart hi va haver vida. Però creuen que podran respondre a aquesta incògnita ben aviat. "És emocionant pensar que milers de milions d'anys enrere l'antiga vida microbiana va poder haver existit en les tranquil·les aigües del llac, convertint una rica varietat d'elements en energia. La fase següent de la missió, en què explorarem els afloraments més rocosos a la superfície del cràter, podria ser la clau de si la vida va existir al Planeta Vermell", diu Sanjeev Gupta, membre de la missió MSL i del departament de ciències de la Terra i enginyeria de l'Imperial College de Londres.

En els articles que avui es publiquen també es discuteix sobre la manera amb què aquests microorganismes devien arribar al Planeta Vermell i com van desaparèixer. Un altre estudi mesura la quantitat de radiació dels raigs còsmics i altres partícules energètiques que devien colpejar la superfície marciana, ja que els científics creuen que així poden arribar a concretar durant quant de temps van viure microbis a Mart. Un altre article aporta noves dades sobre els períodes geològics pels quals ha passat el planeta.

L'eterna incògnita: hi va haver vida a Mart?

El robot Curiosity va arribar fa un any a Mart per investigar si hi va haver vida en aquest planeta. Al mes de setembre ja es van publicar a Science uns altres cinc estudis científics amb dades sobre les analítiques del Curiosity. A les mostres analitzades es va trobar un 2% d'aigua. També es va trobar que a Mart hi havia sis cops menys metà del que s'esperava, una dada que es va interpretar com una mostra de tot el contrari del que diuen els estudis actuals: si no hi ha metà (el generen els bacteris mentre digereixen ) no hi va haver vida.