LA MONARQUIA A LES BALEARS

Marivent, un palau blindat per als caps d’Estat

El Govern no pretén fer cap passa per recuperar-lo per a la ciutadania, malgrat que MÉS per Mallorca i Podem reclamen que sigui d’ús públic. La situació judicial tampoc no ho fa fàcil i podria lligar l’immoble

Façana principal del palau de Marivent, residència d'estiu dels reis d'Espanya / ISAAC BUJ

El Govern balear no es planteja fer cap passa per recuperar l’ús públic del palau de Marivent i ni tan sols sap quin camí legal hauria de seguir per intentar-ho. Aquest tema no s’ha posat mai damunt la taula al Consolat de Mar, segons fonts de l’Executiu. I això, malgrat que els socis del PSIB han reivindicat públicament diverses vegades que els ciutadans puguin tornar a fer ús del palau. Cal recordar que Marivent -que és propietat de l’Executiu i també la residència d’estiu de la família reial espanyola-és una donació de la viuda del pintor grec Joan de Saridakis, Anunciación Marconi, perquè fos un museu. Fonts del Govern destaquen que, després de la mort de Marconi, el seu fill, José Carlos Herrmann Marconi, va renunciar a la propietat l’any 1978 a condició que fos utilitzada pel cap d’Estat o els seus successors en les seves visites a les Illes Balears. Això sí, no va especificar si aquests caps d’Estat havien de ser reis... o presidents.

Tant MÉS per Mallorca com Podem critiquen que un bé públic com Marivent tingui un ús privatiu i recorden que els reis ja tenen el de l’Almudaina com a residència oficial. “No hi ha cap necessitat que la Comunitat Autònoma posi una casa a la família reial, perquè ja en té una”, assenyala el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado (Podem). “Hi ha una persona que va donar aquest edifici als ciutadans de les Balears i s’haurà de plantejar que tingui aquest ús”, afegeix. Els ecosobiranistes també destaquen que “el seu propietari legítim va voler que Marivent fos d’ús públic per mostrar la col·lecció d’art i els mobles que contenia”, explica el portaveu al Parlament de MÉS per Mallorca, Miquel Ensenyat, que lamenta que se’n faci “un ús privatiu”. Però ni Podem ni MÉS van més enllà de la reivindicació i cap de les dues formacions detalla accions concretes per a la recuperació de Marivent, ni judicials ni parlamentàries.

“El seu propietari legítim va voler que Marivent fos d’ús públic per mostrar la col·lecció d’art i els mobles que contenia”

Fonts del Govern assenyalen que s’han aconseguit dos objectius pel que fa al palau. D’una banda, minvar la despesa per a l’erari públic que n’implica el manteniment. De l’altra, l’obertura dels jardins, que es poden visitar des del maig de 2017. Però Ensenyat considera que les visites als jardins són una mesura insuficient. “El que té valor és l’edifici. Els jardins no tenen interès, són bastant parcs. S’hi ha de continuar treballant”, apunta el diputat ecosobiranista. Però el debat sobre la recuperació de Marivent és molt complicat amb un PSIB que no el vol obrir.

L’oposició tampoc no té interès a canviar l’estatus de Marivent. “Hi ha altres prioritats molt més importants per als ciutadans”, indiquen fonts del PP. Per part de Ciutadans, Patricia Guasp subratlla que el que sí que s’ha de tornar a la ciutadania és “la política útil”. “Estam centrats en la crisi sanitària i la recuperació econòmica i social de les Balears. A més, és sorprenent que MÉS fos molt reivindicatiu demanant la reconsideració de l’ús de Marivent mentre estava a l’oposició i, ara, que forma part del Govern, no lluiti per fer realitat les seves propostes d’anys anteriors”, deixa anar.

El president d’El Pi, Toni Amengual, també apunta que “hi ha qüestions més importants i que preocupen més”, en referència a “la situació de crisi econòmica”. “No és el moment” de reclamar la recuperació del palau, hi insisteix. La qüestió de Marivent no entra en l’agenda política del partit regionalista. “Hem de valorar que tenir a Mallorca la residència d’estiu del cap de l’Estat ha estat i hauria de continuar sent una promoció impagable de l’illa a escala mundial, ja que dona una imatge de qualitat, lluny del turisme d’excessos”, afegeix. Però Amengual introdueix un matís en la seva aportació al debat: “Seria diferent que el cap de l’Estat no utilitzàs Marivent. En aquest cas, l’immoble podria tenir altres usos”. Cal recordar que els reis espanyols varen estar a Marivent poc més d’una setmana l’estiu passat i que la resta del temps el palau va estar tancat. Pel que fa a aquest estiu, el Govern no ha rebut de moment cap comunicació oficial sobre l’arribada de Felip de Borbó i la seva família.

Un laberint legal

“La condició que el palau fos residència del cap d’Estat quan vingués a Mallorca es compleix, no hi ha res a recuperar”, assenyala Pedro Aguiló Monjo, que va ser cap de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma de 1984 a 2003 i de 2007 a 2011. Aguiló recorda que es va arribar a un acord amb José Carlos Herrmann i que, a més, hi ha implicades altres institucions, com Patrimoni Nacional, que va moblar el palau després de la sentència del Tribunal Suprem de 1988, la qual va donar la raó a l’hereu en la seva reclamació de les obres d’art i els mobles de Marivent. De fet, en la sentència s’especifica que l’any 1978 Herrmann va renunciar al palau mentre “sigui utilitzat pel cap de l’estat espanyol o el seu successor legal o hereus com a residència en les ocasions que visitin la província de les Balears”. Què significa això? Que, malgrat que no es va complir la voluntat de Joan de Saridakis i de la seva viuda perquè Marivent fos un museu, Herrmann renunciava a reclamar l’edifici a condició que hi anàs el cap de l’Estat. Això sí, enlloc es diu que hagi de ser un monarca i no pugui ser un president.

L’advocat especialista en Dret Públic, Agustí Cerveró, lamenta que en el seu moment no es complís la principal condició de la donació de Saridakis, que fos un museu. Tot i això, reconeix que legalment “és molt complicat recuperar-lo per a la ciutadania”. “Des del moment que es va incomplir la donació, hi va haver un silenci total. Que ara es puguin visitar els jardins no ha estat més que un joc de cartes”, sentencia.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF