Societat 08/05/2020

Maria Antònia Carbonero: “La idea de la distància entre les persones es mantindrà a mitjan termini”

La Sociòloga i professora de la UIB parla de la sociologia de la família, les desigualtats de gènere i la cura entre les persones

Cristina Ros
4 min
Maria Antònia Carbonero “La idea de  la distància entre les persones es mantindrà
 A mitjan  termini”

PalmaDirigeix l’Observatori Social de les Illes Balears. És professora titular de Filosofia i Treball Social de la UIB. Maria Antònia Carbonero ha dedicat la seva vida professional a investigar uns àmbits de la sociologia que avui, en la crisi del coronavirus i la incertesa de la desescalada, s’han de tenir especialment en compte. Les línies de recerca d’aquesta doctora en Geografia i en Ciències Polítiques i Sociologia són la precarietat laboral i l’exclusió social que se’n deriva, la sociologia de la família, les desigualtats de gènere i la cura entre les persones. De tot això, en parlam en aquesta entrevista feta per telèfon, des del confinament.

Ens adonam que tothom és avui més vulnerable?

Òbviament ho som, més vulnerables. Però les amenaces no venen d’ara ni de fa dos dies. Quan el sociòleg Ulrich Beck, a principis dels anys 90, va definir ‘la societat del risc’ ja alertava dels perills que ara i de fa un temps tocam amb les mans: dels riscos de la globalització, dels riscos laborals perquè vivim en una realitat fràgil i inestable, dels riscos de la desigualtat o dels de les activitats que ens enfronten al gran problema del canvi climàtic. Com a col·lectiu global, és innegable, l’espècie humana és avui més vulnerable, i més encara quan sabem que la nostra salut és més fràgil. Dit això, cal remarcar que no tothom és igual de fràgil ni sortirà de la mateixa manera d’aquesta crisi.

A les Illes Balears som especialment vulnerables?

Depèn de com entenem la vulnerabilitat. Si tenim en compte que la nostra és una economia basada quasi exclusivament en el turisme i en una societat que s’interrelaciona amb persones de tot el món, sí, podem dir que aquí som més vulnerables. Des dels anys 60 o 70 del segle passat, sempre s’ha dit que el turisme podien ser dos dies, era una advertència raonable per la dependència de factors externs. Havíem arribat al 2020 amb una estructura estable i un creixement exponencial. Amb la pandèmia, ens hem adonat que l’economia turística és molt fràgil i que, per damunt de tot, depèn de la salut. És un fenomen inesperat que sigui un tema de salut que ens demostri la nostra fragilitat.

Com diríeu que hem reaccionat fins ara a l’estat d’alarma i a les mesures consegüents?

En general, com a societat hem reaccionat molt bé. També és cert que ha estat així per una combinació de responsabilitat i de temor. No hem d’oblidar que des del govern de l’Estat s’ha establert un sistema policial amb la finalitat d’inculcar por per les represàlies, les multes, amb militars i vigilància. Han volgut demostrar el seu poder. Al marge que per suavitzar-ho han llançat proclames, que ens han costat milions, que això ho traurem tots plegats, la veritat és que hi ha hagut massa poca confiança en els governs autonòmics i en la gent. Em deman com es pot organitzar el desconfinament, si tot el confinament s’ha fet controlant i sense donar confiança en les persones.

Com preveis la reacció de la gent d’aquí en endavant?

La reacció ara tindrà diverses dimensions. Hi ha el paper que exercirà la solidaritat i el suport mutu que ja s’ha establert i és un dels aspectes positius d’aquest període. Els hàbits que puguin seguir-se dependran dels que cadascú ha adquirit durant el confinament i dels que ja tenia abans. Així que aquestes reaccions depenen molt de les condicions i hàbits de cadascú o de cada nucli familiar. La crisi pot haver reforçat els hàbits positius o els negatius. La població vulnerable és avui més vulnerable. De tota manera, com seran les coses d’aquí en endavant dependrà de la durada temporal de la crisi, si va acabant o si hi ha més rebrots. Això sí, la idea d’una certa distància entre les persones es antindrà, si més no a mitjan termini.

Creis que hi haurà una transformació social?

Tots els indicis fan pensar que no, que no hi haurà una transformació social significativa. Basta posar-ne un exemple: es parla de la construcció com a motor per sortir de la crisi. La construcció? Per favor!

Sou autora de l’article La precariedad y la exclusión por el empleo

Les dades de desocupació que es preveuen són la prova de la nostra vulnerabilitat. I ara els recursos públics, que ja eren escassos, ho seran encara més. Un 30% de la població aturada és una fractura social. Cal que hi hagi un ingrés vital bàsic que haurà de venir d’Europa. Però una altra qüestió derivada és què feim amb el temps que tindrà la gent desocupada. Això és una oportunitat. L’oportunitat de tenir cura els uns dels altres (això hauria d’estar al centre de la vida i s’hauria de promoure des de la iniciativa pública), però també de donar una empenta a l’autoconsum, a l’intercanvi de serveis. De fet, si durant l’estat d’alarma les xarxes de suport han estat tan ràpides és perquè estaven entrenades de la crisi del 2008, del 15-M, dels moviments feministes i, entre d’altres, d’accions com les de la PAH.

stats