Marcos Augusto: “Estam farts que es creï un problema fictici amb la llengua”

PalmaDijous es va presentar a la llibreria Ideari de Palma la plataforma Plural, que vol aplegar castellanoparlants i migrants de tot el món en defensa de la llengua i la millora del finançament.

Com vàreu decidir posar en marxa Plural?

És una plataforma de persones que poden tenir una filiació política o no, i també d’entitats. En qualsevol cas, som gent que participa i que té alguna mena de preocupació social. Plural neix com una eina de debat, volíem posar dos temes damunt la taula. El primer és la política lingüística, que creim que s’ha generat basant-se en una fricció fictícia. La normalització era un tema que ja estava consensuat i assumit. La segona qüestió és el finançament de la comunitat autònoma, que creim que s’ha de millorar. A més, l’infrafinançament és una mena de dominó que va afectant totes les institucions: el Govern, els consells i l’Ajuntament.

Quina gent se us ha acostat?

Hi ha gent d’associacions, de partits, de sindicats... La plataforma no és partidista, però té una vocació de preocupació ciutadana clara. És normal que se’ns acosti gent que ja ve de la militància o de l’activisme. Jo mateix tenc una filiació política, som de MÉS, però la plataforma no és partidista en absolut.

En què us assemblau i en què us diferenciau de Súmate?

Súmate és un projecte que va néixer a Catalunya i que respon a les necessitats que tenia Catalunya. Plural respon a les necessitats que té ara mateix Balears, que no són les mateixes. Responen a dues realitats diferents, tot i que tenim alguna preocupació comuna, com la llengua.

No us trobau còmodes amb l’etiqueta del ‘Súmate mallorquí’?

No, no em sembla gaire correcte. Responen a dues realitats diferents. Hi ha punts d’interès comuns, però també hi ha diferències brutals. Súmate va més enllà que la plataforma Plural, per exemple en la qüestió de la independència. En el nostre manifest, l’independentisme no hi és, no és el nostre objectiu. Nosaltres defensam la normalització lingüística i demanam millor finançament. Súmate respon a una realitat que no és la nostra.

Per què és necessària la plataforma Plural?

Perquè estam farts que es creï un problema en un tema que estava consensuat des de feia anys. La normalització lingüística ha donat molt bons resultats i ara determinats sectors, sobretot de la dreta mediàtica i política, estan generant un debat fictici sobre la llengua fins al punt que pareix que parlar castellà és un posicionament polític. En el manifest que hem redactat, recordam que parlar castellà no és patrimoni de la dreta. Nosaltres entenem que, parlant castellà, aquí hi ha un altre idioma que és el català i que necessita certes mesures per garantir-ne la protecció. A més, jo mateix parl en castellà un 80% o un 85% del temps de la meva vida, tot i que sovint escric en català a la feina. Sense la normalització lingüística, no hauria parlat mai català.

Què pensau de la política lingüística que s’ha seguit aquesta legislatura?

La majoria de mesures són positives però, al marge d’això, el context és molt perillós. La política lingüística és positiva perquè s’ha hagut d’enfrontar a un moment de ruptura del consens entorn de la llengua. Hi ha entitats que qüestionen fins i tot el més elemental, que és el consens científic sobre la unitat de la llengua catalana. No és només que es posi en dubte la normalització lingüística, és que s’arriba a travessar la línia vermella de la unitat de la llengua. Els mateixos que defensen el castellà i que parlen sempre en castellà diuen després que el català no és una llengua, que són 85: i que el mallorquí és una llengua, i que el solleric és una llengua...

Per què s’ha romput aquest consens?

Hi ha hagut sectors que han cregut que utilitzant la llengua com a arma llancívola obtindrien certs vots o certa representació social. Ens preocupa, perquè al final s’ha romput un consens per motius estrictament polítics. No veig una preocupació real al carrer sobre la llengua; aquesta espècie de marginació del castellà és una ficció absoluta.