LA CIUTAT ENVAÏDA
Societat 04/01/2020

March conquista Palma

Afavorit per la crisi del maurisme i de la monarquia espanyola sobre la qual ens hem referit a capítols anteriors, Joan March, el 1918, passa a controlar el Partit Liberal

Revisat Per Pere Ferrer Guasp
3 min

PalmaAfavorit per la crisi del maurisme i de la monarquia espanyola sobre la qual ens hem referit a capítols anteriors, Joan March, el 1918, passa a controlar el Partit Liberal. L’estratègia de March serà la de teixir una entesa amb tots aquells partits que tenen com a objectiu posar fi a l’hegemonia del maurisme en el marc econòmic i polític. Es tractava de trobar punts d’encontre amb els regionalistes de Guillem Forteza oposats al centralisme i a favor de la cultura pròpia. Aquesta inclusió dels regionalistes en el bàndol verguista va ser una de les innovacions que va comportar el canvi polític que es donarà en aquest període. El regionalisme era una força política que despuntarà per la defensa de la cultura autòctona i l’autonomia de les Illes, idees que s’enfortiren a Mallorca amb l’arribada, des del Principat, de les influències de la cultura de la Renaixença. Posteriorment, es convertirà en un moviment polític, moviment del qual Guillem Forteza serà un dels impulsors i capdavanters. Com veurem més endavant.

El 1921 crearà un mitjà de comunicació - El Dia - que dirigirà Joan Estelrich, destacat intel·lectual regionalista, un diari liberal en el qual escriviren destacats escriptors i polítics de diferents ideologies, com Josep Pla i el dirigent socialista Indalecio Prieto.

Perquè l’estratègia abans anunciada reeixís, Joan March va establir una aliança amb el partit socialista que encapçalava Llorenç Bisbal, qui havia substituït el 1913 Francesc Roca en el lideratge del PSOE, ambdós procedents del sector del calçat. El 1917 Llorenç Bisbal fou regidor socialista a l’Ajuntament de Palma i el 1931 el primer batle socialista.

La convergència dels socialistes amb March se sustentava amb la creença del líder nacional Julián Besteiro i la dels seus seguidors a Palma, que March era un significat representant del capitalista modern disposat a pactar amb els socialistes. L’entesa del capitalisme avançat amb el socialisme havia de ser l’etapa prèvia a la instauració del socialisme. March, a diferència dels mauristes, reconeixia els drets dels treballadors i considerava que havien de tenir cabuda, en un futur pròxim, en un sistema polític renovat.

Joan March trobarà en Lluís Alemany el polític idoni per establir ponts entre els liberals i els socialistes. L’interlocutor dels socialistes serà Alexandre Jaume, cunyat de Lluís Alemany i nebot del líder liberal Alexandre Rosselló. Joan March i Alexandre Jaume es coneixien des que varen ser socis, durant un breu període, de la famosa fàbrica de la Roqueta. La família Alexandre l’havia comprada a Aguiló Cetre. Poc després, Joan March comprà la part dels Jaume i es convertí en l’únic propietari. La causa foren les diferències de parer en els articles que s’havien de fabricar. Per March s’havia de potenciar la producció dels materials de construcció més demanats, en detriment de la fabricació artística.

L’interès dels liberals per aliar-se amb els socialistes estarà motivada per la influència majoritària de la UGT dins de les societats obreres, i per extensió dins de tot el món obrer. Aquesta convergència va donar com a resultat tres pactes tàcits que feren córrer molta tinta. El primer va ser la defensa de Joan March, per part de Llorenç Bisbal, durant la crisi de subsistències. El segon fou el suport dels socialistes en el conflicte de la fàbrica d’adobs de March a Portopí. En contrapartida, March es va comprometre davant els representants de les societats obreres, tots ells socialistes, a finançar la construcció d’una Casa del Poble a Palma.

stats