NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
Societat 25/08/2018

Maó no canviarà el topònim aquesta legislatura

Ara Maó i PSOE prioritzen les accions de millora de la qualitat de vida

Iván Martín
4 min
MAÓ-MAHÓN
 El Govern Bauzá modificà la llei per permetre’n la doble denominació oficial.

MaóL’equip de govern de l’Ajuntament de Maó, actualment configurat per dos partits progressistes com Ara Maó i el PSOE, assegura que continua el seu recorregut en aquesta legislatura amb accions de govern encaminades a la millora del benestar social de les persones. Per aquest motiu, un dels temes que genera més polèmica, el topònim de la ciutat, no serà modificat aquesta legislatura, una qüestió rellevant que Ara Maó i el PSOE tenen damunt la taula, però que quedarà per al pròxim mandat, sempre que els ciutadans així ho decideixin a les urnes.

El Govern balear presidit per José Ramón Bauzá modificà l’any 2011 un article de la Llei de Normalització Lingüística que establia l’oficialitat dels topònims únicament en català per permetre’n una doble denominació oficial. L’Ajuntament de Maó, governat pel Partit Popular, va ser l’únic a acollir-se a aquesta possibilitat, i fins i tot es van col·locar amb agilitat diversos cartells amb Maó-Mahón.

Fou el Parlament balear, l’any 2015, qui gràcies a una majoria d’esquerres aprofità el moment per tornar a una oficialitat única per al català en els topònims. Tot i que des del Consistori de Maó s’han fet les primeres passes, avui dia els principals interlocutors dels partits que governen la institució confirmen que la restitució de l’oficialitat única en català no serà una realitat en aquests quatre anys de domini d’esquerres a les administracions balears.

La batlessa de Maó, Conxa Juanola, és contundent: “Hi ha una llei que diu que els topònims han de ser en català, i nosaltres hem d’adaptar-la a la realitat de Maó. L’inconvenient és el procés, ja que donàvem per fet quan vam entrar a l’Ajuntament que l’adaptació a una llei no l’has d’aprovar per decidir si la compleixes o no, perquè és evident que s’han de complir, com succeeix amb totes les altres. La nostra sorpresa arribà quan la secretària municipal ens va notificar que havíem de fer tot el procés com si es tractàs d’un canvi de nom. L’expedient el tenim iniciat des de principi de l’any 2016”.

Tràmits administratius

Així, els tràmits administratius van ocasionar un primer desengany. A més, cal tenir en compte que les necessitats de les persones requerien un esforç de l’equip de govern per prioritzar altres qüestions. L’Ajuntament de Maó s’ha decantat, amb el suport dels simpatitzants, per impulsar projectes que reverteixen en el dia a dia dels ciutadans, i la població ho agraeix. I no és la primera vegada que un equip de govern de la ciutat desestima el canvi de topònim. De fet, Conxa Juanola recorda que “a l’etapa d’Arturo Bagur es van rebre milers d’al·legacions en contra del topònim català, amb tot el que això comporta, i el Partit Popular, a la inversa, va estar tres anys tramitant sense arribar a bon port. Nosaltres volíem fer un tràmit més senzill, un canvi sense fer tot el procés d’exposició pública. Vam demanar un informe al Consell Consultiu de les Balears, a través del Consell Insular de Menorca, i després d’uns mesos per resoldre-ho no es posicionà i assegurà que qualsevol de les dues vies eren les correctes”.

Una oportunitat electoral

Si hi ha una formació política que surti beneficiada d’aquest conflicte lingüístic és el Partit Popular. La batlessa de Maó és la primera a reconèixer-ho: “Tenen moltes ganes que arribi el tema perquè saben que mobilitza la dreta. És una qüestió emocional. Resulta curiós com altres municipis on la dreta més ferotge està arrelada, com Ciutadella o es Castell, van adaptar el nom al català sense problemes. Tenim la voluntat de fer complir la llei, hem obert expedient i l’únic que pretenem és discutir el procediment. Ara per ara, l’equip de govern de Maó està centrat a resoldre els problemes dels ciutadans”.

Per part seva, el primer tinent de batle de la ciutat, Hèctor Pons, ha admès que la iniciativa “està aparcada temporalment. No la dúiem en el programa electoral cap dels dos partits. Aquest és un tema cabdal del Partit Popular, són els únics que desitgen que prioritzem l’adaptació del topònim”. El portaveu socialista també ha dit que “les guerres de la llengua són del PP, no són les nostres. A Maó no hi ha un conflicte de llengües; òbviament aquesta situació s’haurà de regularitzar, però l’equip de govern considerà que ara no era el moment de fer-ho. A més, hi havia regidors amb opinions diverses, tant si ho havíem de tractar ara com si no, en cap cas contràries al tema de fons, en el qual estam d’acord”.

Maó ha sofert un canvi en positiu des de l’entrada al Consistori d’Ara Maó i el PSOE i les millores en àmbits que afecten directament les persones s’han vist reforçades gràcies a una acció política compromesa, i que té clar que aquest és el camí. La mateixa Conxa Juanola assegura que “hi ha moltes necessitats socials en educació, dependència, que són prioritats per a nosaltres, perquè són necessitats dels ciutadans. La nova residència per a la gent gran, el tema del conservatori de música que feia anys que s’intentava, el sanejament de l’aigua potable; prioritzam aquestes qüestions”.

El sentir de la societat

El debat tampoc no el trobam al carrer. No és una prioritat entre la ciutadania. Després d’uns anys de dificultats econòmiques i de regressió de polítiques socials, educatives i de la dependència, la prioritat de l’equip de govern coincideix amb el sentir de la societat maonesa.

stats