PATROCINAT PER L'AUTORITAT PORTUÀRIA
Societat 15/12/2018

Manteniment i reparacions de vaixells, un sector puixant

Gairebé 200 alumnes fan coa a la llista d’espera per ingressar a l’Escola Nauticopesquera de Palma

Aina Riera Serra
4 min
Manteniment i reparacions De vaixells, un sector puixant

PalmaAl final del moll Vell de Palma i de l’escullera hi ha una esplanada enorme coberta de vaixells. Durant tot l’any aquí s’arreglen tot tipus d’embarcacions: iots de luxe d’un blanc refulgent, catamarans de múltiples formes, llaüts per als més nostàlgics i grans vaixells de vela. Per aquest indret també hi circulen cada dia 1.000 treballadors i unes 500 empreses ofereixen els seus serveis de manteniment i reparació. Aquest sector en ple auge ha fet que la demanda dels estudis nàutics s’incrementi any rere any i que la llista d’espera per ingressar a l’Escola Nauticopesquera de Palma hagi arribat ja als 200 alumnes.

Les sigles STP, relatives la concessionària Serveis Tècnics Portuaris, es poden llegir en diversos plafons d’aquest espai, ja que és l’empresa que gestiona les instal·lacions del port de Palma. Per aquí hi transiten cada dia fusters, electricistes, pintors, mecànics navals, capitans d’embarcacions i, amb comptagotes, alguns propietaris, la majoria d’origen estranger.

D’aquest indret surten cada any unes 700 embarcacions que necessiten reparacions puntuals o més importants. La majoria dels vaixells requereixen una revisió cada any, però cada cinc anys els cal una posada a punt en profunditat.

Àlex Casares és copropietari juntament amb Sergi Piñol de l’empresa Barcos Proyectos Náuticos, creada el gener del 2017. És una de les poques que no només gestiona i fa d’intermediari entre propietaris, capitans i tècnics de manteniment i reparació, sinó que disposa també del seu propi taller. Molts alumnes de l’Escola Nauticopesquera fan les pràctiques a la seva empresa ja que, d’un cop, poden aprendre diferents vessants d’una mateixa feina.

“Volíem fer alguna cosa diferent. Sí que hi ha empreses de reparació, de mecànica, de fusteria o d’hidràulica, però no n’hi havia gaires que ho aglutinassin tot”, explica Casares.

A Barco Proyectos Náuticos hi treballen actualment 19 persones de perfils professionals molt diferents. La majoria tenen feina durant tot l’any i hi estan amb contractes de fixos o fixos discontinus amb sous que ronden entre els 1.200, en el cas dels peons, fins els 2.500 euros, pels oficials.

Àlex Casares explica que els manquen mans per assumir tota la feina que els arriba. “Si abans la nostra temporada alta era a l’hivern, ara tenim feina durant tot l’any i hem d’aturar al desembre per poder, com a mínim, tenir un mes de descans”, explica.

L’Escola Nauticopesquera

Aquest centre és l’únic homologat i coordinat per la Conselleria d’Educació, que expedeix titulacions oficials per als alumnes tant de Mecànica Naval com de Navegació. Durant el 2018, uns 180 alumnes han fet classes teòriques a les seves aules, 92 dels quals dividits en tres grups i fent el primer curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Maquinària Naval, 33 alumnes del Cicle Formatiu de Grau Superior de Mecànica Naval i 55 alumnes que han fet el Grau Superior de Navegació. Una vegada acabada aquesta formació, els alumnes han de fer 400 hores de pràctiques en empreses i així és com adquireixen el bagatge necessari per després poder inserir-se en el mercat laboral.

Javier Carbajosa és professor de l’Escola Nauticopesquera i el responsable de les pràctiques. Carbajosa reconeix la creixent demanda d’aquest tipus d’estudis i ho vincula directament amb la puixança del sector nàutic a l’illa. “Mallorca és un lloc estratègic dins la Mediterrània. Moltes empreses d’altres països s’han adonat que Mallorca és un diamant, de manera que molts capitans venen a reparar els seus vaixells aquí”, afirma.

Carbajosa assegura que els alumnes que surten de l’escola estan molt ben preparats i tenen una formació prou eclèctica. “Han estudiat hidràulica, pneumàtica, electricitat, motors, empreses i refrigeració industrial”, afirma.

Però l’èxit de l’escola no només es tradueix en unes llistes d’espera amb tendència a créixer sinó també en una manca específica de professorat. Toni Mulet és el director d’aquest centre i reconeix que no poden ampliar les places mentre continuïn tenint tantes dificultats per trobar gent per fer les classes. *Donam uns títols homologats per la Marina Mercant, però això ens obliga que tots els nostres professors tinguin titulació de Navegació, així com el Màster de Formació de Professorat, etcètera”. Mulet explica que amb vista a l’any que ve necessiten tres professors més i ja han començat a cercar-los fora de l’illa.

Feina per als locals

Àlex Casares reivindica poder donar feina als treballadors d’aquí. Assegura que molts capitans i propietaris podrien disposar de mà d’obra mallorquina i no haver de dur operaris provinents del seu país natal.

En aquest sentit, l’Autoritat Portuària també té previst ampliar els espais on poder ubicar vaixells. El president, Joan Gual de Torrella, explica que hi ha en marxa el projecte d’ampliació dels ports d’Alcúdia, Mallorca, i Maó, a Menorca.

De moment, però, no hi ha prevista cap més ampliació per mar del port de Palma. D’altra banda, l’Autoritat Portuària vol continuar apostant per la formació dual per aconseguir que la mà d’obra que fa feina en aquestes instal·lacions sigui principalment local.

El gerent de STP, José María Campuzano, explica que el sector de reparació de vaixells genera un impacte total de 250 milions d’euros l’any, tenint en compte també les empreses indirectes.

És un sector en plena efervescència que ha de fer valer els treballadors de les Illes i els emprenadors que han decidit apostar per l’economia local i de proximitat.

Jordi Torrens, estudiant de Mecànica Naval

Jordi Torrens és un dels 180 alumnes de l’Escola Nauticopesquera de Palma. A 19 anys, Torrens finalitza ara les seves 400 hores de pràctiques després d’haver-ne fet 220 vigilant les màquines d’un del vaixells de Transmediterránea. Ara culmina la seva formació a l’empresa d’Àlex Casares, Barcos Proyectos Náuticos.

Torrens sempre ha sabut que volia fer feina prop de la mar i envoltat de barques.

Així i tot, té molt clar que prefereix fer feina de mecànic que de patró. No l’atreu gens estar al pont i observar les vistes. Assegura que l’avorreix la navegació i que se sent molt més còmode amb les mans plenes de greix i a prop de la calor de les màquines.

El seu somni d’infantesa està a punt de fer-se realitat i, a més, sembla que aquesta l’acompanya. Encara no té el títol sota el braç i ja hi ha diverses empreses, no totes de l’àmbit de la navegació, que li han ofert feina.

stats