ATALAIANT DES DE L’ESPAI

Mallorca: dos raiguers entre dues serres i turons

Dibuixarem les Gimnèsies a partir de la seva temperatura, grau a grau, pam a pam

Trescant pel territori no podrem afirmar “veig la calor” o “he vist el fred” -almenys d’una manera lúcida o directa- però segur que els podrem gaudir, patir, desitjar, enyorar o fins i tot maleir. Si un dia d’estiu ens situam sobre la pell de les Gimnèsies és probable que la sensació sigui de calor. La podríem dibuixar? Representar Mallorca i Menorca a partir de la seva temperatura, dibuixar-les grau a grau, pam a pam, és el que us propòs a l’article d’avui.

Ho intentarem amb una imatge del passat dia 2 d’agost a les 12.25 h del satèl·lit Landsat-8, que atalaia des de la seva òrbita a 705 km de la Terra. El Landsat va equipat amb un sensor amb capacitat per enregistrar la temperatura de la superfície de la Terra. Per tant, no parlam de la temperatura de l’aire que ens envolta, sinó de la temperatura del sòl: de l’arena que trepitjam amb els peus nus, de la gespa del camp de golf, de l’asfalt, etc.

Aquest satèl·lit proporciona una mesura de temperatura per a cada quadrat de 30 m de costat. Perquè ens facem una idea de la magnitud, això significa més de quatre milions de punts de temperatura a Mallorca. Un puzle amb prou peces per dibuixar el mapa que ens acompanya avui.

Si observam el mapa, veurem Mallorca i Menorca dibuixades a partir de la temperatura de la seva superfície. La llegenda ens guiarà per entendre els intervals de temperatura assignats a cada color. En blau, els indrets més frescos, i en vermell, els més escalfats. També veureu tres requadres de detall que he seleccionat i que després comentarem.

Una primera mirada permet descobrir que Mallorca dibuixa dos raiguers entre les dues serres litorals i els turons del Pla, mentre que, a Menorca, Ciutadella mostra el mosaic més escalfat. Tornant a Mallorca, les tres zones de relleu esmentades són més fresques no per la seva altura, sinó per la presència de vegetació natural, sobretot d’arbrat, no sotmesa al calendari agrícola. De fet, alguns sectors del massís d’Artà, castigats pel foc i amb vegetació esmorteïda, fugen de les tonalitats blaves. La vegetació es defensa de la calor ‘suant’ de manera semblant a com ho feim els humans, i aquesta particularitat no passa de llarg al satèl·lit.

Passarem a les mirades en detall, i per fer-ho afegirem una imatge del satèl·lit Sentinel-2, del mateix dia i just un quartet d’hora després de la imatge del Landsat. El motiu és la capacitat del Sentinel-2 -malgrat no disposar de sensor tèrmic- d’enregistrar imatges amb més detall, amb un gra més fi.

El requadre de detall 1, d’un sector del torrent de na Borges, mostra un mosaic amb sementers segats, amb sòl nu, juntament amb horts i vegetació natural de ribera. El mapa de temperatura 1t reflecteix aquest contrast entre el sòl nu, enlairant-se per damunt els 45 °C, i els horts, a 36,73 °C.

A Menorca, al requadre 2, trobam un mosaic semblant, però ens permetrà diferenciar entre la vegetació natural, que en el mapa de temperatura 2t indica 33,49 °C, i el conreu de reguiu, de geometria circular, on la temperatura es manté en 31,82 °C.

El tercer requadre, al massís d’Artà, servirà per veure el contrast entre el vessant de solana i el d’obaga. Sabem que la imatge és de les 12.25 h i, per tant, el vessant orientat a sud-est ja ha rebut insolació, mentre que el vessant orientat a nord-oest ho farà majoritàriament durant l’horabaixa. Aquest efecte es veu reflectit en la diferència, de quasi 7 °C, entre els dos vessants.

Podríem trobar molts altres exemples: observar els nuclis urbans esbrinant si s’escalfen més que el seu entorn no urbà -un fenomen anomenat illa de calor-, analitzar tendències a partir de sèries temporals d’imatges del satèl·lit o analitzar la formació de l’embat. Que cadascú trobi la seva mirada, amb il·lusió i honestedat.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF