Mallorca erradica la vespa asiàtica, i és el primer territori europeu que ho aconsegueix

El conseller de Medi Ambient de les Balears, Miquel Mir, qualifica d'"èxit col·lectiu" l'eliminació de l'espècie invasora a l'única illa de l'Arxipèlag on s'havia detectat

Un apicultor, mostrant una vespa asiàtica. / ACN

Un "èxit col·lectiu", així ha definit el conseller de Medi Ambient del Govern balear, Miquel Mir, l'erradicació de la vespa asiàtica a Mallorca, que ha anunciat aquest dijous en una roda de premsa en què també ha explicat que és el primer territori europeu que ho aconsegueix. El darrer niu de  Vespa velutina nigrithorax a l'illa -l'única de l'Arxipèlag on s'havia detectat- es va trobar el juliol de 2018. Des de llavors s'han continuat posant trampes, però no se n'ha localitzat cap rastre més, i el Govern dona l'espècie invasora per liquidada a les Balears. 

"És una notícia excepcional per la biodiversitat de l'Arxipèlag i confirma que aquesta terra té un personal tècnic i científic de primer ordre capaç de plantar cara als majors reptes que ens planteja l'emergència climàtica", ha dit Mir. La vespa asiàtica és una espècie invasora i una greu amenaça per a l'apicultura i la biodiversitat, s'alimenta d'abelles i fa que es perdin ruscs, fet que al seu torn complica la pol·linització de diverses plantes autòctones. Es va detectar a Europa per primera vegada el 2004, a França. El 2010 se'n va trobar el primer exemplar a Espanya, a la localitat navarresa d’Amaiur, i el 2015 va saltar l'alerta a Mallorca, quan, gràcies a la col·laboració d'apicultors, se'n varen localitzar exemplars a la zona del mirador de les Barques, a Sóller

El cap del servei de Protecció d’Espècies del Govern, Ivan Ramos, ha destacat que l'èxit rau, entre altres motius, en el fet que van començar actuar tot d'una que van detectar l'espècie. I ho van fer cercant tots els nius possibles i eliminant-los, sobretot de nit, per garantir que totes les vespes fossin a dins. Per localitzar els nius es varen fer servir trampes que permetien detectar la presència de vespes asiàtiques, i es col·locaven en zones on ja s'havien detectat nius en temporades anteriors o en possibles àrees d'expansió, com valls de torrents.

Capturar reines a temps

Per Ramos, un altre factor clau de l'èxit de l'erradicació va ser la col·locació de trampes en la primavera, la qual cosa va permetre eliminar reines que haurien fundat nous nius. També ha explicat que la temperatura i la humitat de Mallorca poden haver dificultat l'expansió de l'espècie i que la insularitat ha estat un factor clau, perquè ha permès evitar l'entrada contínua de nous exemplars, al contrari del que passa al continent. 

En l'esforç per eliminar la vespa asiàtica s'han trobat i destruït, en total, 32 nius; i s'han capturat 89 vespes. L'any passat Medi Ambient ja va fer públic que s'anava per bon camí, perquè el 2019 no se n'havia detectat cap. En aquest procés d'erradicació hi han participat el Servei de Protecció d’Espècies, els Agents de Medi Ambient, el Consorci per a la Recuperació de la Fauna (Cofib), la Universitat de les Illes Balears, l’112, la Diputació de Guipúscoa i el seu cos de Bombers, els Agents Forestals de Girona, els ajuntaments afectats i diverses associacions d’apicultors i caçadors. Mir els ha agraït l'ajuda i ha subratllat també "la gran rellevància de la participació ciutadana en aquest gran èxit col·lectiu".

La UIB investiga com va arribar la vespa asiàtica a Mallorca a través del seu ADN

"Per aconseguir aquests resultats ha estat imprescindible dissenyar nous protocols de control que s’ajustassin a la situació canviant en què ens trobàvem, modificant-los contínuament a mesura que apreníem més sobre l’espècie i guanyàvem experiència sobre el terreny", ha explicat la tècnica del Cofib Gabriela Picó. Van acabar fent tres protocols: un de trampeig, un per la recerca de nius i un altre per la retirada dels nius.

Tot i les bones notícies, l'alerta s'ha de mantenir. "Hem erradicat l'espècie, però no l'amenaça", ha avisat Mir, perquè la vespa asiàtica podria tornar a entrar a l'Arxipèlag. "No es pot abaixar la guàrdia i hem d’estar preparats per a una eventual reaparició d’aquesta o altres espècies exòtiques invasores", ha afirmat, i ha continuat insistint: "Som conscients que la vespa asiàtica continua en plena expansió a la Península i que si ha arribat una vegada, pot tornar a fer-ho". 

El procés d'eliminació

El 2016 es van detectar 9 nius als municipis de Sóller, Deià, Fornalutx i Bunyola. L’any següent, la presència de l’espècie va assolir el pic més alt, amb 21 nius detectats als municipis de Sóller, Deià, Fornalutx, Bunyola, Valldemossa, Esporles, Santa Maria, Lloseta i Escorca. El 2018 es va detectar només un niu, a Sóller. Des de llavors no s’ha tornat a detectar la seva presència. El nombre de trampes col·locades ha anat variant al llarg dels anys, paral·lelament a l’expansió de l’espècie. Així, el 2016 se’n van instal·lar 67, mentre que l’any següent la xifra es va incrementar fins a 250. El 2018 i el 2019 van ser els anys amb més trampes: se'n van posar 582 i 576, respectivament. Finalment, el 2020 se n'han instal·lades 280.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF