Societat 06/07/2018

Mallorca, un cas d’èxit únic al món

Es van emprar fungicides i es va prohibir l’accés a les zones afectades

E. Culat
3 min

Com ha afectat aquest patogen al ferreret (Alytes muletensis)? Mallorca és un dels pocs llocs del món on se sap perfectament com i quan va arribar el fong al medi natural. Va ser a través d’un programa LIFE de reintroducció del ferreret que es va fer a final dels 80, quan capgrossos de ferreret havien estat en contacte amb granotes de Sud-àfrica infectades pel fong. Procedents d’unes instal·lacions de cria ubicades al Regne Unit, els ferrerets es van portar a Mallorca i van ser alliberats en el medi natural, sense saber que estaven infectats. Era una època a la qual encara no se sabia ni que existia aquest fong, i per tant no hi havia cap precaució. Per sort, el fong només va afectar quatre localitats, però dues d’elles severament: Cocó de sa Bova i torrent dels Ferrerets, amb percentatges d’individus infectats del 100% en els capgrossos a l’hivern. Segons recordà Bosch a la conferència del GOB, “la situació era dramàtica perquè temíem que es poguessin infectar altres poblacions properes”. No va ser així i amb el temps es va comprovar que de les 35 poblacions existents de Mallorca, a 32 el ferreret s’estava multiplicant. El programa LIFE, en conjunt, va ser, doncs, un èxit per a la recuperació del ferreret.

Com es va actuar per tal d’impedir la mortalitat massiva? Mallorca va ser un dels pocs casos mundials on les administracions van decidir prohibir l’accés a les zones infectades, una cosa molt important per tractar de reduir els vectors de propagació. Una altra novetat va ser l’ús de fungicides per netejar els animals infectats, tant larves com adults. És podia fer en condicions de captivitat, però el veritable repte era provar-ho en el mateix medi. “Era un cas especial perquè l’aplicació afectava una zona molt reduïda. No va ser senzill -relatà Bosch- perquè hi havia vegetació i esquerdes a la roca. Sabíem que a Mallorca els animals infectats estaven dins l’aigua i, per tant, el problema es reduïa a una sèrie de gorgs on calia actuar”.

Amb totes aquestes premisses, la Conselleria de Medi Ambient i un grup de científics es van llançar “a l’aventura” per tractar d’erradicar el fong. S’havia d’anar a tots els llocs, treure els ferrerets infectats, un per un, netejar-los al laboratori, tractar-los amb fungicides, treure l’aigua dels gorgs i basses perquè quedassin totalment secs, aplicar biocida i esperar que el fong morís. Al torrent dels Ferrerets les feines van ser especialment complicades per les dificultats d’accessibilitat. Tot es va fer entre el 2009 i el 2015 i l’operació va ser un èxit. Els treballs es van publicar a la revista Nature el novembre de 2015 amb el títol Gripaus salvatges salvats de malaltia fúngica assassina.

L’èxit va ser com un revulsiu per a molts equips de tot el món que ja havien començat a donar-se per vençuts. Al torrent dels Ferrerets el fong ha desaparegut completament. A Cocó de sa Bova s’han produït diferents episodis d’èxits i fracassos i ara encara es continua lluitant per erradicar totalment el fong. El biòleg Joan Mayol, també present a la conferència, destacà la importància “d’haver-ho aconseguit” al torrent dels Ferrerets, “especialment perquè és tractava d’una població natural. Nosaltres ara continuam introduint ferrerets, com per exemple hem fet a la península del Llevant, però amb la garantia -ecalcà Mayol- de saber que els exemplars procedeixen de llocs on no hi ha hagut cap infecció i que tot ha estat revisat per veterinaris abans d’alliberar-los”.

stats