Societat 10/03/2018

El Consell de Mallorca ajudarà SMH amb el rescat al Mediterrani central

Ensenyat ha recordat que, històricament, a través del Fons Mallorquí de Solidaritat, la institució insular ha col·laborat contínuament amb projectes relacionats amb l’ajuda humanitària

A. Solano
4 min
Salvamento Marítimo Humanitario va atendre l’any passat 5.800 persones arribades a l’illa de Quio i enguany continuarà amb les tasques de rescat al Mediterrani central.

PalmaDesprés de recaptar 144.000 euros a través del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació per a la campanya d’ajuda a l’ONG Salvamento Marítimo Humanitario (SMH) a l’illa de Quios, el Consell de Mallorca ha avançat que col·laborarà amb l’organització en el seu projecte de rescat de refugiats al Mediterrani central. Ho ha anunciat el president del Consell, Miquel Ensenyat, satisfet després de l’èxit de la campanya Mallorca amb Quios, desenvolupada entre l’abril del 2016 i el desembre del 2017.

Ensenyat ha recordat que, històricament, a través del Fons Mallorquí de Solidaritat, la institució insular ha col·laborat contínuament amb projectes relacionats amb l’ajuda humanitària.

El president de Salvamento Marítimo Humanitario destaca que la seva organització és “petita i té diferents nivells d’implicació”. Ara per ara, SMH disposa de 160 voluntaris registrats, tot i que tan sols n’hi ha una desena que estan actius.

Els agradaria “que els voluntaris que van al terreny “s’implicassin una mica més en la tasca, especialment quan tornen a casa, intentant mantenir un vincle amb els voluntaris i reunint voluntaris a terra per dotar d’estructura l’entitat i donar-li suport”.

És conscient, a més, que aquests projectes “no es poden dur a terme sense el suport de la societat”, i que “és important que aquesta assimili que s’ha de preparar per a l’acollida d’aquests refugiats. Aquest és un problema que té solució en origen però també hem de saber acollir aquestes persones”.

A Quios “vàrem trobar un sistema desarticulat, amb manca de recursos i poc preparat per actuar en contextos de cooperació internacional”, explica Abraham Alba, metge especialitzat en medicina de família i comunitària, voluntari de l’ONG. Allà l’equip de SMH format per una infermera, una psicòloga, dos traductors i ell, com a metge, s’uní a dos metges i cinc o sis infermeres de l’equip grec. S’allotjaren a una casa amb quatre habitacions compartides, una sala que feia de farmàcia i més zones comunes.

Limitacions al terreny

Les urgències “començaven a les 21 h i es podien allargar fins la 1 o les 2 h”, apunta Alba, qui detalla que es trobaven “amb persones hipertenses, diabètiques, dones embarassades molt sovint víctimes d’abusos sexuals, persones amb càncer que no havien estat tractades durant mesos i patologies cròniques que s’havien complicat”, fins i tot “moltíssimes situacions de tortura que, a més d’afectar la salut, afecten la dignitat de la persona i la seva salut mental”. Allà “ens trobàrem amb limitacions a escala de tractament psiquiàtric com el fet de no poder tenir permís del Govern d’allà per administrar un calmant”.

També “hi ha un alt índex de mortalitat infantil causada “per la manca d’assistència i tractament”, encara que, normalment, les patologies que es registren “són similars a les d’aquí”.

En aquests moments, “estam formulant el projecte, establint una llista de medicaments essencials que sigui el referent per no haver d’anar canviant de medicació cada vegada que arriba un voluntari”.

“Et sorprens de la resistència de l’ésser humà i de la seva maldat. Tot i això, havíem d’intentar dur la situació cap al costat positiu amb ells”, explica Alba.

L’especialista en medicina de família i comunitària, que ha format part de molts de projectes humanitaris, confessa que “mai no et trobes amb tantes llàgrimes, amb presoners a la Unió Europea, amb una manca de drets fonamentals com els que he vist allà”. “Surts trencat i arribes molt malament a casa teva. Però, com em va dir Íñigo una vegada: “En arribar pensa que tu has fet allò que has pogut i has d’estar tranquil amb tu mateix, tot i descobrir com és la humanitat a vegades”. Amb tot, “és el teu treball i la teva voluntat de canviar i aquesta motivació continua i t’enriqueix”.

Per a Íñigo Mijangos, “és una qüestió de convicció davant l’omissió activa per part de la Unió Europea amb la seva política de contenció de flux migratori d’entrada a Europa, provocada per unes polítiques dissenyades a les diferents rutes i circumstàncies. Ara ho veim també a la frontera espanyola: a Melilla i, ara, amb aquest repunt de flux a Algèria. Per part meva, com a individu, és un deure respondre a tot plegat i, amb el suport de la societat, dir que això està malament, que va contra els drets humans, i allò que hem de fer és lluitar per aquests drets humans”. Per això, assegura que “nosaltres serem allà on faci falta, segons els nostres recursos i els nostres suports”.

Un vaixell més al Mediterrani

Al Mediterrani central, el 2016, l’organització va veure que no tenia capacitat per tenir ni gestionar un vaixell i decidí desenvolupar accions per ajudar les ONG que eren al terreny. Després d’oferir-los voluntaris i de fer diverses reunions a Brussel·les, Mijangos tornà convençut que havien de posar un vaixell més al Mediterrani central atesa la resposta d’allà que el control era tan sols de flux migratori i que no es preveia cap missió humanitària. A partir d’aquí, varen fer tot el possible per tenir un vaixell i ho varen aconseguir. El buc que ara preparen per al Mediterrani central, en condicions de navegabiliat i seguretat, “pot arribar a tenir una capacitat per a 400 persones i pot acollir una tripulació de 18 membres”, afirma Íñigo Mijangos.

El següent repte és clar: “Estam molt pendents de la situació que hi ha al mar d’Alborán perquè els fluxos migratoris es dirigeixen cap a aquesta zona”.

stats