HÀBITATS NATURALS

El Mallorca a Primera: joia i entusiasme

L'equip vermell torna a viure dies d’esplendor i glòria a la màxima categoria del futbol espanyol

Crec que ja he esmentat aquí en alguna ocasió que no m’agrada el futbol, i a aquestes altures no crec que mai arribi a agradar-me. El trob avorrit, i l’únic partit de futbol que m’ha interessat fins a dia d’avui és el que surt a la pel·lícula La gran evasió ( The great escape, de John Sturges, amb Steve McQueen i Richard Attenborough, estrenada el 1963), però no compta perquè és de ficció. Veure un partit de futbol de debò per la televisió és per a mi una experiència soporífera, molt especialment si és un diumenge d’hivern al capvespre. Per això vaig pensar que, tal vegada, si provava de veure’n un en directe al camp, canviaria d’opinió. Sempre es diu que allà és on se sent l’autèntica emoció del futbol, on es contagien el que diu el títol d’aquest article: joia i entusiasme. Per emocionar-me encara amb més facilitat, què millor que anar a veure el Mallorca, que torna a viure dies d’esplendor i glòria a Primera Divisió i que diumenge de la setmana passada jugava contra la Reial Societat, el mític equip donostiarra. Permetin que em faci un espòiler a mi mateix i els digui per endavant que no me’n vaig sortir: ni joia, ni entusiasme, ni emoció. A continuació, i com fan les retransmissions futboleres, la prèvia, el minut a minut i el postpartit.

La prèvia

Una hora abans que comenci el matx, els aficionats ja ronden els voltants de l’estadi de Son Moix en gran quantitat i amb una excitació també gran. Es nodreixen a establiments de restauració com el Burger King del centre comercial Son Moix -que té Auto King, és a dir, la possibilitat d’adquirir hamburgueses del Burger King i degustar-les sense sortir del cotxe- o el bar La Rotonda, ple a vessar de seguidors dels dos clubs i regentat per uns xinesos que fan cara d’estressats. Els aficionats vermells i els blanc-i-blaus (l’Espanyol no duu els mateixos colors que la Reial Societat? Quin embolic...) conviuen i conversen pacíficament dins La Rotonda, apurant els cafès, els rebentats i els xopets (de patxaran els bascos; d’herbes Túnel els mallorquinistes) que els animen a ells per animar els seus equips. Al carrer fa calor i una basca (res a veure amb les seguidores de la Reial Societat) que anuncien el temporal que arribarà dimarts per causar destrosses al sud de l’illa. Arribat el moment, la gent entra a l’estadi i de mica en mica tothom ocupa els seus seients, entre mostres (és clar) de joia i entusiasme. Jo em qued dret a un racó d’una grada, on crec que no faig nosa. Per entretenir l’espera mentre no comença el partit, per la megafonia de l’estadi sonen hits musicals, i un locutor ( speaker, perdó, que som a Primera) recita educadament l’alineació de la Reial Societat i canta eufòric la del Mallorca, que és aplaudida i victorejada per l’afició, amb la música del film Terminator de fons. L’afició del Mallorca repetirà moltes vegades el crit “Ma-llor-cà, Ma-llor-cà” al llarg de l’encontre, amb veu i mamballetes. Surten al camp la mascota del Mallorca, el Dimonió, i un grup d’infants amb una pancarta. Diu: “El cor mallorquinista”, i unes lletres més petites que no es veuen de tan enfora (aquests detalls llueixen més a la tele).

El minut a minut

Minut 1: comença el partit i la grada ultra del Mallorca es posa a cantar, cridar i xiular com si haguessin de desintegrar-se, cosa que ben pensat no seria una mala idea. Estaran així tot el partit, sense descansar ni un segon. Un d’ells fa sonar de tant en tant el que crec que és una vuvuzela. Minut 6: el partit m’avorreix, però confii que m’arribin la joia i l’entusiasme. Minut 12: falta a favor del Mallorca. Els jugadors de la Reial Societat fan la barrera aquella que s’aguanten els atributs. Minut 13: dos jugadors (un de cada equip) topen i cauen a terra amb grans gestos tràgics, com si representassin Èdip, rei. Minut 15: me’n vaig al lavabo, pel camí contempl els rètols que indiquen la paraula “Vomitorios”, que no són el que pareix, sinó els accessos a les grades. Minut quasi 22: el Mallorca torna a arribar a la porteria contrària, crec que es pot dir que l’equip local pressiona amunt. Minut 26: la Reial Societat treu de banda, una cosa que anomenàvem “fores” en el Pleistocè, quan un servidor era infant i jugava -obligat- al que se’n deia futbito. Minut 28: el número 14 del Mallorca du unes vambes de color verd fluorescent que ofenen el món sencer. Minut 31: ara que m’hi fix, molts jugadors (del Mallorca, però també dels contraris) duen espardenyes de colors fluorescents, preferentment verdes o celestes. Minut 33: a falta de gols, les pantalles de l’estadi emeten anuncis d’empreses patrocinadores i imatges paradisíaques de platges de Mallorca. Minut 36: als laterals del camp també hi ha anuncis de cases d’apostes, anomenades Fredbet o 1xBet.es. Minut 40: els ultres canten “te sigo a todas partes, yo te quiero”, una lletra francament gens estimulant. Minut 45: acaba la primera part amb el resultat d’empat a zero. Descans: la gent es reparteix pels diversos quioscos de menjar i begudes i s’alimenta amb la dieta dels campions. Gofres, pizzes, hot dogs, cerveses, refrescos ensucrats i bosses de pipes. Al cap d’un quart d’hora més de calor i calories comença la segona part, durant la qual continuarà molta estona l’apassionant zero a zero. Minut 70: descobresc que els equips s’han canviat de porteria o de mig camp o com es digui; sabia que ho feien però no me’n recordava. Minut 82: la Reial Societat marca l’únic gol del partit. Minut 90: l’àrbitre xiula el final, el Mallorca ha perdut i la gent comença a sortir, ordenadament i amb cara de pocs amics (tret dels bascos, que surten més contents que un ca amb un os).

El postpartit

La joia i l’entusiasme em sobrevenen, per fi, quan aconseguesc superar l’embós de la via de cintura i enfilar el camí cap a casa.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF