Maleïts mòbils!

L’auge dels telèfons intel·ligents en la darrera dècada ha causat una revolució en la manera de comunicar-nos i relacionar-nos a través de les aplicacions de missatgeria, i en com ens connectam a internet i utilitzam el nostre temps d’oci.

Per a moltes famílies, el fet que cada vegada més prest els nins vulguin un telèfon o l’utilitzin de manera compulsiva ha esdevingut un problema que no saben ben bé com solucionar.

Però, per què els agraden tant?

LES RELACIONS SOCIALS

Els smartphones faciliten estar en contacte permanentment amb les amistats d’una manera ràpida, senzilla i còmoda.

A més, contribueixen a la construcció d’una identitat personal enfront del grup d’iguals i adults. Això es produeix a través de la marca, el model i complements com les carcasses, el fons de pantalla, etc.

L’AUTONOMIA

Els joves esdevenen més independents en connectar-se a internet sense haver de negociar amb la resta dels membres de la família i evitar la supervisió (com passa amb l’ordinador o la televisió de casa).

Paradoxalment, per als pares compleix una doble funció: per una banda, de control, i per una altra, desculpabilitzadora i tranquil·litzadora.

Avui dia, a causa de les interminables jornades laborals i les escasses possibilitats de conciliació laboral real, existeix un menor grau de presència parental i de supervisió a casa, que en molts casos intenta ser esmenat amb el mòbil.

QUAN PODEN TENIR MÒBIL?

La primera regla de protecció consisteix a triar el moment adequat. És difícil delimitar una edat que serveixi per a tots els casos, a cada família s’ha de prendre una una decisió adaptada a l’estil familiar i al grau de maduració i responsabilitat del fill en concret.

Entre els 11 i els 13 anys: Els nins no tenen, normalment, els criteris per a un ús adequat del mòbil, per això no és convenient que en tinguin un de propi. Es pot deixar que facin ús del mòbil en situacions especials i sota la supervisió d’un adult.

Entre els 13 i els 15 anys: És la fase més complicada. Es recomana que no tinguin un mòbil en propietat i que utilitzin de manera assídua un terminal familiar per a la tranquil·litat familiar en sortides de tot tipus. Si el nin fa una activitat externa, com anar a comprar al supermercat, podem fer-lo partícip d’un privilegi, que és fer-ho en poder del telèfon.

Entre els 16 i els 18 anys: Ja en poden tenir un de propi, bé perquè se’ls han comprat amb els seus estalvis o perquè els l’han regalat.

NORMES D’ÚS RESPONSABLE

Han de ser totalment responsables del seu manteniment econòmic: els contractes de prepagament són els més recomanables. Si el cobreixen els pares, és millor posar límits de consum.

Han d’estar implicats en què prioritzen les seves despeses: en cas que s’utilitzin sistemes de recompenses per reforçar conductes positives no s’han de donar únicament doblers per al mòbil.

Tampoc no és recomanable utilitzar constantment el telèfon com a recompensa o càstig, ja que sense voler li estam atorgant més valor del que té.

Si observam que el nin s’està posant nerviós o agressiu quan juga l’hem de fer aturar.

Mentre els nins estudien o treballen, convé mantenir el telèfon a certa distància. Tenir-lo a prop genera distracció, ja que l’accessibilitat augmenta el consum. Quan s’entra a casa cal deixar el mòbil en un calaix i només es pot fer servir en un determinat horari o en sortir de casa.

Alhora, és primordial fomentar activitats plaents incompatibles, de manera que no deixin de fer activitats per poder tenir més temps lliure per jugar o parlar amb el mòbil. Parlam d’activitats extraescolars, esport, sortides...

COM SABER SI HI HA ADDICCIÓ?

El que la caracteritza és la pèrdua de control i la dependència.

Les conductes addictives estan controlades inicialment per reforçadors positius (plaer), però acaben per ser controlades per reforçadors negatius (alleugeriment del malestar)

Al principi, tothom consumeix un producte cercant el plaer. Per contra, una persona addicta ho fa cercant l’alleugeriment del malestar emocional (avorriment, soledat, ira, nerviosisme, etc.) que li produeix el fet de no poder accedir a allò que desitja.

L’addicció s’estableix quan hi ha una clara interferència negativa en la vida quotidiana. Per exemple, quan el nin deixa de veure’s amb els seus amics i s’instal·la davant la pantalla amb els seus videojocs, l’adolescent que presta més atenció al seu mòbil que la seva al·lota o el jove no rendeix en els estudis perquè revisa obsessivament els missatges deixats en el seu perfil de Facebook o els ‘m’agrada’ a Instagram.

ACUDIR A UN PROFESSIONAL?

Si existeixen evidències de la presència d’una addicció.

Si han fracassat totes la mesures de prevenció i control.

Si hi ha problemes greus per imposar normes i límits clars.

Si el nin té ansietat, depressió o problemes relacionals significatius.

Bernat Coll és psicòleg de Creix