Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Miquel Cerdà: “Cal fomentar l’alfabetització audiovisual entre joves i educadors”

Des de la plataforma Filmclub promou l’entrada de l’audiovisual a les aules, treballant els continguts fins a convertir-los en material pedagògic. Miquel Cerdà demana una decisió de país per fomentar la cultura audiovisual des de l’educació

Al capdavant de Filmclub, la start-up catalana que és la primera plataforma de cinema online dirigida expressament a l’àmbit educatiu, Miquel Cerdà (Barcelona, 1980) és conscient que ell i el seu equip estan obrint camí, atès l’endarreriment que porta el país en competències audiovisuals, tot i el consum massiu. Enginyer civil de formació i amb una experiència de més de dotze anys en el desenvolupament i la gestió de projectes audiovisuals, multimèdia i culturals, fa tres anys que va començar aquest projecte que facilita l’accés del cine a les aules, proporcionant no només pel·lícules de visualització legal, sinó també fragments i material educatiu per aprofundir en una gran diversitat de temàtiques, per fomentar valors i coneixements. Miquel Cerdà és aquests dies entre Catalunya i les Balears, treballant amb les escoles i entitats que se sumen a un projecte, el de Filmclub, que, a més del material propi, agrega també propostes d’altres entitats que fomenten el cinema com a eina pedagògica.

Quin paper juga l’audiovisual en el nostre sistema educatiu?

L’audiovisual dins l’educació té un paper molt secundari al nostre país, en tots els nivells del sistema educatiu. Al voltant d’una quarta part dels docents fan servir material audiovisual per arribar millor als alumnes, un percentatge sens dubte petit donat el poder d’atracció que té el llenguatge entre els joves i els no tan joves i donades també les possibilitats que té el cinema, amb les pel·lícules i els documentals, per afavorir el coneixement. Quan vam engegar Filmclub, el gabinet d’educació i comunicació de la UAB ens va fer una valoració de les possibilitats del projecte, i va detectar que els docents no tenen temps per explorar quin és el cine que pot agradar i ser útil als alumnes, no acostumen a tenir els coneixements tècnics ni tampoc cinematogràfics i, a més, es troben amb grans problemes per poder projectar de manera legal. Tot això és el que podem resoldre des de Filmclub, una plataforma que fa gairebé una dècada que funciona al Regne Unit amb un seguiment extraordinari.

La cultura dels joves en edat escolar és sobretot audiovisual. Des del punt de vista educatiu, com valoraria el consum que en fan?

En general, els joves, així com una gran part dels adults, fem un consum audiovisual molt més elevat en quantitat que en qualitat. L’accés més senzill és a les pel·lícules comercials, i la majoria dels continguts són molt semblants, especialment del cinema que consumeixen els joves. No és gratuït el repunt del masclisme que hi ha entre els adolescents: reprodueixen els patrons del cinema més comercial. Igualment podem parlar de la banalització de la violència, un recurs per entretenir. Els valors que es transmeten són molt fluixos. Per això, és urgent contribuir a acostumar-los a la diversitat i a la riquesa dels continguts i és en les edats més joves que ho han de fer. En tot cas, defenso que des del punt de vista educatiu no és tan important la pel·lícula que projectis com l’acompanyament que en facis.

A Filmclub poseu accent especial en pel·lícules i documentals de productores independents i cinema europeu. Quina és la resposta d’uns alumnes que no busquen aquests productes?

Si d’entrada els poses una pel·li de cinema independent, serà difícil que hi entrin, més aviat la rebutjaran. El camí ha de ser progressiu. Pots començar amb Matrix, que és més llaminera però que conté un missatge, i a poc a poc els vas introduint en altres propostes. Llavors, quan ja han obert els ulls a la riquesa i a la diversitat del cinema, pots arribar a Human, l’accepten amb interès i comprenen els valors que transmet. Amb tot, insisteixo en l’acompanyament, perquè, en funció de la feina de l’educador, es convertirà en una eina valuosa o no. Per això, a més de seleccionar pel·lícules i documentals, els professionals de Filmclub ho processem perquè es converteixi en un material pedagògic i facilitar la feina dels mestres.

Ha esmentat la falta de temps del professorat, no només per seleccionar les pel·lícules sinó també per encabir-les en l’horari escolar.

Al nostre país costa introduir el cinema com a activitat extraescolar, sempre dominada per l’esport. A banda d’això, sovint des del sector audiovisual i cultural es pretén que les escoles vagin al cinema i vegin les pel·lícules senceres, cosa que té un encaix difícil amb la realitat. A Filmclub parlem de la pedagogia del fragment, que en cinema és el mateix que la cita literària. Una escena posada en el moment adequat és un material extraordinari per transmetre coneixements o valors. Si el mestre veu que un fragment ha despertat interès especial, pot proposar que vegin la pel·li sencera a casa.

¿El foment de la cultura audiovisual hauria de ser projecte de país?

Tenim un problema social en la valoració que fem de l’audiovisual, unes competències que són cabdals per als ciutadans del segle XXI, com en el passat va ser prioritari promoure l’aprenentatge de llegir i escriure davant l’analfabetisme. Cal fomentar l’alfabetització audiovisual entre joves i educadors. I sí, hauria de ser una decisió de país incloure l’audiovisual en l’educació, com ho va fer Irlanda. Aquí estem en un nivell molt baix d’alfabetització audiovisual.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Etiquetes