Societat 04/01/2020

Malaltia celíaca (II)

El risc fonamental es troba en els productes manufacturats, ja que el gluten s’usa molt com a part del procés industrial

Pedro Albertí
3 min
MALALTIA CELÍACA (II)

A causa de la gran variabilitat clínica de la malaltia, molts malalts no estan diagnosticats. Per això, tindrem un alt índex de sospita: com solia dir-me un gran pediatre i bon amic, “les taxes d’incidència de les malalties es compleixen”: si és d’un 0,5-1% de la població, les xifres es compliran, de manera que, si en tenim pocs casos, pot ser que estiguem “fallant” en la detecció.

EL DIAGNÒSTIC

Quan un pacient té símptomes suggestius de ser celíac, farem una analítica de sang, en la qual veurem:

- Dades inespecífiques: apareixen a la malaltia celíaca però també en altres trastorns per la mala absorció de nutrients: anèmia, nivells de ferro i ferritina baixos, proteïnes baixes...

- Dades específiques: anticossos que apareixen a la sang del celíac. Són els anticossos antigliadina, antireticulina, antiendomisi i antitransglutaminasa tissular, i recentment, els anticossos antipèptids deaminats de gliadina. Hi pot haver falsos negatius (per nivells baixos d’immunoglobulines en sang) i falsos positius, però en general la positivitat dels anticossos, sobretot a títols elevats, és molt suggestiva de la malaltia. També serveixen en l’estudi de familiars pel seu major risc, i per vigilar el tractament (dieta sense gluten), ja que es negativitzen quan deixam d’ingerir-ne.

Hi ha marcadors genètics, els comentats HLA DQ2 i DQ8: la seva absència en sang exclou la possibilitat de malaltia celíaca amb un 99% de certesa.

El “patró d’or” de la diagnosi és la biòpsia intestinal. És una tècnica que fa el gastroenteròleg infantil generalment mitjançant endoscòpia i presa de mostres de la mucosa intestinal, que s’analitzen al microscopi. Si es tracta d’una persona celíaca, es veurà una atròfia de les vellositats: l’intestí normal està “entapissat” d’una “moqueta”, que té “vellositats” per augmentar la superfície d’absorció de nutrients. En cas de malaltia celíaca es perden aquestes vellositats, de manera que es produeix una malabsorció intestinal dels nutrients.

En l’actualitat, pot no ser necessària la pràctica de la biòpsia si els símptomes clínics són molt clars i els anticossos molt positius, i si, a més, es produeix una gran millora clínica en suprimir el gluten. Tot això seria suficient per confirmar el diagnòstic.

QUIN SERÀ EL TRACTAMENT?

La pedra angular és la dieta sense gluten:

- La dieta sense gluten es farà tota la vida.

- El gluten es troba en blat, ordi, sègol, civada i triticale, i en tots els productes derivats d’aquests: pans, farines, pastes... El celíac pot prendre aliments naturals que no contenen gluten: carn, peix, ous, llet, cereals sense gluten, llegums, fruites, verdures, hortalisses, sucre, oli... Però hem de ser escrupolosos a no afegir gluten a la preparació d’aquests aliments: farines per lligar salses, arrebossats de carn o peix, llegums amb embotits que sí que porten gluten...

- No s’ha de permetre cap quantitat de gluten: fins i tot mínimes quantitats poden tornar a produir una lesió a la mucosa intestinal, encara que puguin no notar-se símptomes en els pacients.

- El risc fonamental es troba en els productes manufacturats, tot allò que ve empaquetat, ja que el gluten s’usa molt com a part del procés industrial. La llei obliga a identificar el producte que conté gluten, encara que això només és raonablement segur, i ens hem de fixar bé en l’etiquetatge. És bo seguir la llista d’aliments sense gluten que publica periòdicament la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE).

- S’ha de tenir especial cura en bars i restaurants, menjadors escolars, etc., per l’ús de fregidores, paelles en què abans s’hagin preparat altres aliments, salses amb farina per espessir etc. Com a anècdota, diré que, en un menjador escolar, la cuinera va dir a la mare d’un pacient: “No es preocupi, jo després li retir l’arrebossat”, cosa que és absolutament incorrecta. Cal evitar l’anomenada contaminació creuada.

- Vigilar especialment determinats familiars (fonamentalment avis, oncles, etc.), pel típic “pobret, per una mica no passa res”, molt típic en aquests casos.

- Ús d’estris de cuines (olles, paelles, entre d’altres) exclusius per al pacient celíac.

Periòdicament, s’estudiaran els anticossos en sang, que ens indicaran si, tot i no saber-ho, el nin ingereix gluten de manera desconeguda per la família.

NOUS TRACTAMENTS

S’estudien nous tractaments que encara no tenen ús clínic, com la modificació genètica del blat perquè no contingui gluten, induir tolerància mitjançant un mecanisme similar a les vacunes de l’al·lèrgia, l’administració d’enzims… Des del punt de vista immunitari també s’estudia el bloqueig dels limfòcits T.

stats