PORNOGRAFIA ‘MADE IN’ BALEARS

Lluís Ballester: “No hi ha un porno alternatiu. És un debat fals”

És doctor en Sociologia i Filosofia i professor de la UIB

El doctor en Sociologia i Filosofia i professor de la UIB Lluís Ballester és, juntament amb Carme Orte, coautor de l’estudi recollit en el llibre Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals, que aplega les entrevistes de 2.500 persones d’entre 16 i 29 anys.

Quin és el volum del negoci del porno?

Ningú ho sap del tot, hi ha moltes empreses encobertes. És comparable al negoci de la droga i al de les xarxes socials. És un negoci internacional, que no deixa d’augmentar.

Com és el consum de pornografia a Espanya i a les Balears?

Pornhub produeix un conegut report molt detallat. Espanya n’és el segon consumidor d’Europa, només per darrere d’Alemanya. Pel que sabem, a partir del nostre estudi, Balears té un nivell de consum similar a altres comunitats.

Com, quan i qui veu porno?

En veu gairebé tothom. Abans dels 13 anys, un 25% dels enquestats en el nostre estudi recorden els primers contactes amb imatges pornogràfiques. Es tracta de trobades accidentals, però cal tenir present que les imatges pornogràfiques són cada dia més presents. Als 8 o 9 anys es recorden com a imatges trobades; a partir dels 13 anys ja comencen a ser imatges cercades; els 14 anys és l’edat en què la freqüentació del porno es normalitza per als adolescents, els 15 o 16 per a elles. La facilitat d’accés, per la disponibilitat universal de les pantalles, està generalitzant la presència del porno. Si cerques ‘pits’ a Google, et trobaràs de seguida amb pornografia.

Si és gratuït, qui se n’està beneficiant?

Hi ha grans fonts d’ingressos que venen de publicitat de contactes, de prostitució, de compra de filmacions i d’altres productes (consoladors, cremes estimulants, operacions estètiques, etc.). També hi ha homes que paguen per participar-hi. Un altre gran negoci és la venda dels fitxers d’usuaris; quan entres en una web porno, acceptes que es quedin les teves dades, igual que passa amb Facebook.

Quins efectes té?

Els més extrems són l’estímul de conductes delictives com la pornografia infantil, dones forçades a participar en filmacions porno, violència extrema, normalització de relacions masclistes. I també hi ha els que afecten tota la societat i que tenen a veure amb el canvi en la manera d’excitar-se, l’increment de les pràctiques de risc o els micromasclismes que entren a totes les relacions. Els efectes sobre els adolescents són més preocupants, especialment per la manca de maduració i de referències alternatives sobre la sexualitat. La distorsió perceptiva i la formació o deformació d’actituds és el que hem d’intentar afrontar des de l’educació.

És necessària una regulació?

La dels aspectes delictius és urgent. Només es disposa de regulació contra la pornografia infantil. El porno violent, la divulgació de pràctiques de risc extrem i les filmacions forçades haurien de regular-se de manera urgent i a escala europea.

Quin és el model que es reprodueix de manera majoritària?

L’arc narratiu de les filmacions comença amb l’excitació dels homes i acaba amb l’ejaculació. La majoria de la pornografia presenta una imatge cosificada, de mercaderia, degradada, de les dones, amb una violència creixent i models molt masclistes. Aquestes imatges tenen un impacte força negatiu. Alguna experta ha parlat de “publicitat del patriarcat”, en el sentit d’afavorir les imatges de les dones que es redueixen a l’estimulació sexual i satisfacció de les fantasies dels homes.

Hi ha un altre tipus de porno?

No hi ha un porno mainstream i un d’alternatiu, crec que és un debat fals. Les grans empreses que hi ha en el porno no s’obliden de la meitat de la població, la seva capacitat d’integració és brutal. Ara ja hi ha ofertes, a Pornhub, per exemple, que compleixen els criteris del ‘porno feminista’. No ens enganyem, la lògica més perversa del porno és la reducció de les relacions personals a relacions entre coses, la desaparició dels subjectes que s’emocionen, pensen, desitgen, es comuniquen. En les filmacions porno no hi ha paraules, no hi ha cap comunicació verbal, ningú no recorda què s’hi ha dit, no importen les emocions dels altres, i per aquest motiu es pot produir la desconnexió moral, la manca d’empatia.

El consum de pornografia té relació amb l’augment de les ‘manades’?

Sí, hi té relació i és un dels factors que expliquen l’increment del sexe violent en grup. Hi ha joves que volen emular el sexe en grup que han vist centenars de vegades en centenars de vídeos diferents. Sabem que s’estan formant constantment grups de joves depredadors, deseducats en el porno, que consideren fascinant el sexe en grup com el que han vist: forçant i humiliant la seva víctima, filmant la seva ‘gesta’. Nosaltres estudiam la ‘desconnexió moral’ que es produeix en aquestes situacions. La distorsió perceptiva és tan intensa que han cosificat la dona que violen i filmen i exhibeixen la seva activitat delictiva, i potser és tan greu com l’altra: no s’adonen de la violència que exerceixen.

Hi ha relació entre la pornografia i la prostitució?

És una relació molt forta, nosaltres deim que és estructural: el porno genera demanda per a la prostitució, la prostitució organitzada paga publicitat en el porno. Una de les qüestions que més ens preocupen és la connexió de la prostitució, com a negoci i oferta molt present a internet, amb la visualització de la nova pornografia. L’oferta de prostitució, ara concentrada a internet, imita la pornografia, es presenta amb fotos pornogràfiques, vídeos... aprofitant la cultura del porno. Només un petit percentatge de joves intentarà satisfer les seves fantasies, alimentades pel porno, en prostitució, però encara que es tracti d’un percentatge inferior al 5% dels joves, ja es tracta de massa joves.

Quines coses positives pot aportar el porno?

No es pot negar que les imatges del sexe explícit han jugat un paper al llarg de tota la història, hi ha pornografia a Altamira, la Roma imperial, la pintura de gairebé totes les èpoques... La diversitat corporal i la diversitat de pràctiques pot facilitar un desenvolupament saludable de la sexualitat. Sabem bé que a la clínica de sexualitat es fan servir i recomanen, també em consta que a moltes persones la pornografia els ha permès gaudir de nou de la masturbació o del sexe compartit. El problema és que, juntament amb aquestes qüestions, se n’han introduït d’altres que ens fan més infeliços: masclisme, reducció de l’empatia, violència, pràctiques de risc, pornografia infantil...

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF