Lluís Ballester: “Hi ha patronals encobertes i s’han de perseguir”

Lluís Ballester no en té cap dubte, en ser demanat per la legalització del sindicat de prostitutes Otras. “És un error i oculta interessos molt dubtosos”, afirma aquest expert en prostitució i membre del Grup d’Estudi de la Prostitució a les Illes Balears (GEPIB), a més de professor de Pedagogia a la UIB.

En aquest cas, s’incompleix la legislació laboral (Llei orgànica 11/1985 de llibertat sindicatl). “Hi ha d’haver una relació laboral. L’exercici de la prostitució és una activitat econòmica, però no es pot desenvolupar una relació laboral, ja que això seria proxenetisme (prohibit per la legislació internacional)”, afirma. Per què han triat aquest tipus d’organització d’entre totes les maneres que hi ha de defensar els propis interessos? “Fan un sindicat perquè hi ha patronals encobertes, i allò que cal fer és perseguir-les”.

Ballester fa referència a una sentència de 20 de novembre de 2001, dictada pel Tribunal de Justícia de les comunitats europees, que va declarar que “la prostitució forma part de les activitats econòmiques exercides de manera independent”. Això sí, sota l’exigència de demostrar (a cada país) que “el servei es presta sota responsabilitat pròpia, sense vincles de subordinació i a canvi d’una remuneració pagada íntegrament i directament a la persona que exerceix aquest servei”. Un sindicat es fa llavors “perquè les patronals il·legals així es veuran amb força per argumentar la legalització de la prostitució com a feina regulada”, explica Ballester.

Models com el de Suècia, que el 1999 optà per penalitzar els clients, poden marcar la direcció a seguir en el futur. “El model suec es basa en la persecució radical de les màfies i el proxenetisme, la prohibició de la demanda de serveis sexuals pagats (’clients’) i el suport a les dones i homes que exerceixen la prostitució mitjançant polítiques socials efectives”. Aquestes accions són acompanyades per “tot un context de sensibilització social, de desenvolupament de l’educació afectivosexual i de relacions igualitàries”, continua.

Fer la societat conscient d’aquesta problemàtica i educar les noves generacions són dues eines imprescindibles. “El GEPIB i altres organitzacions a l’Estat fa anys que treballam en el sentit de fer conscients les nostres societats del que significa la prostitució i la resta de modalitats d’explotació sexual. Aquest tema ha de formar part de les agendes polítiques i socials”, afirma.

Els països on s’ha legalitzat la prostitució mostren que la situació pot empitjorar. “Hi ha efectes negatius associats a la legalització: increment de l’explotació sexual de menors; increment de les pràctiques de risc per a la salut i del risc social per als qui exerceixen la prostitució i increment de les situacions d’esclavatge laboral”. Les dones i homes en situacions il·legals “passen a exercir la prostitució en extrema clandestinitat”, diu.

Ballester qualifica de “negligència política” el fet que aquesta pràctica s’hagi pogut legalitzar sense que hagi funcionat cap filtre per detectar-ho. “També hem de pensar que les màfies del proxenetisme són molt poderoses i tenen capacitat per fer aquestes accions i altres, com corrompre polítics i funcionaris”. El negoci de la prostitució “és comparable al de les drogues o la venda il·legal d’armes”. “És un dels grans negocis capitalistes”, assegura. Pensar que la prostitució és una relació entre client i prostituta, sense ningú més, “és una ingenuïtat”. “Sempre hi ha gent que guanya grans quantitats de diners amb aquest negoci”, conclou.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF