Lloseta no vol la propietat d’Aiamans
L’Ajuntament ha volgut rebaixar-ne la protecció per possibilitar-ne l’ús al grup Oasis
Palma“El que més ens fa patir és que els propietaris del palau demanin a l’Ajuntament que expropiem l’edifici, perquè no ens ho podem permetre”. Són paraules del batle de Lloseta, Chema Muñoz, després que aquesta setmana la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca rebaixàs la protecció del palau d’Aiamans de Bé d’Interès Cultural (BIC) a Bé Catalogat.
La rebaixa ha estat aprovada prèviament al ple de l’Ajuntament. L’objectiu és que el propietari, el grup Oasis, en pugui treure profit. Segons el batle, és la millor opció “perquè, si no, caurà, ja que està abandonat”, assenyala.
El palau d’Aiamans va ser declarat Bé d’Interès Cultural amb categoria de monument pel decret 95/1992 de 30 de desembre. La protecció incloïa l’immoble, els jardins i un entorn de protecció del nucli antic de Lloseta. Es va fer, d’aquesta manera, en virtut de la legislació de patrimoni històric vigent l’any 1992. Però després entrà en vigor la Llei 12/1998 de 21 de desembre, del patrimoni de les Illes Balears, en què s’estipulà que, segons la seva rellevància, es podia declarar BIC o, senzillament, Bé Catalogat.
Això és el que ha passat aquesta setmana, a petició de l’Ajuntament. Volen donar una sortida al palau davant la possibilitat que els propietaris demanin al Consistori una expropiació. “No només no el podem pagar, tampoc no el podríem mantenir”, afegeix Muñoz.
Per això es vol facilitar als propietaris que en facin ús. De moment, se n’ha rebaixat la protecció i ara es pot presentar un projecte i sotmetre’l a una ponència i Comissió de Patrimoni per veure si xoca o no amb els valors patrimonials protegits.
Història del palau
La història de l’antic palau data de la conquesta, l’any 1229, de Jaume I. El vescomte de Bearn, Guillem de Montcada, va fer un repartiment de terres entre els seus cavallers i els terrenys de Lloseta i Aiamans varen correspondre a Arnau Togores.
S’entén, segons la memòria històrica del Consell de Mallorca, que ronda per aquestes dates la construcció del palau que, juntament amb l’església de Lloseta, és l’indret més antics del poble. Els Togores l’habitaren des de llavors fins ben entrat el segle XIX.
Segons explica l’arquitecte Gabriel Alomar abans d’efectuar-ne la reforma l’any 1942, l’immoble fou modernitzat cap al 1900 per iniciativa del llavors comte d’Aiamans que suposà una “destrossa” o bé una reconstrucció que “no respectà més que la conservació dels murs” i que deixà perdre el que devia ser “arquitectura tradicional mallorquina” per convertir-lo en una “vil·la italiana del sis-cents”.
Amb tot, el nou conjunt combina elements de l’arquitectura tradicional mallorquina i l’esperit de les vil·les italianes. Les façanes, per exemple, es revestiren de pedra de Porreres i de Santanyí i de pedra calcària de Son Burguet.
L’estat de conservació del palau, segons detalla l’informe tècnic, “no és dolent, tot i que en denota la manca d’ús”. Hi ha augmentat la humitat i això, juntament amb la falta de ventilació, ha originat patologies a la construcció.
A les conclusions s’hi considera que allò que s’ha de preservar amb més cura és l’imponent exterior de l’edifici i els jardins, ja que els interiors “han estat espoliats i modificats”. Així doncs, es dona via lliure per canviar la distribució o els acabats, però no per modificar l’alçària de les plantes o els aspectes que afectin les façanes.
