Llegir bé per escriure millor

L’origen de molts de problemes d’aprenentatge rau en la comprensió lectora, per això cal treballar-la a casa i a l’escola

Des de la meva experiència professional amb alumnes de Primària, Secundària i persones adultes, he pogut constatar que una part de les dificultats d’aprenentatge no responen a un trastorn específic, com puguin ser la dislèxia, la discalcúlia o el dèficit d’atenció. L’origen de molts de problemes d’aprenentatge rau en la comprensió lectora. Si aquesta falla, també se’n veu afectada la capacitat de redacció. Treballant aquests dos aspectes ja des del primer cicle de Primària es poden prevenir importants dificultats en l’etapa de Secundària.

Sembla que les escoles de cada cop més decideixen fer un pas endavant i transformar totalment la seva metodologia educativa canviant les aules tradicionals per espais oberts d’aprenentatge; els llibres, per materials educatius d’experimentació i els exàmens, per projectes. Aquesta potser serà la clau perquè els infants entenguin allò que llegeixen i ho sàpiguen explicar, correctament i coherent, de manera escrita. Només així seran capaços d’estudiar per projectes.

Les dificultats lectoescriptores que es detecten en el darrer cicle de Primària s’accentuen a Secundària si no es treballa per solucionar-les.

Les dificultats més habituals associades a la lectura tenen a veure amb la fluïdesa verbal, la velocitat lectora, el to, el ritme i la vocalització. Així, hi ha alumnes que llegeixen massa de pressa, sense respectar les pauses i els signes de puntuació, o -contràriament- hi ha alumnes que llegeixen excessivament a poc a poc a causa de les dificultats per desxifrar paraules noves, llargues o complexes. Als uns i als altres els costa contestar preguntes relacionades amb el text que han llegit o fer-ne un resum, perquè no han interioritzat cognitivament el missatge. L’han llegit automàticament, però no el comprenen. A més a més, en general, posseeixen molt poc vocabulari i no entenen moltes de les paraules que apareixen en la lectura.

Aquest baix nivell de comprensió lectora repercuteix en la capacitat de redacció. Si no es llegeix habitualment, no s’integren noves estructures gramaticals i, per tant, no es poden posar per escrit, de manera que els textos que escriuen solen ser pobres en vocabulari, lèxic i sintaxi. Pel que fa a la redacció, hi ha alumnes amb molt poca creativitat i imaginació en l’escriptura lliure. Posseeixen un pobre repertori lingüístic i un escàs vocabulari. Per això solen escriure frases breus, repetitives i quasi sempre seguint la mateixa estructura: subjecte, verb i predicat. Tenen moltes dificultats per enllaçar frases i idees, i, per tant, els seus escrits o redaccions són molt breus. Són bàsicament un seguit de frases simples sense cap connector que les relacioni.

Per altra banda, podem tenir alumnes amb el problema contrari. S’estenen massa per explicar una idea clara i concreta, fent paràgrafs llarguíssim en què sovint els signes de puntuació destaquen per la seva absència. Així, escriuen extensos fragments que, de vegades, no diuen res. En aquest cas, la dificultat s’explica perquè els costa concretar, sintetitzar i acotar.

Tant a l’aula com a casa es poden aplicar, ja des de Primària, algunes pautes i estratègies tant de lectura com de redacció.

MILLORAR LA COMPRENSIÓ

- Llegir textos en veu alta i comentar-los oralment. Contestar preguntes sobre el que s’ha llegit i comentar la informació més important.

- Llegir com a mínim dues vegades el text. La primera vegada, per copsar el missatge principal i entendre’l globalment, i la segona, subratllant les frases més rellevants.

- Fer lectures conjuntes. Contar contes. Escoltar històries intentant no perdre’n el fil i després explicar què han entès.

- Les lectures han d’estar adaptades a l’edat i nivell educatiu de l’infant, i han de ser graduals tant en extensió com en dificultat.

MILLORAR LA REDACCIÓ

- Ordenar els fragments d’un text desordenat, identificant-ne l’inici, el nus i el desenllaç.

- Inventar i escriure diàlegs breus en situacions diverses, que poden venir donades per una imatge: una botiga, la consulta del metge, etc.

- Jugar a crear textos a partir d’imatges diferents que, ordenades, poden formar una història.

- Escriure contes compartits en els quals cadascú escriu un fragment per continuar-lo.

- Aprendre a utilitzar els connectors més habituals per escriure de manera ordenada i dotar el text de la coherència i la concreció necessàries per entendre’l.

Aplicant aquestes i altres estratègies no només es millora l’àrea de les llengües, sinó també totes les àrees de coneixement, perquè aprendran a entendre allò que estudien i seran capaços d’expressar-ho correctament tant de manera oral com per escrit. És a dir, millora la seva competència comunicativa.

RECOMANACIONS

- Fomentar l’hàbit lector des dels primers cursos de Primària, sempre partint dels interessos dels infants.

- Emprar jocs de taula que potencien l’adquisició de vocabulari, com per exemple l’’storycubes’, que és un joc de daus per inventar històries

- Llegir no només textos literaris, sinó també escrits de la vida quotidiana, com per exemple: una notícia d’un diari, una recepta de cuina, les instruccions d’algun joc, etc.

Coloma Mateu és pedagoga de Creix

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF