Publicitat
Publicitat

El CNI admet ara que va tenir contactes amb l'imam de Ripoll implicat en el 17-A

'El País' d'entrada publica que Abdelbaki es Satty havia sigut confident de la intel·ligència espanyola i després rebaixa el to

El Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol (CNI) ha admès que va tenir contactes amb l'imam de Ripoll Abdelbaki es Satty el 2014 mentre era a la presó de Castelló, segons les agències de notícies Efe i Europa Press. A Es Satty se'l considera el cervell de la cèl·lula terrorista que va cometre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost en què van morir 21 persones -comptant-hi 5 terroristes- i unes 150 més van resultar ferides. Fonts "oficials" de l'agència d'intel·ligència, segons Efe, asseguren que la relació es va fer seguint els protocols habituals del centre d'intel·ligència i que Es Satty també va tenir contactes amb altres cossos policials estatals.

Es Satty va morir -amb un altre membre del grup- la nit anterior als atemptats, al xalet d'Alcanar on havien acumulat més d'un centenar de bombones de butà en un accident en la fabricació dels explosius que pensaven fer servir. Tenia 44 anys i havia arribat a Espanya quan tot just en tenia 16, però acumulava un bon historial delictiu i fins i tot contactes amb els detinguts en una operació contra el terrorisme jihadista. Tot i això, i la condemna que va començar a complir el 2010, quan el van atrapar en un ferri entre Ceuta i Algesires amb un carregament d'haixix, un jutge en va perdonar l'expulsió d'Espanya el 2014. 

Quan Es Satty va arribar a la presó el 2010 ja duia a l'esquena dues condemnes anteriors, una per lesions i l'altra per un delicte contra l'administració de justícia que hauria comès al País Basc. A això cal afegir-hi una multa per haver dut al Marroc un vehicle amb 1.500 quilos d'excés de pes el 2007 -ferralla que duia al Marroc per vendre- i que a Vilanova i la Geltrú, en aquella mateixa època, hi va estafar alguns membres de la comunitat islàmica -segons el president de la mesquita Al-Furkan, Youssef Aghbalou- quan els va enganyar oferint-se per dur objectes entre Catalunya i el Marroc i va desaparèixer amb els objectes i els diners que havia cobrat.

El 2014 la Subdelegació del govern espanyol a Castelló n'havia ordenat l'expulsió, però, tot i aquest historial, el jutjat administratiu número dos de Castelló l'hi va perdonar: va estimar el seu recurs. El jutge va argumentar que Es Satty "s'esforçava per integrar-se" i que tenia un "evident arrelament laboral". També va destacar que era resident de llarga durada i que des que l'havien atrapat traficant no havia tornat a delinquir, tot i que s'havia passat gairebé tota aquella temporada a la presó. Aquest perdó poc habitual ja va aixecar les sospites, després dels atemptats, sobre si havia fet alguna cosa a canvi per guanyar-se'l, o sigui, sobre si havia sigut un confident. Però per ara no s'ha aclarit quin va ser el vincle concret entre Es Satty i la intel·ligència espanyola. 

Quina era la relació amb el CNI?

El digital ' OK Diario' va ser el primer mitjà a destapar la relació de l'imam de Ripoll amb el CNI aquest dijous citant el sumari del cas, que dirigeix sota secret el jutjat d'instrucció número 4 de l'Audiència Nacional. I va assegurar que Es Satty havia preparat els atemptats mentre encara era confident del CNI. Això implicaria que com a mínim l'any passat encara col·laborava amb la intel·ligència espanyola. Aquest matí de divendres 'El País' ha publicat que l'imam va ser confident entre el 2010 i el 2014, mentre era a la presó de Castelló, però hores més tard ha eliminat la notícia de la web i l'ha substituïda per una altra que tan sols parla de "contactes", tot i que esmenta una relació que s'hauria mantingut durant l'estada a la presó, sense limitar-la a un sol contacte el 2014 tal com fan les agències de notícies. El diari diu que el CNI no aclareix quan va durar el vincle ni si Es Satty va cobrar del centre d'intel·ligència. Europa Press assegura, citant fonts del CNI, que "en cap cas" Es Satty va ser un confident. 

Quan la primera notícia d''El País' ha desaparegut l'ARA s'ha posat en contacte amb l'autora de l'article, Patricia Ortega Dolz, que ha negat  que l'haguessin despublicat, tot i que era il·localitzable tant en català com en castellà. Els resultats de Google a les versions en català i castellà de la notícia original, amb el títol "L'imam de Ripoll va ser confident del CNI" ( aquí la podeu llegir) ja no hi enllaçaven i tampoc es podia localitzar a la portada principal del diari ni a la versió en català, tot i que per ara continua visible en la versió brasilera.

Ortega ha explicat a l'ARA que hi podria haver hagut algun "error" i que ho revisarien. 5 minuts després de la trucada d'aquest diari, a les 19.13 h, la notícia ha reaparegut en castellà a la web d''El País', però ja era la nova versió amb un títol diferent: "El CNI admet 'contactes' amb el cervell dels atemptats de Barcelona". Ja no s'hi afirma que Es Satty fos confident de la intel·ligència espanyola. 

Sigui quina sigui la relació que van tenir el CNI i Abdelbaki es Satty, la intel·ligència espanyola no en va informar els Mossos d'Esquadra. Com tampoc ho havia fet la Guàrdia Civil, que l'havia investigat abans precisament arran d'una operació antiterrorista anomenada Xacal. El 2008 l'informe final que va fer la Guàrdia Civil sobre aquell cas, instruït pel jutge Baltasar Garzón, va descartar que Es Satty hagués participat en cap xarxa islamista de reclutament. L'Audiència Nacional s'hi havia començat a fixar el 2005, en el marc d’una investigació d'una cèl·lula del Grup Islàmic Combatent Marroquí implicada en els atemptats de maig del 2003 a Casablanca. 

El setembre del 2005, la unitat d’informació exterior de la Policia Nacional va alertar que s’havia detectat que Es Satty tenia “nombrosos contactes” amb alguns detinguts de la investigació i que podia haver actuat d'intermediari. Va demanar permís per punxar-li el telèfon. L'octubre del 2005 l'Audiència Nacional ho va autoritzar perquè sospitava que estava vinculat amb el grup terrorista Ansar al-Islam. L'hi van punxar durant una mica més d'un mes però no en van treure res "rellevant"; la Policia Nacional sospitava que tenia un altre telèfon però no van aconseguir saber quin era. 

El 2007 Garzón va ordenar a la Guàrdia Civil que analitzés tot el material que la Policia Nacional havia aplegat en la investigació. L'any anterior s'havien fet una sèrie d'escorcolls a Vilanova i la Geltrú, entre altres poblacions, on vivia Es Satty amb un dels detinguts que es van fer en l'operació i que anys més tard van acabar absolts. La Guàrdia Civil va concloure sobre ell: " Tot i que hi ha una relació directa amb alguns integrants de la cèl·lula desarticulada, no s’ha observat que existeixi una vinculació amb la xarxa de reclutament". El jutge Garzón va descartar continuar-lo investigant i ningú va informar de res els Mossos d'Esquadra. És per això que, quan un policia de Vilvoorde, a Bèlgica, va demanar informació a un mosso que coneixia sobre Es Satty, que havia aixecat sospites a la seva població buscant-hi feina d'imam, el policia català li va contestar que a ells no els constava res. 

Visibilitzant l'assetjament sexual

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF