L’estació Intermodal, un cau de delinqüència

PALMAImaginem un lloc on s’ajunten pederastes, venedors de droga, carteristes… un lloc que no és la presó, un espai sense control ni gairebé vigilància però per on diàriament passen milers i milers de persones, de manera que és gairebé impossible controlar-lo. Aquest lloc existeix a Palma i es diu estació Intermodal.

“Just allà tallaren el coll a un nin amb una navalla i intentaren violar una al·lota l’altre dia, perquè justament les càmeres que hi ha no funcionen”, denuncia Sebastián Oliver, guarda de seguretat de l’estació i secretari general del Sindicat Espartà de Seguretat Privada.

Fa dos anys que treballa a la Intermodal i fa dos anys que denuncia tot el que hi passa dins. “Aquest espai tan gran és un punt cec i és on es troben els joves, gairebé sempre menors”, explica.

I on hi ha joves també hi pot haver pederastes. Precisament aquesta setmana l’Audiència de Palma jutjava un home per corrupció de menors a l’estació Intermodal. El contacte entre pederastes i infants que es volen prostituir es produeix per telèfon. “S’intercanvien whatsapps i van als banys; és el seu lloc de trobada”, conta Oliver. Però els serveis duren cinc minuts i gairebé no els dona temps de veure què fan per poder denunciar-ho o, almanco, impedir-ho.

Horari de vigilància insuficient

El guarda explica que les portes de l’estació s’obren a les cinc del matí i es tanquen a les dotze de la nit, però només hi ha seguretat des de les 8.00 h fins a les 22.00 h. A la banda del Consorci de Transports, on s’ubica l’estació d’autobusos, només hi ha una guarda de seguretat per cada torn. No tenen ni guardapits anticontusions, ni walki-talkies, i es troben desemparats davant el nivell de delinqüència que hi ha en el recinte.

“Molts joves hi entren per l’aparcament; només els ho impedeix la barrera dels cotxes”, assenyala Oliver. “També hi entren a dormir els indigents. A més, totes les portes d’emergències es poden obrir per defora”, afegeix mentre assenyala els bars i restaurants de dins. “Aquí al vespre no s’abaixa cap barrera; tanquen només amb un tendal”, diu.

Des de seguretat es fan rondes fins que arriben a uns llargs passadissos blancs: “Dins aquest d’aquí es produeix la venda de droga”, afegeix. Ho saben, però no ho poden impedir. “Si a un de nosaltres li passa res, aquí no podríem ni avisar un company”, precisa.

A Sebastián li han tirat pedres fa poc. En una ocasió li varen obrir el cap; a un company seu li obriren la cella d’un cop de cap i una companya deixà la feina l’estiu passat, quan un grup de gent l’apallissà fins a deixar-la ingressada a l’hospital.

“Aquí passa de tot, al final acabarem apunyalats en qualsevol cap de cantó”, es resigna. Com a sindicalista, assegura que ho ha denunciat davant totes les institucions. “El conseller de Treball podria fer una inspecció aquí”, comenta.

El fet és que la seguretat privada cobreix les mancances de la seguretat pública però, a diferència del servei públic, “les empreses volen guanyar doblers i per això hi ha mancances, tot i que el servei se’n ressenti. No es mira la qualitat, sinó d’on es pot estalviar”, puntualitza.

Dues empreses

El Consorci de Transports de Mallorca és l’empresa pública que fa la subcontracta per a la vigilància de la zona dels autobusos, mentre que Trablisa s’encarrega de la part de Serveis Ferroviaris de Mallorca. “Ara sortirà a concurs i probablement donaran la nostra contracta també a Trablisa i així podran dir que som més, però serem els mateixos, només ens sumaran”, se’n lamenta.

De moment, però, són dues empreses diferents amb molt bona col·laboració entre els treballadors. “Primer hi és la companyonia”, explica una exguarda de seguretat de l’estació, Joana Molinas. “Moltes vegades han d’actuar en el nostre terreny per evitar escenes com una agressió massiva que succeí justament en el moment que jo era al bany”, continua.

Ella també té una col·lecció d’incidents per explicar dins aquest recinte. “Fa uns anys podíem anar amb cans; un grup de persones va agredir un guarda i, tot i així, ell no el va voler amollar. Al final, ens els llevaren”, explica.

En el seu cas, “un dia em vaig acostar a un indigent per dir-li que havia de partir, el vaig acompanyar a dalt per l’ascensor, però em vaig despistar i em va clavar unes tisores a l’abdomen. Vaig tenir molta sort, perquè un ciutadà el va aturar quan fugia”.

De vegades és més culpa del sistema que no de l’empresa. Conta Joana que per utilitzar una consigna de l’estació només és necessari deixar el número de DNI; “amb aquesta manca de seguretat, hi podria haver un atemptat de grans conseqüències. El dia que deixin una maleta allà, esclatarà tot”.

Justament s’ha produït el tancament de l’estació en alguna ocasió per tenir detectada una maleta sospitosa. “El darrer cas era d’una dona que volia que la hi robassin per cobrar l’assegurança”.

Coladors

Les portes de l’estació són ‘coladors’ de gent que sap que podrà actuar amb relativa impunitat. Es produeixen agressions, delinqüència, abusos, prostitució; “el menys important és que cada vespre venguin a dormir indigents, al cap i a la fi s’han de resguardar on poden”.

Segons la guarda de seguretat, les dones que netegen també pateixen l’ambient. “Elles han de tancar els banys per fer net. Recullen llaunes, xeringues… Allà baix no hi ha la Palma que venen als turistes”, puntualitza.

L’exguarda de seguretat Joana Molinas també és del parer que augmentant la seguretat a l’estació Intermodal es podrien evitar moltes situacions, si més no durant la temporada d’estiu o en ocasions especials, quan es fa un servei gratuït de transport. “Hi ha línies particularment conflictives com és el bus de Magaluf. Durant l’estiu ve gent molt beguda”, relata. “Un estiu ens varen avisar que venien cinc carteristes dins un autobús des del Port de Sóller. Per sort, els companys de la Policia Nacional varen venir, com gairebé sempre, amb molta diligència”, conclou.