40 ANYS

“L’ensenyament de la llengua necessita fer un canvi”

Plantejament de Maria del Mar Vanrell, professora de la Facultat de Filologia Catalana

“L’ensenyament de la llengua, en general, necessita fer un canvi”. És la reflexió feta per la professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, Maria del Mar Vanrell. Actualment, les aules, des de Primària fins la universitat, són plenes de diversitat lingüística, fruit de l’assistència d’alumnes procedents de diferents racons del món.

Els alumnes nouvinguts troben moltes barreres que dificulten la seva integració. Un dels vessants més importants en el procés d’integració, entre molts altres, és l’educació, “d’això, els professors n’hauríem de ser més conscients”, assenyala Vanrell.

En molts casos, el català i el castellà no són les llengües maternes. Aquest és un fet cada vegada més normalitzat dins les aules de les escoles, instituts i universitats, però com s’ensenya a ensenyar als futurs mestres i professors continua sent igual que fa uns anys.

Vanrell creu que, en aquest sentit, s’hauria de fer un plantejament totalment diferent, “s’haurien d’estudiar les característiques de les llengües més freqüents a les aules i com poden afectar a l’apranentatge del català o el castellà”, explica.

El plantejament que fa és el de revisar quines són les llengües més freqüents entre els nouvinguts i estudiar les característiques més significatives de cadascuna, amb l’objectiu que els mestres o professors tinguin les eines adeqüades per poder detectar possibles problemàtiques que hi estiguin relacionades. “No pot ser que ens trobem un alumne que escriu de dreta a esquerra, en comptes de fer-ho d’esquerra a dreta, i pensem que pateix algun tipus de transtorn, quan és simplement una característica identificativa de la seva cultura”, explica Vanrell.

Llengües, passat i futur

Vanrell es va llicenciar en Filologia Catalana l’any 2003 i recorda que durant la seva promoció, la del curs 1998-2003, eren aproximadament 40 alumnes a l’aula. Ara és professora a la universitat i, a les seves classes, té 15 alumnes matriculats. Vanrell ho associa al fet que “hi ha hagut un canvi general de pensament i, potser, la gent ara creu que les humanitats no tenen futur laboral”.

El fet que hi hagi pocs alumnes a les carreres d’humanitats no és només una problemàtica a escala estatal, sinó que també s’extrapola a escala europea. Això, segons que explica Vanrell, és preocupant, ja que en un futur pot arribar a afectar de manera negativa, “atès que potser arribarà un moment en què no hi haurà professors, ni editors o correctors”.

Altres problemàtiques que sembla que no se solucionen o milloren amb el pas del temps són l’expressió oral i la participació a classe. “Quan jo era estudiant ningú no demanava mai res, i actualment tampoc passa i no hauria de ser així”. Vanrell va exercir de docent i investigadora a Berlín durant tres anys i “allà des de petits se’ls anima a participar i a intervenir a classe”.

Vanrell, passa a passa

Tal vegada aquest esperít crític i de canvi prové de la seva llarga trajectòria i de l’experiència adquirida a altres indrets estatals i europeus .

Una vegada finalitzada la llicenciatura de Filologia Catalana, va cursar el CAP per poder exercir com a docent en cursos de Secundària. Al mateix temps, va dur a terme el treball final de carrera sobre l’entonació en llengua catalana. Un aspecte molt poc estudiat i treballat, “cosa que no passa en altres llengües com l’anglès o l’alemany”, puntualitza Vanrell. Per dur-lo a terme va seguir com a referent Pilar Prieto, que, segons Vanrell, és la persona de referència a escala mundial en aquest aspecte. Va ser ella qui la va animar a realitzar la tesi doctoral sobre l’entonació a Barcelona, on l’any 2006 la va presentar. Just després, va fer una estada a Madrid per dur a terme un postdoctorat i, d’allà, l’any 2013 es desplaçà a la Universitat Lliure de Berlín com a investigadora postdoctoral i com a instructora d’assignatures. Però el tercer any es va plantejar tornar, “volia viure de prop tot el que estava passant”, explica Vanrell. Per aquesta raó, entre moltes altres, el 2016, després de 12 anys, es va establir de nou a Mallorca com a professora del Departament de Filologia Catalana de la UIB .

  • Etiquetes

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF