L'aventura a Etiòpia de sis manacorins solidaris i feiners

PalmaPartiren el divendres 27 d'abril amb les maletes carregades d'eines i d'il·lusió. Molts coneixien ja el destí i sabien que hi volien tornar per fer-hi feina i aportar-hi, un cop més, el seu granet d'arena. Toni Riera, Martí Binimelis, Trinitari Gomàriz, Julio Díaz, Joan Amengual Binimelis i Joan Amengual Gayà són els sis homes que decidiren aparcar temporalment la feina a Mallorca per aportar durant deu dies els seus coneixements a algunes comunitats d'Etiòpia. Ahir tornaren a l'illa, amb el cansament d'haver viscut una setmana intensa però amb el somriure d'haver compartit una gran experiència junts.

Alguns d'ells pertanyen al món de la construcció, altres a l'energia renovable, a l'elèctrica i a la metal·lúrgia i entre els sis formen un petit grup sorgit de la improvisació i la solidaritat. Llevant en Marxa és l'ONG que els ha empès a iniciar l'aventura en aquest país, on l'organització duu a terme projectes des de fa 16 anys. Opera en les zones més pobres i allunyades de la capital. A Ropi, Kachachullo i Gambo, tres de les comunitats a les quals més temps i esforços han dedicat construint pous, escoles i gestionant un hospital, els cotxes són minoritaris i l'aigua, per a alguns, encara és un privilegi.

Joan Amengual Binimelis és un dels més experimentats en aquest tipus de viatges. Ja havia estat a Guatemala, el Perú, Colòmbia i l'Equador amb Llevant en Marxa. L'entitat celebrà l'any passat el seu primer quart de segle i ell n'ha viscut gairebé tota la trajectòria, ja que hi col·labora des de l'any 2000. Trepitjà terres etíops per primera vegada el 2002, i aquesta és ja la seva sisena experiència al país, que defineix com "un viatge com els anteriors però més orientat al manteniment de les infraestructures i a arreglar tot allò que havia deixat de funcionar". Es refereix a reparacions tècniques tant d'electricitat, com de fontaneria i de construcció, des de les eines que s'utilitzen al quiròfan de l'hospital de Gambo a la màquina d'esterilització, passant per les finestres rompudes i els sistemes elèctrics.

Joan Amengual explica que sempre hi són molt ben rebuts. Molts dels treballadors ja els coneixen i reben amb satisfacció que vagin a fer els treballs que ells no poden fer. En l'àmbit personal, diu que anar a Etiòpia és part de la seva vida: "Quan vaig començar m'ho vaig prendre com un estímul per tenir noves experiències dedicades a ajudar amb els meus coneixements i ara ha arribat a convertir-se en una part important de mi. Fins i tot s'hi mesclen les amistats i la família, ja que aquest cop hi he viatjat amb amics i amb el meu fill".

Gairebé tots superen la cinquantena d'anys, menys el més jove de l'equip, que destaca perquè en té 27. És Joan Amengual Gayà i aquesta és la seva segona experiència a l'Etiòpia. "Quan vas per primera vegada a l'Àfrica sents por i respecte però després t'endús una gran sorpresa", explica i afegeix que "impressionen molt la pobresa i la misèria que hi veus però et trobes sempre molt bé i còmode amb la població d'allà".

"Aquesta segona experiència ha estat igualment bona i ens hem continuat sorprenent. A més, com que s'ha tractat d'un viatge de feina, ens enduim la sensació d'haver-hi aportat alguna cosa més", continua. Segons el jove, tots coincideixen que si les circumstàncies fossin les adequades, en lloc d'anar-hi deu dies s'hi podrien quedar uns mesos. "És un país preciós i la gent el fa encara més bonic", diu amb un somriure a la cara i destaca la perfecta convivència de les religions catòlica ortodoxa, protestant i musulmana com una de les característiques úniques d'aquest país.

"És una illa dins un continent, que ha quedat apartada de l'evolució de la resta i manté una cultura molt ancestral i molt arrelada a la seva tradició", explica Joan Amengual pare, qui també destaca que és uns dels pocs llocs del món en què la globalització no ha acabat de penetrar, a diferència d'altres països com Zimbàbue o el Senegal. Del 2002 al 2018 ha evolucionat. Amengual explica que ara hi ha més vehicles i també més desigualtat. L'economia té més poder adquisitiu però tan sols se'n beneficien alguns mentre que els pobres cada vegada tenen menys recursos: "La població agrícola perd els terrenys a costa de grans empreses holandeses que comercialitzen amb flors o de multinacionals xineses que dominen el negoci de la construcció". Així mateix, destaca que hi ha arribat abans la tecnologia que la sanitat i l'alimentació. "Veus dones que tenen un telèfon mòbil però que, en canvi, no poden alimentar els seus fills", lamenta.

A més de reparacions tècniques, el grup també ha estudiat dur-hi a terme altres projectes de llarg termini. Han analitzat la viabilitat d'establir-hi un sistema solar i també hi han construït una cisterna que podria servir de model per a la difusió de sistemes de recollida de pluja, ja que les cases no tenen sistemes de canalització per garantir aigua potable a les famílies. Segons el grup, la il·lusió i les ganes de treballar no han fet més que augmentar aquests dies i segurament organitzaran futures visites per continuar el contacte amb les mancances i les meravelles d'Etiòpia.