EDUCACIÓ

L’assetjament escolar uneix la comunitat educativa de Menorca

El Consell Escolar de Menorca destaca que el ‘bullying’ s’ha d’erradicar amb la implicació de tota la societat i admeten la necessitat de revisar l’aplicació del protocol de prevenció pels centres

La societat menorquina està especialment en alerta davant els darrers episodis de presumpte assetjament escolar succeïts en instituts de Ciutadella. Al mateix temps, la Policia Nacional continua investigant per aclarir uns fets, la tasca més complicada de tot el procés. A les dificultats de la mateixa legislació relativa a menors d’edat, cal afegir-hi la falta de conscienciació i de responsabilitat ciutadana a l’hora de denunciar uns fets, o simplement testimoniar-los. A més, la investigació es topa frontalment amb l’evident diferència de conceptes entre la Policia i la comunitat educativa.

Diferenciacions conceptuals

La Conselleria balear d’Educació ha establert aquesta mateixa setmana unes diferenciacions conceptuals que no s’ajusten, segons fonts policials, a la realitat del problema i troba a faltar una criminalització més exhaustiva i la posada en marxa de mesures que afrontin el problema d’assetjament escolar.

El Consell Escolar de Menorca n’ha sortit al pas i hi presenta el seu particular punt de vista. El primer que cal saber és quin concepte tenen de l’assetjament escolar. En aquest sentit, Guida Al·lès, presidenta del CEM, considera que “consisteix en un maltractament psicològic o físic que una persona o grup pateix durant un temps continuat. Per nosaltres, és una etiqueta que s’empra de manera sensacionalista per culpabilitzar els adolescents d’un problema que és fruit d’un conjunt d’errors de la societat adulta, un cas similar al que passa amb altres etiquetes com la TDAH. El bullying s’utilitza per cercar-ne culpables i evitar entrar-hi a fons”.

Per la màxima responsable del Consell Escolar, l’assetjament està instaurat a la societat, ja que el podem trobar “en el món adult i virtual, a través d’aplicacions o xarxes socials. L’assetjament és un símptoma d’una cultura plural que forma part d’un sistema de valors que accepta sense crítica la intolerància i la violència com a vies per afrontar els conflictes”.

D’altra banda, els darrers dies s’ha posat damunt la taula una perillosa línia vermella: la diferenciació entre assetjament i agressió. El Consell Escolar sembla que ho té prou clar i la vicepresidenta de l’entitat, Mar Lluch, pensa que “a l’assetjament, l’agressió exercida cap a la víctima es prolonga en el temps i succeeix de manera recurrent, la qual cosa provoca en la víctima un gran sentiment d’indefensió per la probabilitat de patir nous atacs”.

Sigui com sigui, els instituts Maria Àngels Cardona i Josep Maria Quadrado de Ciutadella han escenificat la demostració d’un problema que, en altres ocasions, no ha transcendit. Guida Al·lès apunta a una transmissió de conducta per part dels progenitors: “Els adolescents han avançat respecte de generacions anteriors pel que fa a l’acceptació de la diferència. No només respecten, ajuden i col·laboren amb alumnes ‘diferents’, sinó que reivindiquen aquest fet”. La presidenta del CEM hi afegeix que “ha augmentat la pluralitat de missatges ‘educatius’, alguns dels quals estan carregats d’antivalors, com “si et peguen, pega més fort”, “tu defensa’t”, “aquells són els bons, aquells els dolents”. Per tant, l’assetjament es dona a vegades amb alumnes que, imitant el que pensen els adults, no creuen que els conflictes es puguin resoldre per la via de l’empatia, diàleg, estimació i perdó, sinó per la confrontació. També hi ha casos en els quals l’alumnat, a més d’educar-se en un entorn de missatges violents, du a l’esquena una història personal carregada de dificultats que des del món adult no s’han previst a temps”.

Mitjans de comunicació

La publicació de notícies relacionades amb presumptes casos d’assetjament es veu des de molts sectors pròxims a l’educació com una intromissió a la intimitat de l’alumnat i fins i tot com una amenaça a causa de la criminalització interessada que fan alguns sectors al col·lectiu educatiu. Posar en dubte els sistemes de detecció establerts o parlar d’un concepte que genera divergències són aspectes que compliquen el tractament d’una problemàtica existent i estesa, desgraciadament, arreu del món.

El Consell Escolar de Menorca parteix de la base que el ‘bullying’ “és el símptoma d’una societat en què l’equilibri entre els valors de la tolerància, el diàleg i la pluralitat s’està fragmentant. Una societat en què la violència i la intolerància guanyen terreny en els missatges que reben els adolescents des de diversos fronts, com videojocs, publicitat, sèries, pàgines web, partits de futbol, comentaris a la premsa, conflictes polítics i xarxes socials. Ni les famílies, ni els centres educatius ni els adolescents no som aliens a aquest bombardeig i tots en formam part i en som corresponsables”, sentencia Guida Al·lès.

La mateixa presidenta del CEM admet que hi ha un problema amb el tractament de notícies per part dels mitjans de comunicació. Per Al·lès, un “problema de la invisibilitat de les seves arrels. Els centres educatius són el darrer esglaó d’una cadena on desemboca un procés en el qual la societat té una rellevància i un protagonisme educatiu que no tenia anys enrere. En el món modern, educaven la família i el poble. Ara eduquen també les xarxes globals. Ara bé, que les xarxes eduquin no implica que les famílies o els centres educatius quedin de mans plegades. De fet, no ho feim. Tal vegada són els llocs on més es transmeten els valors de la tolerància, el diàleg i la pau, i precisament per això són els espais on més es pateix la decepció i la tristesa, a vegades impotència, quan un cas es repeteix. Per aquest motiu, no és de justícia que des dels mitjans s’assenyalin només els centres com a culpables”.

Mecanismes de control

Interpretar els senyals i aplicar el protocol és un dels factors que, segons apunten fonts policials, hauria fallat en el darrer cas d’assetjament denunciat al Josep Maria Quadrado. Però els centres tenen un llenguatge, un codi diferent del que entén les forces i cossos de seguretat de l’Estat. En aquest punt també es produeix una disfunció rellevant. La vicepresidenta del CEM, Mar Lluch, detalla que “les decisions relatives a l’assetjament són el resultat de la feina d’un equip i segueixen un protocol que es va revisar al gener d’enguany i estableix quatre moments: detecció i acollida, primera reunió de gestió, intervenció i contenció del conflicte, i segona reunió de gestió. La persona que rep la comunicació ho ha de notificar al director o directora, que és el responsable de posar en marxa el protocol. Aquest pot continuar el seu curs o arxivar-se. La major part de centres disposen de comissions de convivència i tenen establerts protocols interns. A més, a molts instituts s’està treballant l’educació emocional, l’acció tutorial, el seguiment individual dels alumnes i altres estratègies com l’alumnat mediador voluntari”.

De tota manera, Mar Lluch deixa enlaire una porta oberta a millorar i perfeccionar els mecanismes per executar el protocol. Des d’aquesta perspectiva, la vicepresidenta del CEM afirma que “més que revisar el protocol, caldria revisar si els centres disposen dels mitjans per portar-los a terme correctament. Els centres necessiten tenir el temps i els espais, i això requereix que el professorat disposi d’hores al seu horari, així com millorar la seva formació. S’haurien de donar els recursos perquè als centres es pogués fer un bon seguiment i acompanyament individual de l’alumnat potenciant les tutories i l’educació emocional. És urgent prendre consciència que és un problema que va molt més enllà dels centres educatius, amb més actors implicats que han de formar part de la solució”.

El paper del Policia Tutor

Sorprèn des de fora que la figura del Policia Tutor, en el cas dels instituts a Ciutadella en recau la responsabilitat envers la mateixa persona, no hi hagi detectat cap anomalia, una circumstància que, per cert, tampoc no ha passat desapercebuda per la investigació dels diferents casos. Lluny d’entrar en conflictes externs al tema que ens preocupa, Lluch destaca la feina d’un “membre de la Policia Local, amb formació específica, especialitzat a cooperar en la resolució de conflictes privats, i en l’entorn escolar, assignat expressament a solucionar-los. És un policia local dedicat a col·laborar amb el món educatiu, sense perdre la condició d’agent de l’autoritat. Amb relació a l’assetjament, ha de vigilar les conductes de risc i tenir especial atenció a l’assetjament escolar i als abusos sexuals a menors”.

La figura de Policia Tutor no es qüestiona, al contrari, i la vicepresidenta del CEM anima a denunciar els hipotètics casos que s’hi produeixin, “cada cop té un paper més proper a l’alumnat, i per això se’l fa més partícip dels problemes de convivència que puguin sorgir en el dia a dia del centre educatiu”, conclou Lluch.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF