L’aspecte físic és el principal motiu de l’assetjament

PalmaUna enquesta dirigida als alumnes i als professors dels centres escolars de les Illes Balears assenyala que l’aspecte físic -com estar gras, per exemple- és un dels principals motius d’assetjament als col·legis. “La cultura de la imatge fa que hàgim normalitzat comentaris sobre el fet d’estar gras”, explica la directora de Convivèxit, Marta Escoda.

L’estudi de la Universitat de les Illes Balears es donarà a conèixer en menys d’un mes. Mentrestant, aquesta setmana, amb motiu del Dia internacional contra l’assetjament escolar, s’ha sabut que un de cada tres infants afirma que a la seva classe es dona aquesta xacra.

En la darrera memòria de l’Institut de Convivència i Èxit Escolar, Convivèxit, del Govern balear, feta amb informació del 90% dels centres educatius, es revela que durant el curs 2016/2017 es varen obrir 420 protocols d’actuació, 318 dels quals quedaren resolts de manera positiva. Del total, 127 es confirmaren com a casos de bullying a les aules.

“Abans no se sabia com actuar davant un cas d’assetjament i les escoles negaven els fets o els resolien amb un càstig”, explica Escoda. “Ara s’apliquen els protocols, que consideren que tothom n’és, en part, responsable”, afegeix.

Segons Escoda, el fet d’iniciar un protocol ja tranquil·litza els familiars perquè “veuen que el cas es pren en consideració”. El sistema no cerca trobar culpables, sinó reparar una situació. “Es fan entrevistes amb pares i infants, es fa una prova de grup en què de vegades es detecten situacions diferents de les investigades i es fa un grup de suport”.

Molts casos es resolen en aquesta primera fase. Si el problema persisteix i es defineix com un cas d’assetjament escolar, s’aplica el mètode Pikas. “És una trobada restaurativa amb els infants, que moltes vegades no s’adonen que el que diuen o fan causa mal als seus companys”, afegeix la responsable de Convivèxit.

En cas que els protocols no funcionin, es poden aplicar les mesures disciplinàries que es considerin adients, com és un canvi de centre i fins i tot arribar a la Fiscalia de Menors. Sobre aquests casos, però, no hi ha dades registrades.

A la institució també arriben peticions de mediació. El gruix són de l’ensenyament primari, “en el gairebé no existeix l’expulsió”. Perquè a Secundària, “quan un infant molesta, el treuen”, assegura Escoda.

Tanmateix, el problema de la convivència a l’escola té molts factors. “La nostra societat és desintegradora”, diu. Per això sovint la tasca dels centres escolars es desfà una vegada traspassats els seus murs.

Molta gent que el curs passat va telefonar a Convivèxit per demanar ajuda ho va fer per temes relacionats amb l’assetjament, fins a 91 casos de pares o professors que no sabien com actuar. “Demanen suport per al cas d’un nin violent, com actuar amb un pare o un altre mestre”. Però també es preocupen per temes de conducta, maltractament infantil, abús sexual, i hi va haver onze expedients per casos d’infants transsexuals.

Només quatre persones atenen totes les sol·licituds que arriben a Convivèxit. “Es necessiten més gent i més recursos”, critica la Federació de Pares i Mares (FAPA), tot i que valora molt positivament la seva tasca. El vicepresident, Albert Lobo, considera que “denunciar més no implica més casos, sinó que s’ha perdut la por”, i destaca que ara “s’ha guanyat més en formació per prevenir”.

“Falta més empatia de la gent”

Eivissa i Formentera tenen una associació pròpia destinada a prevenir l’assetjament escolar.

La seva impulsora i directora, Isabel Ronda, retreu que els centres educatius es tapin entre ells i reivindica una major implicació de la societat. “Lluitar contra el bullying és una tasca solitària, sense suports, i amb moltes crítiques per la manca d’empatia de la gent”, diu. Ronda explica que en molts de casos l’assetjament no es detecta perquè hi ha professors que no s’hi impliquen o perquè davant alumnes amb problemes com poden ser d’identitat sexual o de discapacitat “se’ls exclou”. Per ella, la solució sempre és parlar-ne amb les parts i fer-ne un seguiment.