Lasi i Cannoli, les tortugues tuitaires del Mediterrani

“Salutacions des de la mar Mediterrània; comprova el meu viatge a https://is.gd/i45oCK #TortuguesOceanògrafes”. Aquest ha estat el darrer tweet de Lasi, una tortuga Caretta Caretta amollada fa més de 15 dies a la platja de s’Amarador de Santanyí (Mallorca) i equipada amb un sensor de satèl·lit que permet als investigadors del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) conèixer la seva ubicació exacte en temps real, la freqüència de les seves immersions, la profunditat a què arriba i saber cap a on es dirigeix, a més d’altres variables oceanogràfiques. Però Lasi ara encara pot fer més coses gràcies al processament del llenguatge i els sistemes d’intel·ligència artificial, que possibiliten que, des de fa pocs dies, pugui interactuar amb els usuaris de Twitter donant-los informació bàsica sobre la seva ubicació, els seus desplaçaments, la seva alimentació, etc. Així doncs, aquesta tortuga tuitaire, registrada com @TortugaLasi, cerca complicitat i seguidors a través de les xarxes socials.

Lasi és una tortuga Caretta Caretta femella que fa 57 centímetres de llargada, té una edat estimada d’entre 10 i 15 anys, i va ser trobada per uns pescadors al Parc Nacional de Cabrera aparentment amb alguns problemes que l’impossibilitaven per fer immersions amb normalitat. Però després d’un procés bastant ràpid de rehabilitació gràcies al Consorci per a la Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB), desenvolupat a les instal·lacions del Palma Aquarium a la Platja de Palma, Lasi va ser amollada el passat 27 de març a s’Amarador, en el Parc Natural Mondragó. Organitzat pel COFIB i el Palma Aquarium, l’alliberament va comptar amb la participació d’alumnes del grau de Biologia i del màster en Ecologia Marina de la UIB, amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient. Des de llavors, i seguint l’escarpament submarí d’Emile Baudot entre l’arxipèlag de Cabrera en direcció a Algèria, Lasi ha recorregut 529 quilometres, ha fet 85 immersions i ha baixat fins als 92 metres de fondària.

Apa! La meva amiga @TortugaCannoli és a Twitter com jo! Anem a passar una bona estona junts! Idò sí, Lasi no està sola en aquest món cibernètic submarí, sinó que compta amb l’aliança d’una altra tortuga, igualment rehabilitada en el marc del programa de recuperació de fauna marina i, així mateix, integrada en el projecte d’investigació Tortugues oceanògrafes per a l’estudi de la Caretta Caretta a la Mediterrània occidental com a plataforma d’observació, conservació i gestió dinàmica de l’oceà. Es tracta d’una iniciativa del SOCIB que es desenvolupa amb el finançament del programa d’ajuts de la Fundació BBVA d’Investigació Científica 2016, amb la col·laboració de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), la Fundació Palma Aquarium, el Servei de Protecció d’Espècies del Govern (SPE) i el COFIB.

David March és l’investigador principal del projecte i màxim responsable del seguiment d’aquestes dues tortugues. Ara mateix, Cannoli és en un punt intermedi entre Mallorca i Sardenya, mentre que Lasi és relativament a prop de la costa d’Alacant. L’investigador postdoctoral al SOCIB defensa que “Twitter és una eina per donar a conèixer al gran públic els experiments de marcatge via satèl·lit”. Argumenta que, fins ara, després d’amollar les tortugues de nou a la mar, les dades es quedaven únicament dins l’àmbit de la comunitat científica. “En aquesta fase del projecte volem donar a conèixer a tothom on és la tortuga, quantes immersions ha fet, a quina fondària està arribant, i pensam que les xarxes socials són un via perfecta per poder oferir tota aquesta informació”, opina.

Sabíeu que podeu xatejar amb mi o , si no, enviar-me un missatge directe? #TortuguesOceanògrafes #Seaturtle #Chatbots #Tech4Wildlife #AI #MachineLearning. Lasi ja ha fet mig centenar de publicacions en les quals ofereix molta informació sobre ella i insisteix a la resta de tuitaires per establir relacions. El xat funciona a través d’un sistema de Natural Language Processing i Machine Learning, un aprenentatge automàtic amb mètodes d’intel·ligència artificial que disposa de tècniques que permeten entendre les preguntes de qualsevol usuari. El banc de dades s’alimenta des del SOCIB amb informacions que els tècnics introdueixen sobre la seva talla, pes i hàbits alimentaris. “Òbviament, ara mateix hi ha moltes preguntes que la tortuga no entén, perquè ningú no els hi ha fet mai, però l’objectiu és que de manera progressiva les vagi aprenent per respondre-les”, diu March, sempre que siguin preguntes que tinguin a veure amb el context oceanogràfic i el banc de dades al seu abast. Dit d’una altra manera, no proveu demanar a Lasi si està decebuda pel fet que el Barça no s’hagi classificat per a la semifinal de la Champions. En realitat, però, Lasi respon sempre amablement i fins i tot ens suggereix altres preguntes més fàcils per a ella, almenys de moment, que tenen a veure amb la seva talla, el que menja o el recorregut per la mar. “Estam fent un llistat de preguntes freqüents sobre tortugues marines i volem fer servir aquesta eina perquè la gent pugui demanar-li directament tot allò que trobi interessant”, afegeix March.

Quan les tortugues pugen a la superfície, els transmissors col·locats damunt de la seva closca envien informació a un satèl·lit, ara mateix entre sis i vuits cops al dia. Cada comunicació dona dades sobre la seva posició, profunditat, temperatura i, a vegades, sobre la salinitat. Lasi i Cannoli, de moment, només ‘parlen’ en anglès, però els tècnics del SOCIB treballen perquè ben aviat també ho facin en català i espanyol. Un link mostra un mapa amb el recorregut i el seu darrer punt d’ubicació. Si hi clicam a sobre podrem saber quants dies fa que cada tortuga és a la mar i comprovar-ne les coordinades actuals. Així mateix, les tortugues fan informes setmanals de totes les variables recollides des que varen ser retornades a l’aigua.

Tot i que porta molt més temps recollint dades que Lasi, Cannoli no s’ha ‘decidit’ a ser usuària de Twitter fins aquesta setmana. Una de les seves primeres publicacions ha estat: “Millor tard que mai! Després de 202 dies a la mar, ara ja tuitejo com la meva amiga @TortugaLasi Quin gran equip de #TortuguesOceanògrafes en el #MediterraneanSea!” En un altre dels seus tweets ha fet un balanç de totes les seves activitats: 202 dies a l’aigua, 5.210 quilometres recorreguts, 1.620 immersions i una profunditat màxima assolida de 145 metres.

Base històrica de 80 trajectòries

Conjuntament amb l’ONG ALNITAK, els científics han aconseguit recopilar una base històrica de 80 trajectòries, des del 2004 fins a l’actualitat, que corresponen al mateix nombre de tortugues. El SOCIB ja ha posat cinc marques a través del projecte Tortugues Oceanògrafes des del 2016 fins ara. Lasi ha estat la darrera. “És evident que a l’hora d’extrapolar el seu comportament encara no tenim una mostra prou significativa per extreure grans conclusions, per això allò que estam fent -explica March- és integrar totes les dades generades des del 2004 amb models numèrics i dades oceanogràfiques”.

Per influència de les masses d’aigua que entren de l’Atlàntic a través de l’estret de Gibraltar, la zona de Balears actua com una mena de ‘barrera oceanogràfica’, conjuntament amb Sardenya i Sicília, amb unes característiques de temperatura i salinitat de l’aigua diferents de la resta del Mediterrani.

March informa que la major part de les trajectòries de les tortugues marines marcades corresponen a la zona compresa dins d'aquesta ‘barrera oceanogràfica’ delimitada al sud per la conca algeriana. El 80% dels exemplars de Caretta Caretta en aigües de l’arxipèlag balear són d’origen atlàntic, mentre que el 20% restant procedeixen de les àrees de cria de la Mediterrània oriental. La segregació que pot haver-hi en aquesta zona del Mediterrani entre tortugues d’origen atlàntic o d’origen mediterrani podria estar determinada per les característiques oceanogràfiques. Totes les feines que fa el SOCIB “son un exemple d’integració d’equips, a nivell intern amb les companyes del departament de divulgació, del centre de dades, d’instrumentació, de l’equip de gliders, del de variables oceanogràfiques... i sempre amb la complicitat d’ALNITAK, la Fundació Palma Aquarium i el Centre de Recuperació”, conclou March.

SEGUIMENT MEDIÀTIC I XARXES

Actualment, a molts projectes de recerca se’ls exigeix que tinguin, cada vegada més, una vessant divulgativa i/o didàctica. El projecte Tortugues oceanògrafes del SOCIB ja incloïa l’activitat de xarxes socials en la convocatòria del 2016. Hi ha alguns antecedents mundials, però no gaires. A Austràlia, equips científics han col·locat transmissors acústics en alguns taurons, amb un receptor que automàticament genera un tweet que avisa la gent quan un tauró s’acosta massa a la platja. Als Estats Units hi ha un centre de recerca que fa seguiments satel·litals de taurons, tortugues i altres mamífers marins i que també s’aprofita per divulgar-ho a les xarxes per donar a conèixer la seva ubicació i fer el seguiment d’alguns exemplars.

L’alliberament de tortugues marines a les Balears sempre ha tingut repercussió mediàtica. El programa de televisió Méteo IB3 ha estat fent enguany un seguiment d’una altra tortuga, Sud, que ja va ser amollada. Igualment, el programa Balears fa Ciència ho va fer l’any passat amb Roqueta, una tortuga batejada amb aquest nom pels oients d’IB3 Ràdio. La diferencia és que, a partir d’ara, aquest seguiment és podrà fer també des de les xarxes socials i mitjançant qualsevol dispositiu mòbil. Això fins que no s’acabi la bateria de les tortugues marcades, cosa que passarà més o menys d’aquí a 8 o 10 mesos. Llavors, el transmissor deixarà d’emetre per tres possibles motius: perquè l’energia que alimenta la bateria s’haurà esgotat (aquest és el motiu més normal), perquè la marca s’haurà desenganxat de la closca o perquè la tortuga haurà tingut algun tipus de problema. Per si de cas, el millor és entrar en contacte directe amb @TortugaLasi i @TortugaCannoli, però sense ciberassetjaments, per suposat, que ja han hagut de patir moltes amenaces al llarg de la seva vida: plàstics, interacció amb la pesca, contaminació, trànsit marítim, destrucció de les seves àrees de nidificació... En canvi, elles no aturen mai d’oferir-nos tot tipus de dades oceanogràfiques.