"El silenci és una necessitat perquè la música pugui existir"

PalmaAra mateix estic passant una fase de postoperatori i he de tenir molta cura, però dins les limitacions que implica, m’intent adaptar. Cada vespre de la setmana aniré a donar menjar i beure a una egua i al seu poltre; en cas de no poder anar-hi, sempre tenc algú que em fa el favor. Cuidar-los em dona molta vida perquè tenc una relació molt estreta amb aquests animals, que són nascuts a ca nostra. És més, estic en un moment vital en què observar i fotografiar com surten unes herbetes dins una tanca de fusta del corral em fa feliç. Les meves setmanes sempre estan condicionades per l’entorn més proper.

Com faig cada dia, dilluns m’aixecaré devers les 8.30 h. Ara visc tot sol i m’encarrec de les meves necessitats. Normalment m’agrada berenar en un cafè que està a prop de la benzinera davant de l’Hospital de Manacor i fer un pa amb oli. Aprofitaré aquests dies per continuar revisant textos meus perquè tenc la intenció de fer nous enregistraments. Tenir les guitarres fora dels estotjos i damunt la taula em serveix per inspirar-me. Esper que la meva situació física no em creï dificultats, perquè tenc moltes ganes de compondre. A més, cal dir que tenc una lesió a la mà i he de fer exercicis de rehabilitació. Però en aquests moments estic fent una reestructuració del meu material musical que incloc dins el capítol vital de què em queda per publicar.

Una altra activitat que m’encanta és la cuina. Tenc un hortet i aquesta setmana és probable que ja pugui collir tomàtigues, mores i alguna síndria. Tot i no ser vegetarià, solc menjar molts llegums, arrossos i fideus, però molt poca carn. El que més em crida l’atenció de cuinar és que sigui cuina de subsistència:utilitzar aliments de la terra amb els quals pugui experimentar i inspirar-me. També solc fer infusions d’herbes del Pla per netejar el cos. Don molt valor a la vida perquè de Joan només n’hi ha un.

Dimecres és el dia que entrenen els cavalls de trot a Manacor i és probable que hi vagi una estona a guaitar i prendre alguna cosa amb un amic. Probablement aquesta setmana em trobi amb Pep Ignasi Garí, un bon amic i manescal especialitzat en cavalls. Record que el vaig introduir en la música de J.J. Cale. A ell li encanta Mark Knopfler i li vaig dir: “Si vols saber d’on ve la seva, has d’escoltar en Cale”. I ara és un dels seus ídols de capçalera.

On tenc els cavalls, hi ha una caseta sense corrent elèctric. Dijous, primer d’agost, hi aniré a dormir amb espelmes. Tampoc tenc reproductor per escoltar música, però el silenci és una necessitat perquè la música pugui existir. D’altra banda, si llegesc alguna cosa serà poesia i probablement de Miquel Bauçà, que era un poc Velvet Underground. Divendres o dissabte aniré a ficar els peus a Caloscamps d’Artà, un lloc fantàstic. Un que s’ha autoproclamat cabrit, tot i que coix, vivint a Llucalari, toca que faci el primer capfico de l’estiu.