“Ara que tinc una nina de tres mesos, no mir tant el rellotge”

PalmaEl dilluns d’hivern el despertador repica a les 6.30 h, faig el cafè al bar i vaig a l’hort. Molta gent té una visió que al camp es viu i es treballa més tranquil, però per poc que t’hi fixis, els pagesos sempre frissam. La feina és dura, però m’encanta. Sempre hi ha coses noves per fer i per aprendre. Ara conram faveres, enciams, cols, grells, ruca, estrigassó... Es tracta de mantenir els cultius, donar aire a la terra i que l’herba no els passi davant, i sempre planificar els següents.

El dimarts torn a l’hort. Aquests dies sembram alls i calçam (acostam terra) els calçots, així tenen més tendror. En aquest temps ja escampam fems on anirà l’hort d’estiu. Els adobs químics són d’assimilació ràpida, però com que nosaltres ho feim tot en ecològic, hem de donar temps a la matèria orgànica a ser descomposta pels bacteris, i això requereix mesos. Mesclam fems de cavall, clovella d’ametla i restes de cultius, així la terra queda airejada i dona virtut als cultius.

El dia de Nadal dinam a ca na Marta, la mare de la meva companya. Com que és lleidatana, fa rostit de nadal, un pollastre farcit amb prunes i pinyons, que és mel. I feim cagar el tió, clar. La segona festa anam a ca ma mare, i com que som família marinera, és costum menjar frit de pop i copinyes de tota casta. Encara quedarà lloc per a la clàssica porcella, feta al forn de llenya, a cals concos de la meva companya a foravila. Sortim d’allà rodolant.

Dimecres i dijous són dies de collir al matí i vendre l’horabaixa. Tenim un grup de consum a Portocolom a un punt fix, i repartim a domicili a Felanitx i Manacor. Acabam tardíssim. Divendres berén més tranquil i vaig a l’hort més tard. El dissabte dematí també som a l’hort, i aquest serà llarg, perquè hi ha mercat a Son Macià i els productors locals hi muntam paradeta. A més, coincideix amb el centenari del poble. Tot això ho compagín com puc; amb una nina de tres mesos, no mir tant el rellotge ara. Hi ha dies durs a foravila, però arribar a casa i jugar amb ella i la mare em fa feliç.

Terraferida? Tenim un grup de Telegram que bull a tota hora, és un komando hiperactiu. Admir molt els meus companys pel seu compromís, la veritat. A Mallorca el tresor més gran que tenim és la gent organitzada en tot tipus d’entitats, canviant la realitat cada dia. Terraferida sempre té en marxa qualque recerca, denúncies públiques, propostes en matèria ambiental i d’ecologisme polític... Ara treballam dades sobre un dels gran tabús: l’impacte ambiental dels avions i la seva relació amb el model turístic desfasat que tenim, un monstre invisible.

Utilitz molt el mòbil per tenir contacte amb els clients i per escoltar música quan som a l’hort. Ty Segall, no puc deixar d’escoltar-lo, és brutal. Ara també escolt molt Tame Impala i el darrer de Miquel Serra, que també és pagès, amic i músic.