“Estic ordenant les veus amigues que tenc al meu costat: els llibres”

L'escriptor Biel Mesquida explica la setmana que li espera

Actualment tenc tres parets mestres sobre les quals giren la resta d’activitats diàries: ordenar la meva biblioteca, caminar una bona estona i llegir i escriure cada dia. Aquestes parets mestres van lligades a una obertura estricta cap a tres temes: els amics, anar al cinema i dur endavant algun projecte de feina.

Dilluns aniré a caminar. Ho faig una hora i mitja o dues al dia. Molt prest o molt tard, per aprofitar la fresca. És essencial perquè m’ajuda a viure, tant el meu cos com el meu esperit. El meu paisatge és la serra de Tramuntana, que consider unes onades, una mar de pedra, un espai polifònic, geogràfic, cultural, estètic, poètic. No llegesc mai un llibre tot sol, sinó de cinc a set al mateix temps. Ho trob més enriquidor, el llenguatge d’un em deixa descansar de l’altre o em dona pas al següent. També és molt important rellegir, ara estic amb Torno del bosc amb les mans tenyides, de Simona Škrabec. Al vespre tenc un sopar amb amics del Principat, en una casa sobre la mar de Banyalbufar. Una vetlada de paraules i plaer gastronòmic: discutirem, arreglarem el món i recitarem poemes.

Dimarts faré les activitats habituals acompanyades per Una cierta edad, de Marcos Ordóñez, un dietari. A les 18.20 h aniré al cinema a veure El peral salvaje, de Nuri Bilge Ceylan, que consider un gran director. Me l’han recomanat molt. M’entusiasma el tema perquè és sobre un escriptor turc que torna al seu poble.

Dimecres tenc un dinar de feina en el restaurant Cuit de Miquel Calent amb uns amics per preparar un llibre i uns prospectes d’informació de promoció d’un celler de vins mallorquí.

Dijous continuaré amb el meu ritme. Som un home d’un desordre ordenat, per això en aquest moment estic ordenant els llibres, les veus amigues que tenc al meu costat. Els revís, faig net, mir... uns me’ls qued i altres els pos en capses per enviar a la biblioteca. He acumulat molts de llibres i ha arribat un moment que crec que els he de passar a algú que els pugui llegir. La meva taula està carregada de llibres, revistes i diaris. Igual que el sofà, l’estufa, les tauletes o la cadira... fins i tot en terra. No podria viure sense llibres. Són el meu aliment, la meva atmosfera, l’oxigen. Divendres prosseguiré amb les lectures: Mémories de Saint-Simon, un llibre extraordinari, un dels clàssics que no coneixia i m’entusiasma. Cada any llegesc un clàssic nou.

Som un dels fundadors del Festival de Chopin de Valldemossa. Diumenge hi assistiré. Tenim una exposició de Rafa Forteza per a la qual he fet un text en el programa. Està oberta fins a final d’agost i la recoman. Són escultures com a infinites, plenes d’intensitat i de suggeriments. També em fa molta il·lusió perquè hi actuen dos pianistes mallorquins molt joves, Magí Garcías i Joan Tradé, que faran una festassa perquè actuen amb dos pianos.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF