“Duc una vida gairebé cronometrada. M’aixec cada dia a les 7 h”

La portaveu d’ARCA, Àngels Fermoselle, explica com serà la seva setmana

Duc una vida gairebé cronometrada. M’aixec cada dia a les 7 h, també el diumenge. És l’únic dia que tenc lliure i si no m’aixecàs d’hora seria com perdre vida. Duc una botiga d’herboristeria i dietètica oberta durant deu hores entre matí i horabaixa. Entre clients i comandes, em dedic de manera intensa a l’activisme ciutadà de defensa del patrimoni i de la ciutat que feim a ARCA. Faig comunicats de premsa i parl amb periodistes o amb companys per dissenyar estratègies de campanya. És un constant de telefonades i correus. Paral·lelament, faig una feina creativa personal de creació de contes infantils que anam a vendre la meva filla i jo a les fires dels pobles de Mallorca.

Jo crec que el temps, si vols, pot arribar a retre molt.

Aquest dilluns que ve farem la junta d’ARCA a les 14.30 h al bar de l’edifici de Sa Riera, a la Universitat.

Cada dimarts a les 10 h tenc fix un compromís: assistir al consell de Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma. El 99% de les coses s’aproven, però la meva feina és fer de Pep Consciències. És important ser-hi perquè la nostra presència no és silenciosa. Aconseguim ficar el cuquet del patrimoni a qui governa, a l’oposició i als promotors i col·legis professionals. També n’aprenem molt.

A les 20 h assistiré a ARCA a la conferència del cicle de Ferragut.

Per Palma sempre m’hi moc caminant, de vegades agaf el bus. Però per salut caminar em va molt bé. Desplaçar-me, per a mi, és un plaer, quan no m’he de barallar amb patinets i bicicletes.

Aquesta setmana he de començar a preparar el sopar d’ARCA, on donarem el premi a la protecció i a la destrucció de patrimoni. Fa falta cercar restaurant, seleccionar candidatures... Divendres dinam plegats a casatota la família: netes i nets, filles i gendres.

Tenc la sort que faig feina molt a prop del mercat de Pere Garau, cosa que em facilita molt el tema de fer les compres diàries.

El dissabte horabaixa em desinfl una mica, però aviat recuper el to. És el moment de veure la mare, amistats i descansar.

Jo no sé viure d’una altra manera, quan més coses fas, tens capacitat per fer-ne més. L’activisme que faig és molt creatiu: puc gaudir de moments d’anàlisi i d’investigació. També m’enrabii i m’enfad: m’ajuda a tenir el cap sempre actiu en tots els aspectes.

Un dia d’aquesta setmana segur que aniré a veure una amiga que està ingressada a Sant Joan de Déu. Va tenir un ensurt molt gros però ara està molt bé.

El diumenge aprofit per trepitjar verd o explorar els diferents barris de Palma. Tot m’agrada i, d’altra banda, a tot hi trob una part crítica. Aquell dia em ve la idea per reivindicar o em dedic senzillament a gaudir del plaer de la bellesa.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF