12/10/2014

L’Ebola: el PP torna a buscar culpable

3 min

BarcelonaHan passat gairebé 12 anys. Mariano Rajoy s’ha convertit en president del govern espanyol, però l’expressió que va pronunciar el 5 de desembre del 2002 per relatar la fuga de petroli del Prestige el continua perseguint. Aquells “ hilillos de plastilina ” que va descriure per referir-se al fuel que va tenyir de negre la costa gallega són una de les frases associades a la seva trajectòria política. Rajoy, llavors vicepresident de l’executiu del PP, va ser l’encarregat de comandar la gestió d’aquella crisi. El ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, havia donat l’ordre als tècnics d’allunyar el Prestige de la costa en una ruta suïcida que va provocar el vessament al mar de 77.000 tones de cru. El govern de José María Aznar va intentar minimitzar la catàstrofe. En el judici només va acabar condemnat el capità del vaixell, el grec Apostolos Mangouras. El PP va sortir indemne del desastre mediambiental, i el culpable va ser la baula més dèbil. Un desenllaç que, de moment, es repeteix en la crisi de l’Ebola.

Tal com va fer Aznar amb ell, Rajoy va decidir divendres traspassar el timó perquè reconduís la situació la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, persona de la seva absoluta confiança. El govern espanyol va evitar verbalitzar-ho, però resulta obvi que la Moncloa ha perdut la confiança en la ministra de Sanitat, Ana Mato, incapaç fins ara de trobar respostes encertades a l’alerta sanitària que ha comportat el contagi de l’auxiliar d’infermeria Teresa Romero. La reacció de Mato, visiblement nerviosa en les escasses compareixences davant de la premsa que ha fet, ha transmès més inseguretat que determinació.

Teresa Romero, assenyalada

Van haver de passar cinc dies des que es va fer públic el positiu de l’auxiliar d’infermeria per convocar per primera vegada el comitè especial de seguiment per combatre la crisi de l’Ebola, presidit ja per Sáenz de Santamaría. És lògic, doncs, que al ministeri de Sanitat li hagin plogut crítiques aquesta setmana. Mato ha sentit queixes pels dèficits de coordinació i la poca transparència, que han generat malestar i indignació entre els professionals mèdics, encarregats d’explicar -per omissió del ministeri- la cadena d’errors en els protocols de seguretat. Els retrets també s’han dirigit a l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid.

No hi ha hagut cap declaració per assumir responsabilitats polítiques. Ni de Mariano Rajoy -divendres va visitar per sorpresa l’Hospital Carlos III i el personal sanitari el va acomiadar llançant-li guants de làtex al cotxe oficial-, ni de la mateixa Mato, ni tampoc del titular d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, que va participar en la decisió de repatriar els dos religiosos espanyols infectats d’Ebola. Les queixes dels professionals sanitaris per l’ús de material inadequat per tractar els pacients o el degoteig de renúncies de treballadors del Carlos III que havien d’atendre les persones aïllades no han rebut resposta de les autoritats polítiques.

Sense autocrítica -fins dijous Mato només s’havia compromès a revisar els protocols de seguretat-, i amb Brussel·les observant amb preocupació la reacció d’Espanya, des de l’administració s’han dosificat les explicacions mentre es verbalitzaven missatges per qüestionar la professionalitat de l’auxiliar d’infermeria. “Per aprendre a treure’s o posar-se un vestit no fa falta fer un màster”, va dir el conseller de Sanitat madrileny, Javier Rodríguez, el més bel·ligerant a l’hora de dirigir la responsabilitat del contagi exclusivament a Romero, altra vegada la baula més dèbil. Les reaccions de Rodríguez les han qüestionat fins i tot alguns companys de partit, però en l’última de les seves compareixences Mato es va limitar a considerar que havien sigut “desafortunades”, com ell mateix va admetre.

L’auxiliar, com el maquinista

Les acusacions de comportament poc professional de l’auxiliar d’infermeria recorden la solitud amb la qual Francisco José Garzón, maquinista del tren Alvia accidentat el juliol del 2013 a Santiago, va haver d’afrontar la tragèdia ferroviària més greu d’Espanya. L’error humà també va ser la teoria utilitzada en les primeres valoracions de l’accident, fins al punt que el maquinista és avui l’únic imputat en la causa judicial. En les tragèdies del Yak-42, l’any 2003, i del metro de València, el 2006, les investigacions també van concloure amb la tesi de l’error dels pilots, tot i que aquest cas s’ha reobert fa poc. Amb l’Ebola, el PP torna a buscar culpable.

stats