Jugant a conillons amb l’aigua i el canyet de l’Albufera

PalmaUna de les aplicacions més comunes de la teledetecció satel·litària és la seva capacitat per cartografiar zones inundades. Mentre que, en ocasions, després de precipitacions intenses la làmina d’aigua serà perfectament visible des de l’espai, en altres pot quedar disfressada sota la vegetació. Quan es produeix aquest escenari -habitual, per exemple, en inundacions a la selva amazònica-, poder esbrinar la presència d’aigua sota la vegetació no es pot assolir a partir de satèl·lits equipats amb sensors òptics, atès que el mantell de vegetació, i probablement el mantell de niguls, ho impedeix.

En aquest cas resulta adient la utilització de satèl·lits equipats amb sensors radar, que permeten travessar la barrera de niguls i que, a més a més, interactuen d’una manera particular amb la vegetació i l’aigua.

Anàlisi amb sensors radar

L’albufera de Muro serà l’escenari per mostrar un exemple d’aquesta tècnica a partir d’un episodi de precipitacions intenses a l’octubre de 2018 -segons dades facilitades pel parc, entre els dies 18 i 19 caigueren 82,8 litres- que provocaren una pujada del nivell de l’aigua a l’aiguamoll. Per a l’anàlisi utilitzarem un conjunt d’imatges dels satèl·lits Sentinel-1A i Sentinel-1B de l’Agència Espacial Europea. Ambdós satèl·lits disposen d’un sensor radar i foren enlairats el 2014 i el 2016 respectivament.

Abans d’entrar a comentar el mapa, ens fixarem en el croquis de la part inferior. A l’exemple (A) es veu com el senyal enviat des del sensor radar del satèl·lit interactua amb una làmina d’aigua que ha assolit un nivell que supera qualsevol altre element de l’entorn. En aquest cas, el senyal del radar actua com si es topàs amb un mirall i genera un efecte especular que priva el sensor d’un senyal de retorn. A l’exemple (B) tenim una situació en què el nivell de la làmina d’aigua deixa al descobert una part de la vegetació. En aquest cas, el senyal llançat des del satèl·lit dibuixa una trajectòria semblant a una carambola -double bounce - que provoca que el senyal retorni amb molta intensitat al sensor. Per tant, veim com la presència de l’aigua pot generar dues respostes oposades al sensor del satèl·lit, marcant valors màxims però també mínims.

Un cop d’ull al mapa permet intuir la zona de l’albufera, però amb uns colors rars, gens naturals. Aquesta figura és el resultat de combinar imatges enregistrades pel satèl·lit abans i després de les precipitacions dels dies 18 i 19 d’octubre. Filtrant les imatges pels canals de llum vermell, verd i blau podrem dibuixar les zones afectades per la pujada del nivell de l’aigua a conseqüència de les intenses puges, com també esbrinar si es tracta d’una làmina d’aigua lliure (exemple A) o de vegetació amb aigua a sota (exemple B).

Una pèrdua del senyal enregistrat pel radar a causa de l’efecte mirall per la presència de làmina d’aigua lliure quedarà representada en el mapa en tonalitats vermelloses (A), mentre que un augment del senyal a causa de l’efecte carambola entre la vegetació i l’aigua es veurà representat per tonalitats blauverdoses, que indiquen aquells sectors de l’albufera amb vegetació i làmina d’aigua a sota (B).

Aquells sectors que abans de les pluges ja estaven completament negats tindran coloració negra (A’), mentre que els sectors amb un fort senyal abans i després de les pluges es veuran representats de color blanc (B’). En aquest darrer cas, l’efecte carambola es produeix pel rebot del senyal del radar entre les façanes dels edificis i la superfície dels carrers -estiguin banyats o no.

Per completar l’anàlisi es podran establir llindars passant de l’anàlisi visual a l’anàlisi digital i, si escau, comparar diferents episodis amb pujades del nivell de l’aigua.