Publicitat
Publicitat

MENORS

#JuanaÉsACaMeva... i Ana a la presó

Una eivissenca està tancada per evitar que el seu fill veiés el pare, denunciat per abusos sexuals

Fa setmanes que el cas de Juana Rivas, la dona que s’ha negat a entregar els seus fills al pare, condemnat per violència de gènere, omple pàgines i minuts d’emissió dels mitjans de comunicació. Ella i els seus nins estan desapareguts des del passat 26 de juliol i, tot i que els seus advocats han presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional, continua vigent una ordre de detenció sobre la dona.

Juana Rivas es troba en parador desconegut, però encara amb els seus fills. A Ana, una dona eivissenca de 35 anys, li ha anat encara pitjor. És a la presó des del passat mes de març perquè es negà que el seu fill de 4 anys es veiés amb el seu pare, denunciat per abusos sexuals al menor.

El cas d’Ana

Ana va denunciar el novembre passat el pare del seu fill per abusos sexuals al nin després que l’infant li ho contàs. Una de les seves advocades, Sara Benjelali, explica que en aquell moment l’exparella tenia la custòdia compartida del menor però estava fixada per una interlocutòria que havia caducat.

A més, la dona tenia un informe d’un metge que assegura que l’infant va verbalitzar que havia patit abusos per part del seu pare. Per això, l’equip de què forma part Benjelali -missers de la fundació Conciencia que treballen de manera altruista- va demanar que la custòdia compartida es declaràs nul·la i que les visites amb el pare fossin tutelades pels serveis socials fins a la resolució del cas.

La petició va ser denegada i, davant aquesta situació, es va sol·licitar un informe pericial extern, que, segons explica l’advocada, va sentenciar que, si bé el nin no havia manifestat clarament haver sofert un abús, sí que manifestava “rebuig cap al seu pare”. No obstant això, els jutjats van tornar a denegar les visites tutelades “sense tenir en compte aquest informe ni el del metge”, critica Benjelali, qui també ha estat imputada per còmplice.

Ana va anar-se’n de l’illa, el pare del seu fill va denunciar un segrest i, uns mesos més tard, van detenir-la i empresonar-la de manera provisional pel risc de fuga, van retirar-li la custòdia i la pàtria potestat i van enviar el nin amb el pare. “Això, processalment, no s’aguanta per enlloc”, denuncia l’advocada. “No sé si qui té raó és ell o ella, jo el que faig és guiar-me pels drets del menor i aquí no s’ha investigat si aquest nin està bé o malament”, hi afegeix.

El símil amb el cas de Juana Rivas es troba precisament en aquest punt, on l’Estat podria estar deixant de banda l’interès superior del menor i prioritzant el dret dels pares davant d’una situació en què els nins són les víctimes -la Llei integral de mesures contra la violència de gènere reconeix els menors com a víctimes d’aquesta xacra-. A diferència de Rivas, l’eivissenca va abandonar l’illa per viure “sense amagar-se” i, per exemple, “utilitzant la seva targeta de crèdit” per on va passar durant els mesos anteriors al seu empresonament, com Alacant o Barcelona.

“Hi ha dos informes que ens estan donant la veu d’alarma i que estan fets per veus expertes”, adverteix Benjelali davant la decisió dels jutjats, organismes que, segons l’advocada, només han tingut en compte la declaració del pare, que nega haver abusat sexualment del seu fill, i posen en potencial perill la integritat física i moral del nin.

Els riscos de la lentitud del poder judicial

Fa unes setmanes, una nina de 4 anys va morir assassinada a cops a Valladolid 22 dies després que un metge activàs el protocol de maltractament infantil per haver detectat signes de violència en atendre-la. La Fiscalia de Menors no va considerar el cas prioritari i, a més, s’havia derivat als jutjats de violència contra la dona perquè la mare va assegurar haver patit violència de gènere per part del pare de la nina. El cas va acabar arxivant-se quan la dona es va negar a declarar i, davant la manca de col·laboració d’aquesta per resoldre el cas de la nina, els serveis socials van començar a treballar per llevar-li’n la custòdia. Aquell mateix dia, la nina va morir assassinada a cops i tant la mare com la seva actual parella van ser detinguts.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF