CAS VALTONYC
Societat 25/03/2018

Juan Manuel Olarieta: “La sentència de Valtonyc és aberrant, injusta, il·legal, il·legítima i es bota el Codi Penal”

Advocat deValtonyc

Sabrina Vidal
5 min
Juan Manuel Olarieta: “La sentència de Valtonyc és aberrant, injusta, il·legal, il·legítima i es bota el Codi Penal”

PalmaJuan Manuel Olarieta (Bilbao, 1955) és advocat penalista, defensor de represaliats i presos socials com ara Pablo Hasel o Josep Miquel Arenas, Valtonyc.

Els arguments a les sentències dels dos rapers són casos similars?

No, perquè l’Audiència Nacional funciona de la manera següent: una vegada la policia fa el seu atestat el lliura amb un USB a la fiscalia, que el copia i l’entrega al jutge, i les sentències també copien el que diu, faltes d’ortografia incloses. Són procediments molt grollers que passen per treure extractes d’un tot.

La descontextualització és una de les queixes sobre la sentència de Valtonyc.

El context, en el cas de Valtonyc, així com el dels rapers, és que es tracta d’una cançó. Quan es crea el delicte d’enaltiment del terrorisme, l’any 2000, es fa per actuar en mítings, manifestacions, discursos polítics... Però no per una cançó. Això mateix ho diu l’exposició de motius de la reforma del Codi Penal. Hi ha un principi dins aquesta llei que diu que les normes s’han d’interpretar restrictivament i allò que està passant és que s’amplia cada vegada més. Ara sembla que la fiscalia torna enrere.

Què li passarà ara a Josep Miquel, Valtonyc?

Fins ara, nosaltres havíem basat la defensa en dos pilars. Un d’ells era que una cançó no era un delicte. L’altre, d’acord amb l’article 20 de la Constitució, és que es tracta d’una creació artística. Se’ns ha esgotat el primer discurs, que deia “això no és delicte”, i ens queda el segon, que diu “això és llibertat d’expressió”. Entenem que hi ha hagut una infracció de principis constitucionals i anam al recurs d’empar. I si el Constitucional no ens atén anirem a Estrasburg. Jugam a dues bandes, en paral·lel. Al Constitucional li demanam que paralitzi la sentència amb caràcter d’urgència perquè, si no, el nostre recurs no té sentit. I d’altra banda, a l’Audiència li demanam que no executi la sentència perquè hem demanat empar i es pot produir una contradicció entre dos tribunals sobre un mateix assumpte, l’execució de la pena.

Si finalment entra a presó no hauria de complir la condemna íntegra en cas de bona conducta.

La bona conducta no depèn del reclús, depèn del funcionari. Si tens un problema a presó, com el pots tenir al carrer, t’ho poden negar, tot i que hi hagi bona conducta.

Considerau justa la sentència a Valtonyc?

És aberrant, a més d’injusta, il·legal i il·legítima. A banda de botar-se totes les declaracions de drets humans, de tractats internacionals, l’article 20 de la Constitució i el Codi Penal, és aberrant perquè és com agafar diferents paràgrafs del Quixot i fer-ne un puzzle amb la selecció més truculenta del que hi has trobat. No només pel que fa a l’enaltiment del terrorisme, també amb les amenaces o les injúries a la Corona. Fa un mes, el Tribunal d’Estrasburg ens deia que les injúries a la Corona entren dins la llibertat d’expressió, no es pot protegir un càrrec públic, ni tan sols el cap de l’Estat, més que no es protegeix un particular.

Les llibertats retrocedeixen o sempre ha estat així?

Això ha succeït sempre. El problema és que no tenim memòria històrica i ens pareix que això és nou, però li va passar el mateix al grup Sociedad Alcohólica l’any 2002. La gent no se’n recorda, però s’inicià un procediment contra ells, els varen absoldre però, tot i això, la persecució a la banda ha continuat fins avui dia. Sociedad Alcohólica és un grup que no pot actuar fora d’Euskadi. Això és la censura.

Tenim la justícia que mereixem? La societat està d’acord amb la condemna?

La majoria de la gent pensa això fins que no li toca. A mi m’han visitat persones al despatx sorpreses perquè els havien acusat d’algun delicte similar dient: “Jo em pensava que només era per a ETA”.

Quin paper hi fa, la ‘llei mordassa’?

Coarta la gent, la intimida. És el mateix que el Codi Penal. El rap és una música essencialment provocadora: si no ets capaç de provocar no fas un rap, cantes el mateix que Bisbal.

Podeu fer una valoració dels darrers esdeveniments a Catalunya?

És el mateix. És una vergonya. Es pot anar contra el procés, ho entenc, i es va solucionar amb unes eleccions. Però quin sentit té continuar burxant la ferida amb un tornavís? I què passà amb Euskadi? Hem estat 40 anys sota un estat d’excepció i ningú no deia res, com que Euskadi era ETA… A Sociedad Alcohólica els acusen d’etarres tot i que sempre han condemnat la violència.

Són presos polítics?

I tant. Els fets varen tenir lloc dins un projecte polític i la repressió de l’Estat també és política. Com Valtonyc és un pres polític, o Pablo Hasel.

Per què l’Estat no reacciona a les cridades d’atenció d’Estrasburg o d’Amnistia Internacional?

Perquè no van acompanyades d’un moviment social que les defensi. Però això està canviant, ho hem vist amb les manifestacions dels pensionistes i de les dones. Només canviarà amb una protesta social, per això ara la fiscalia diu que farà interpretacions més lleus.

Ja no podem fer un tuit?

És la contínua espasa de Dàmocles sobre la gent. Em deman per què hi ha un grup específic de la Policia per llegir tuits. No ho entenc. Perquè si algú se sent ofès o amenaçat és una cosa personal seva i va al jutjat, però que el fiscal se subrogui a Carrero Blanco o a Ortega Lara… És problema d’Ortega Lara!

Hi ha molta gent que compara les condemnes de Valtonyc i Urdangarin. Les trobau comparables?

Són dues coses distintes. Urdangarin és proactiu, forma part de tot l’Estat podrit que degenera i Valtonyc lluita contra això. No és comparable només pel fet que les penes siguin desproporcionades. Un dels motius del recurs d’empara que hem invocat és aquest. Perquè qualsevol dret té un límit que es pot sobrepassar en un moment concret, però quan algú es passa de la ratlla amb una ofensa, ha d’anar a presó? No estàs dins l’exercici d’un dret fonamental. T’has passat. Llavors, posem-hi remei, però el fet que el límit sigui ficar algú a la presó és una atrocitat.

Hi havia veus que, abans de conèixer la sentència de Valtonyc, ja avisaven que seria exemplar.

Hi ha un refrany molt conegut que diu: “Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar”. És el sentit de tota la repressió política. Ens venen a dir: ves amb compte amb allò que cantes, ves amb compte amb allò que escrius…

Quan es crea el delicte d’enaltiment del terrorisme?

És un delicte que mai no s’ha perseguit quan existia. Pretenien que la gent no utilitzàs mètodes violents durant les protestes polítiques, ciutadanes, socials, amb vista al futur, per prevenir un delicte. Però això ara no existeix. Curiosament, quan sí que hi havia terrorisme no es castigava.

Ara s’estudia fer una reforma del Codi Penal per eliminar la presó permanent revisable. Què en pensau?

És una altra atrocitat. Espanya és, llevat dels Estats Units, el país occidental amb més presos en relació amb la població i amb les majors penes per les infraccions comeses. Avui tenim prop de 60.000 presos i a l’època de Franco n’hi havia prop de 6.000. Hi ha un excés de penalització i d’ús de la repressió per corregir coses que no estan ben fetes.

stats