Joan Maria Benejam: “Un 14% de la població desenvoluparà pedres als conductes urinaris”

PalmaJoan M. Benejam és el cap dels serveis d’Urologia de l’Hospital de Manacor i de la clínica Juaneda. Pioner en la implantació de tècniques laparoscòpiques i amb una tasca investigadora de reconeixement internacional, aquesta setmana també s’ha encarregat de coordinar el XXIX Congrés de l’Associació Espanyola d’Urologia sobre litiasi, més coneguda com les pedres que es formen als conductes urinaris. La trobada va concloure ahir després de dues jornades intenses a què assistiren uns 350 uròlegs d’arreu de l’Estat.

Quines són les darreres novetats en el vostre camp?

Hi ha hagut una revolució en el tractament quirúrgic. La cirurgia laparoscòpica ja s’ha establert a gairebé tots els hospitals d’Espanya des que començà a final del segle passat. També s’ha incorporat la cirurgia robòtica i es desenvolupen les tècniques de mínima invasió per tractar les pedres urinàries. Ara, a més a més, es desenvolupen instruments més flexibles o amb menys calibre, de més bona qualitat d’imatge, els quals permeten tractar els pacients de manera més eficient i menys invasiva. A l’hora d’operar de litiasi urinària (pedres) ja no s’obre cap pacient, tot i que hi pot haver excepcions puntuals.

Quin paper té Espanya en el món pel que fa a la urologia?

La urologia espanyola sempre ha estat important en el panorama mundial. N’hi ha diversos exemples. Un dels instruments que tenim per tractar les pedres -l’uretrorronoscop- el va inventar un espanyol el 1980 i s’empra a tot el món. El segle passat, Barcelona acollia dos dels centres de més renom en urologia, el Clínic i el Puigvert. Aquesta sana competició va fer que el nivell fos molt alt.

Això té a veure amb la investigació que es fa en la matèria?

Volia posar en valor el que aquest congrés ha fet en col·laboració amb el Laboratori d’Investigació en Litiasi Renal de la Universitat de les Illes Balears (UIB), que lidera el doctor i professor Fèlix Grases, una referència internacional en el camp de la litiasi urinària que ha tingut la visió estratègica de vincular la investigació amb els clínics. Això ens ha fet avançar molt amb la diagnosi.

La doctora Hernández, adjunta del Servei d’Urologia de l’Hospital de Manacor, també ha desenvolupat una aplicació especialitzada.

Amb aquesta aplicació podrem introduir detalls científics de cada pacient, de les seves analítiques, i treure’n conclusions. Pot facilitar molt la nostra feina.

Cada vegada s’estila més apoderar els pacients.

És important que s’hi involucrin. El doctor Grases va dissenyar una eina perquè el pacient es pugui mesurar a casa seva el PH de l’orina, com el diabètic que es mesura la glucosa. És determinant per saber si desenvolupes litiasi (pedres).

Les dietes són determinants?

Tot i que hi ha mesures generals, cada tipus de pedra té una manera de formar-se diferent i allò que pot ser beneficiós per a un pacient, per a un altre pot no ser-ho. Les recomanacions han de ser individuals. Ara bé, hi ha dues mesures universals: beure més de dos litres d’aigua diaris i fer una dieta pobra en sal.

A Balears n’hi ha molts de casos?

Fa anys es va fer un estudi que determinà que som la comunitat amb més incidència d’aquesta patologia d’Espanya. Un 14% de la població tindrà un episodi de litiasi. Ara sembla que ha augmentat, i també veim que es troba en pacients més joves.

Quina en podria ser la causa?

Les teories eren que podria ser pel clima, ja que suam molt a l’estiu i no bevem tant com toca, o bé la consanguinitat dins la població balear.

Vós sou, a més, especialista en la pròstata. Com ha evolucionat la cirurgia en el vostre camp?

També de manera exponencial. A l’Hospital de Manacor fórem pioners a Europa aplicant una tècnica ambulatòria que fou revolucionària. Pacients que abans es passaven una setmana a l’hospital se’n van a casa el mateix dia. No es pot fer amb tots, però ja és un gran avenç. S’han de diferenciar dos tipus de patologies: la benigna, que és la que es pot operar així; i l’oncològica, els tumors de pròstata. Aquí també hem avançat. Ja no obrim els pacients per operar el càncer de pròstata, ara el 100% es fa amb cirurgia laparoscòpica, molt menys invasiva.

Diuen que sou un conservador amb els tractaments.

Sí, i ara més que mai. Hem demostrat que hi ha pacients amb càncer de pròstata amb una evolució tan lenta als quals, si es controlen de manera molt acurada, no se’ls ha de fer res. Són pacients de poc risc amb vigilància activa. També n’hi ha que ja sabem que s’hauran d’operar o hauran de fer radioteràpia i hem d’evitar al màxim els efectes secundaris, moltes vegades relacionats amb incontinència urinària o amb disfunció erèctil, i amb la laparoscòpia és cada vegada més possible.

Quina és la incidència d’aquest tipus de càncer?

El càncer de pròstata és el tumor maligne més important per a l’home. Cada any se’n diagnostiquen 30.000 pacients a l’Estat. Gairebé 5.000 moriran. A les Balears se’n poden registrar 300 i 400 casos nous anuals.