Joan March col·labora també amb Primo de Rivera

PalmA final del 1922, Alfons XIII encarregà formar govern i convocar eleccions al liberal Antonio García-Prieto. Com era clàssic al sistema de l’època, el Partit Liberal en sortí guanyador en gaudir del suport del rei. Les eleccions es realitzaren l’abril del 1923, i foren les darreres eleccions de la monarquia. A Mallorca, fins aleshores feu del conservadorisme, els liberals encapçalats pel magnat Joan March Ordinas en sortiren guanyadors, però el cop d’estat no permeté que els resultats tinguessin conseqüències i March no va arribar a gaudir del seu escó.

A l’època, la sortida autoritària havia pres cos a Itàlia, on el rei Víctor Manuel acceptà i protegí la dictadura feixista de Benito Mussolini. Així, la deriva cap a l’extrema dreta havia començat a Europa fent camí cap a l’esclat de la Segona Guerra Mundial. El novembre del 1923 el dictador espanyol i Alfons XIII visitaren Itàlia i allà, davant el rei Víctor Manuel, el monarca espanyol presentà l’italià al general i assenyalant-lo va dir: “Aquest és el meu Mussolini”.

Alfons XIII justificà el cop afirmant: “Jo vaig acceptar la dictadura militar perquè Espanya i el Exèrcit la varen voler per posar fi a l’anarquia, amb el desenfrenament parlamentari i la debilitat claudicant dels homes polítics. La vaig acceptar com Itàlia hagué d’acollir-se al feixisme perquè el comunisme era la seva immediata amenaça. I perquè calia emprar una terapèutica enèrgica sobre els tumors malignes que patíem a la Península i a Àfrica”. A Mallorca, el diari El Día, fundat per Joan March el 1919, fou l’únic que criticà el cop de Primo de Rivera. La victòria dels verguistes a les eleccions es veié truncada i el batle de Palma, aleshores l’arquitecte Guillem Forteza Pinya, com la resta de càrrecs, fou destituït. El primer batle primoriverrista fou Francesc Sales, i en set anys n’hi hagué quatre més.

Seguint els principis del programa regeneracionista, Primo de Rivera assenyalà Joan March com un dels principals corruptors, juntament amb Santiago Alba, del règim que ell havia enderrocat. Fins i tot va forçar que March fos detingut i jutjat. Sense trobar proves que l’inculpassin va ser deixat en llibertat. Passats uns mesos, gràcies als seus contactes, influències, regals i suborns, aconseguí que el dictador el consideràs un dels actius econòmics més importants del seu règim i un gran patriota, i fins i tot va ser anomenat per Primo de Rivera membre de l’Assemblea Nacional Consultiva, una mena de parlament controlat pel partit dictador, la Unión Patriótica. En aquesta nova etapa política, Joan March va continuar fent obres benèfiques, com l’hospital per a malalts de tuberculosi anomenat Caubet, actualment l’hospital Joan March. La seva construcció va ser molt llarga, ja que la primera pedra es va posar el 1928 i es va inaugurar el 1945. Primo de Rivera també atacà els anarquistes, nacionalistes comunistes i tots els homes a l’esquerra dels socialistes, com Ignasi Ferretjans i Jaume Garcia. Personatges polítics de primera fila que tornarem a trobar quan esclati la Guerra Civil, sent protagonistes d’unes pàgines terribles de la història d’aquesta ciutat.