Ciutat Envaïda

Joan March capgira la indústria de Palma

La fàbrica d’adobs químics que posà en marxa a Portopí donava feina a quatre-cents treballadors

La fàbrica d’adobs químics que posà en marxa March a Portopí donava feina a quatre-cents treballadors. Des del principi, la fàbrica va tenir problemes amb les autoritats, ja que els fums i olors que desprenia eren suposadament tòxics per a la gent que habitava als voltants. Això va fer que els veïns i estiuejants organitzassin una manifestació de protesta que va reunir més de dues-centes persones. Les pressions polítiques donaren el resultat perseguit. La fàbrica fou clausurada, en primer lloc, per ordre de l’Ajuntament, de majoria maurista, i posteriorment ratificada pel govern central presidit per Antoni Maura. La justificació del tancament fou l’emanació de gasos tòxics perjudicials per a la salut de les persones que vivien a les proximitats de la indústria química de Portopí.

Durant tot el conflicte Llorenç Bisbal va aconseguir que el moviment obrer donàs suport a March, en un període en què l’industrial estava en una posició d’inferioritat política respecte dels mauristes, que copaven el poder. March va pretendre convèncer l’opinió pública que li tancaven la fàbrica per raons estrictament polítiques, alhora que negava la toxicitat de les emanacions de la seva fàbrica. Insistí que el tancament suposava deixar sense feina cents de treballadors i provocar-ne la ruïna.

El funcionament de la seva indústria era nociu també per a persones influents del maurisme que tenien les seves cases d’estiueig a la zona. Entre ells hi havia el germà d’Antoni Maura i Manuel Salas, home fort del maurisme. Com ja havíem dit, a més de les diferències personals, existia entre Manuel Salas i Joan March una rivalitat econòmica i política que marcà la vida política de l’època. Els mauristes no volien que March, empresari que s’entenia amb els obrers, sortís vencedor d’aquell conflicte. En el fons volien limitar la seva pujança econòmica per evitar que es convertís, econòmicament i políticament, en la força dominant.

Quan Sánchez Guerra va accedir el 1921 a la presidència del govern espanyol, March va entaular converses al més alt nivell per aconseguir la reobertura de la fàbrica. Pocs mesos després, va obtenir l’autorització del nou govern per reiniciar la producció. Per tal que no continuassin els atacs dels mauristes contra ell, quan es produí un relleu en la presidència del govern hostil als seus interessos, va fer una maniobra d’encobriment: va traspassar les accions de la indústria química a la Transmediterránea, de la qual era soci majoritari. Aquesta condició de March en la naviliera era per a molts desconeguda. Posteriorment, la fàbrica d’adobs es transformaria en Petróleos Portopí. Havia aconseguit el monopoli a l’estat espanyol de la venda de petroli de la Cia Nafta russa. Un negoci que entrava en competència amb la Shell, que representava Manuel Salas a l’illa.

EDICIÓ PAPER 31/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF