Javier Pérez Royo: “El 155 durarà eternament, Rajoy no té autoritat dins el seu partit per aixecar-lo”

PalmaJavier Pérez Royo (Sevilla, 1944) és constitucionalista i catedràtic de la Universitat de Sevilla. El seu punt de vista sobre el funcionament del sistema polític espanyol és molt crític, especialment amb la intervenció de l’Estat a Catalunya.

Fins quan s’aplicarà el 155?

Eternament. No veig un escenari per a la retirada del 155. El Partit Popular no dona autoritat a Rajoy per aixecar el 155 amb un president com Turull. En el supòsit que ell volgués, que no ho crec, el PP vol una persona que no estigui processada, que el nacionalisme reconegui que cap d’ells no pot ser president. I, a més, necessita el suport de Ciutadans, i, amb el pànic que ara mateix li té, seria una debilitat davant el nacionalisme.

Només amb algun president que agradi al PP.

Amb un amb el qual puguin dir “no m’han derrotat”.

Llavors, quines possibilitats creis que li queden a Catalunya?

No se sap. Ara som dins un cercle viciós que va girant de manera permanent. L’independentisme no té força suficient per independitzar-se però sí que té la mida suficient per fer ingovernable Espanya.

Creis que això ho condiciona tot? Els pressupostos, el debat territorial, el debat del finançament…

Tot. Si no hi ha investidura no s’aixeca el 155, i, si no s’aixeca, no hi haurà pressupostos.

Creis que en el procés hi ha hagut bons i dolents?

Crec que ningú no es pot sentir orgullós d’allò que ha fet però no som equidistant. La responsabilitat que tenen el Partit Popular i el govern és molt superior que la dels altres.

I la Corona?

La Corona es va ficar on no s’hauria d’haver ficat. Va ser una errada estratègica que ja veurem si els acaba passant factura.

És necessària, la monarquia?

No, no ho és. Simplement hi és i, ara mateix, és clau perquè permet que el sistema polític continuï funcionant. Fa de tap i permet que això no s’escampi. És decisiva perquè si ara mateix llevàssim la monarquia el sistema polític del 78 es desfaria.

El cas Nóos ha fet poc servei a la imatge de la monarquia?

És molt més greu la imatge dels elefants o de Corinna que el cas Nóos. És un tema menor de la família reial. És un escàndol però s’ha de ser hipòcrita per escandalitzar-se perquè això és el que han fet sempre. Al final són només sis milions d’euros i, si ho compares amb el que pot haver fet Florentino, amb la Gurtel o la Púnica… Nóos té un membre de la família reial, que ha de ser exemplar. El concepte de la família és previ al món individualista, és la unitat cel·lular que desapareix amb el constitucionalisme. Ara només preval la família reial, que ha de ser el model, la imatge a seguir, i, per tant, Nóos és negatiu per a aquest punt de vista.

Però hi haurà un membre d’aquesta família a la presó.

Sí, és clar. Els ha costat molt però hi anirà.

I els 'Jordis' i els diputats del procés, han de ser a la presó?

Mai no hi haurien d’haver entrat.

Són presos polítics?

No ho són però ho semblen.

Creis en la separació de poders a Espanya?

Sí, la separació que hi ha en els règims parlamentaris. El que passa és que hi ha una penetració en el Consell General del Poder Judicial. Però, en general, els jutges a Espanya són independents i exerceixen la seva funció. Hi ha casos difícils.

Hi ha actuacions del Tribunal Suprem que han anat molt bé a alguns acusats, com fou la reducció de condemna de Jaume Matas.

Sí. I el cas més escandalós del mal funcionament és el que es fa amb el nacionalisme català on el poder judicial no té la manera d’actuar pròpia d’un estat de dret. Hi ha una espècie de raó d’Estat que s’ha portat a l’extrem i que ens ve a dir que “aquí s’han acabat les beneitures”. Quan es pugen graons en els tribunals i es compliquen els casos és més difícil fer que funcioni la justícia, però per primera vegada tenim un estat que, amb totes les dificultats, persegueix la corrupció. Hem evolucionat perquè hi ha menys impunitat i hem funcionat molt temps sense ella. De fet, encara n’hi ha, com el cas de Cristina Cifuentes amb el títol universitari. Fins i tot a Balears s’ha evolucionat, aquí no es varen investigar Matutes ni el túnel de Sóller. L’administració de justícia i el sistema han anat canviant. Aquí s’ha enjudiciat els responsables de l’11-M, els de l’11-S encara són a Guantánamo sense judici.

Quan creis que es reformarà la Constitució?

Mai. És més necessari que mai i més impossible que mai. Aquest és el drama.

Llavors, els plans per fer un model territorial?

Ja veis com ha quedat la comissió. No poden fer res.

I, si poguessin, què haurien de tocar, de la Constitució?

Tots aquells temes que no es varen tractar amb la mort de Franco i per com es va fer la Transició, com, per exemple, un referèndum sobre la monarquia. També, el paper de l’Església. La composició del Congrés dels Diputats, del Senat i l’estat de les autonomies. Són els quatre grans temes.

Les transferències a les autonomies fracassaren?

No. L’estat de les autonomies ha tingut un èxit extraordinari fins al 2010 –moment en què el Tribunal Constitucional va suspendre l’Estatut català. No hi ha cap país que hagi fet una descentralització política d’aquesta magnitud amb els terminis en què es va fer. El problema és que no es fa arran d’un pacte constituent de naturalesa federal sinó d’una obertura d’un procés històric. La descentralització política s’ha obert camí, però així com està definit a les normes infraconstitucionals i depèn de la voluntat política de mantenir-ne el funcionament. Quan el Partit Popular diu que no li interessa mantenir el sistema va al Tribunal Constitucional i frena el procés. Durant la reforma de l’Estatut d’Autonomia, el PP va avisar que no es tocaria ni una coma si a ell no els interessava, actuant com si fos el propietari de la qüestió territorial, i posant-los la justícia a sobre. Aquesta va ser la lectura de la sentència del Constitucional. La qüestió territorial és una propietat privada del PP que administra a través del poder judicial i ja no ha de fer política.

Quin seria el bon model de finançament econòmic?

No existeix, però el model actual no el vol ningú. El problema és que tampoc no ho recull la Constitució. S’hauria de fer una Constitució federal i un pacte constituent perquè no estigués en mans del Tribunal Constitucional.

Està en crisi la llibertat d’expressió?

Molt. Estrasburg ens ho està recordant. Però ho fa amb una sentència de fa 11 anys, ara estam pitjor. El problema és que la repressió es fa atemorint la gent per no haver-la de reprimir. Aquest és el sentit de l’anomenada ‘llei mordassa’, que despenalitza determinades conductes i les converteix en faltes, posant multes per fer un tuit que atemoreixen la gent.

Què pensau sobre la sentència Valtonyc?

És una barbaritat. Jo no tenc gens clar que tingui cap retret penal. A més, s’ha de tenir en compte el context en què han tingut lloc les actuacions.

Quin paper té la Fiscalia General de l’Estat?

A Catalunya, és una ariet del Govern. Llevat de Catalunya no hi ha conductes impròpies.

A Balears, acaben d’arxivar la denúncia per crims de guerra arran de l’obertura de fosses franquistes per la Llei d’amnistia. Què en trobau?

És un tema que no està ben tancat. Aquests són els problemes de les guerres civils. Després de 80 anys, encara hi ha coses per tancar. Va deixar un país dividit en dos bàndols i la Llei d’amnistia, que no es va fer amb aquesta intenció, s’ha interpretat com un punt final. Hi ha crims que no prescriuen, però no s’interpreta així.

Us sembla justa, la Llei electoral?

És la peça clau per garantir la restauració de la monarquia, juntament amb la composició del Congrés dels Diputats i del Senat. És la manera de controlar la manifestació de la voluntat de la sobirania del poble. En el Congrés, es fa una desviació calculada del principi d’igualtat, de manera que el sufragi no sigui el mateix a totes les circumscripcions i hi hagi un escorament cap a la dreta i cap al bipartidisme. I en el Senat, directament es carreguen el principi d’igualtat. Per exemple, Soria té els mateixos senadors que Madrid. És una cambra purament inconstitucional.

Funcionam com la resta dels països d’Europa o Espanya és un dels menys democràtics d’occident?

Espanya, ara mateix, deu estar a la part baixa de la democràcia, però també hi ha un descens considerable d’Itàlia i Grècia. Ara no és el millor moment de la democràcia enlloc. Hi ha una corrupció electoral de baixa intensitat incorporada a la Constitució. Espanya ha estat sempre una monarquia constitutivament corrupta, no tan sols en els negocis i els doblers sinó també a les eleccions. El frau electoral existeix d’ençà que hi ha sufragi universal, és la manera menys digna d’obtenir la voluntat popular. L’any 1978 l’introdueixen a la Constitució a través de l’article 68 i 69 i el decret llei a través del qual s’organitza el sistema electoral que permet que amb un 30% dels vots el PP tingui una majoria absoluta en el Senat. I només el Congrés i el Senat ho poden reformar.