ATALAIANT DES DE L’ESPAI
Societat 15/03/2019

Itineraris amb vistes

Els camins de l’aigua serviran per dibuixar tres rutes i distribuir l’illa de Mallorca en quatre grans sectors

Joan Bauzà
3 min
Càlculs amb programari SIG MiraMon i Arcmap.

GeògrafImaginem que decidim travessar la serra de Tramuntana seguint les línies divisòries d’aigua i a continuació travessar l’illa en direcció a Llevant, fins a enllaçar amb les serres de Llevant, on repetirem la proesa. Com serien aquests itineraris?

Un punt comú en serien les bones vistes, conseqüència d’anar crestejant de manera permanent, seguint la traça de les línies divisòries d’aigües, definides com a línies a partir de les quals les aigües superficials s’escolen en direccions divergents.

Per esbrinar aquests camins necessitarem un model digital d’elevacions del qual derivarem el pendent i l’orientació del terreny. Amb aquesta informació es podrà determinar per on transcorren les diferents línies divisòries. Aquest procés genera múltiples divisòries que simplificarem seguint els criteris següents.

En primer lloc, agafam la serra de Tramuntana per esbrinar la divisòria que separa les aigües que drenen cap a la costa nord d’aquelles que ho fan cap a l’interior. Seguidament, establirem la divisòria que partiona Mallorca entre les aigües que acabaran a les badies del nord i les que ho faran a les badies del sud.

Per acabar, agafant les serres de Llevant, i en un procés semblant a la serra de Tramuntana, establirem la traça que separa les aigües que drenen cap a la costa de Llevant d’aquelles que ho fan cap a l’interior.

Un cop fets els càlculs, si ens fixam en el mapa, podem observar com tres grans divisòries dibuixen una gran ‘H’ i divideixen l’illa de Mallorca en quatre grans sectors a partir del destí que seguirà l’aigua de pluja. Començant per la serra de Tramuntana, tenim una primera divisòria en sentit SO-NE que va des de Sant Elm, a Andratx, fins a cala Castell, a Pollença. És un recorregut de poc més de 95 km i que podem intuir al perfil topogràfic sota el mapa. Observareu que els perfils exageren el relleu per ajudar a fer-lo més evident.

La ruta ens durà per cims i indrets coneguts: la moleta de l’Esclop, el puig de Galatzó, els puntals de Son Balaguer, la Cartoixa de Valldemossa, el puig del Teix, el coll de Sóller, la serra d’Alfàbia, el puig de l’Ofre, el puig Major, el morro d’Almallutx, el puig d’en Garireu, el coll de la Batalla, el puig Massot, el puig Gros de Ternelles o el castell del Rei, entre d’altres. Acabarem la trescada a cala Castell, a Pollença.

Itinerari de 80 km

Si decidim travessar l’illa cap a les serres de Llevant i ho volem fer seguint una divisòria, ho farem a partir del pas de na Maria, entre Sóller i Bunyola. Començarem així una nova ruta que separa les aigües que drenen cap a les dues grans badies, travessant indrets com: Pòrtol, el puig de Son Seguí, el puig de Randa i el puig de Son Nebot, per acabar al puig de Sant Salvador, a Felanitx. Un itinerari d’uns 80 km del qual també podem veure el perfil topogràfic.

Arribats a les serres de Llevant, si ens queden forces, repetirem la jugada. Seguint la ruta en direcció NO-SE començarem al Caló, a Artà, travessant cims i indrets com l’ermita de Betlem, la talaia Freda, el puig de Ferrutx, Carrossa, el puig de Calicant, el puig de Son Galiana, el santuari de Sant Salvador, el castell de Santueri, el puig de les Donardes i la penya Bosca per acabar, de manera poc precisa, atès que entram en una zona arreica, amb molt poc relleu, en el vèrtex geodèsic de na Gosta, a Santanyí. En total, quasi 90 km més per afegir als que ja duim a l’esquena i a les cames dels itineraris previs.

Per acabar, els camins que transcorren sobre divisòries són prou freqüents, lligats a la seva particularitat de generar conques visuals cap als diferents vessants. Molts es projecten amb funcions militars, com és el cas de la pista que transcorre per la carena dels diferents turons que envolten l’illa de Cabrera gran i que permet guaitar a banda i banda de l’illa.

stats