ASSETJAMENT SEXUAL

Investiguen abusos de capellans a monges a Espanya

Dues religioses expliquen a l’ARA les vexacions que van patir dins d’una congregació a Màlaga i Granada
El capellà acusat d'abusos sexuals, el pare Tejerina, al costat d'una de les seves víctimes, la germana Eliana / ARA

La germana Eliana recorda que sortia de la sagristia quan el pare Eulogio Tejerina se li va posar al davant, la va mirar a la cara i li va dir: “Portes les mamelles massa caigudes” i li va agafar els pits amb les dues mans i els hi va tirar amunt. La germana Eliana assegura que ella no havia vist mai abans aquell capellà, que es va quedar parada i que des d’aleshores aquell sacerdot li va amargar la vida.

Eliana Macías -aquest és el nom complet de la religiosa-és una de les 23 monges que han abandonat la congregació de les Germanes del Bon Samarità des de mitjans del 2016 i una de la desena de religioses que han fet un pas endavant i han presentat una denúncia canònica i una altra de civil contra aquesta congregació pels abusos sexuals i de poder patits a les cases que té als pobles espanyols de Nerja (Màlaga) i Loja (Granada) i a la ciutat xilena de Molina. Algunes d’aquestes religioses van enviar una carta al papa Francesc el juny passat -a la qual l’ARA ha tingut accés- en què afirmen literalment que eren víctimes de “fregaments amb el cos” i “tocaments de les seves parts íntimes” per part d’alguns capellans, que eren tractades com a “esclaves”, que les feien treballar més de 12 hores al dia i que les seves superiores els prohibien tenir comunicació amb les famílies i fins i tot els revisaven la correspondència.

Investigació del Vaticà

De fet, aquesta setmana una comissió d’investigació del Vaticà, liderada per la germana Rosario Alonso, s’ha traslladat a Nerja i a Loja per aclarir els fets denunciats, i la setmana anterior va ser a Xile. La mare superiora de les Germanes del Bon Samarità a Nerja, sor Purificación González, va confirmar per telèfon a aquest diari que efectivament la comissió ha estat en aquest poble malagueny -on la congregació gestiona una residència d’ancians-, però va treure importància als abusos. “Va ser un cas molt puntual, i Déu vulgui que no es repeteixi”, va sospirar.

En canvi, per a la germana Eliana els abusos no van ser puntuals, sinó un autèntic calvari. En concret, les monges denunciants -totes són xilenes- es queixen de tres capellans: els espanyols Eulogio Tejerina (claretià) i Luis González (Opus Dei), i el xilè i també claretià Iván Herrera. Tots tres ja són morts. Les religioses denuncien ara la congregació perquè, asseguren, la fundadora, la mare Irene García, i la responsable a Espanya durant anys, la mare Patricia Ibarra, van ignorar els seus precs sobre els abusos que patien. A més diuen que qui va ser bisbe de Talca -la diòcesi xilena on hi ha la casa mare de la congregació- fins l’any passat, Horacio Valenzuela, va mirar cap a una altra banda malgrat que li van fer saber tot el que passava.

“El pare Tejerina era metge i sempre obligava les monges a despullar-se del tot per examinar-les i aprofitava per tocar-les”, explica la germana Eliana, que el 1994 va ser traslladada de Xile a Espanya, on assegura que va començar el seu suplici. Diu que el capellà li tocava les cames i les natges mentre la confessava, i que ella li donava cops amb la mà mentre intentava concentrar-se a anar fent llista dels pecats. El sacerdot també es ficava a les habitacions de les monges de nit, es passejava completament nu pel convent i deia que estava “delicat” de salut i demanava que una monja l’ajudés a rentar-se.

“Per exemple, era a la seva habitació i et demanava que li portessis un got d’aigua. Trucaves a la porta abans d’entrar-hi i et deia «Passi», i quan entraves te’l trobaves nu -explica la monja-. Si estava nu, per què em deia que passés?” “Per a nosaltres és molt difícil parlar de tot això perquè som religioses i ens fa vergonya”, afegeix la germana Eliana, que no vol entrar en gaires detalls però assegura que moltes monges callaven malgrat aquests abusos, i que les que van alçar la veu mai les van escoltar. Segons diu, el pare Tejerina sempre va ser tractat a la congregació com si fos “un príncep” perquè era el capellà, el confessor i el metge, i les Germanes del Bon Samarità necessitaven precisament que algú oficiés les misses a la germandat, confessés les monges i examinés els ancians malalts. I el pare Tejerina ho podia fer tot.

Crits i menyspreu

El xilè José Agustín Pérez, que ara viu a Talca i va ajudar la mare Irene a fundar les Germanes del Bon Samarità quan era seminarista, explica que va veure amb els seus propis ulls com el pare Tejerina escridassava i menyspreava les monges xilenes. “Els deia «Sou unes índies inútils que no serviu per a res»”, recorda. I, de fet, a la carta de denúncia que les religioses van enviar al Papa, expliquen que Tejerina els cridava: “Si no fóssiu al convent seríeu al carrer o en un cabaret”.

La germana xilena Yolanda Tondreaux, que també va deixar les Germanes del Bon Samarità fa poc més d’un any, explica que va entrar a la congregació a Xile el 2004 i aleshores ja es parlava “del que passava a Espanya” en referència als abusos, i de “les amenaces de la mare Patrícia”. Ella, afirma, va tenir la sort que no la van enviar ni a Loja ni a Nerja, però també va tenir la seva pròpia creu a la ciutat xilena de Molina: el pare Iván Herrera. “Les germanes joves ja m’havien advertit que el pare Iván feia aquelles coses [abusos sexuals], però jo no m’ho vaig creure fins que em va tocar a mi”, admet. Un dia mentre netejava la sagristia, el sacerdot la va abordar, la va abraçar i va intentar petonejar-la a la boca. “L’hi vaig explicar a la mare Irene [la fundadora de la congregació], i em va contestar que allò eren xafarderies i que era la manera de ser del pare Iván per demostrar-nos el seu afecte”, diu la monja. “Xafarderies? A mi m’ho va fer tres vegades. ¿Així és com em volia mostrar el seu afecte?”

Por entre les monges joves

La germana Yolanda assegura que les monges joves s’avisaven entre elles quan veien el sacerdot arribar al convent. El capellà no hi era sempre, només s’hi estava uns dies per confessar o oficiar la missa. “Ens tancàvem a les nostres habitacions o evitàvem moure’ns pel convent totes soles. Sempre anàvem de dos en dos per por de trobar-nos-el”, relata.

El maig del 2016 la mare Patricia, que fins aleshores s’havia encarregat de les cases del Bon Samarità a Espanya, va assumir la direcció de tota la congregació perquè la fundadora, la mare Irene, estava molt malalta. De fet, va morir el 17 de febrer del 2017. Arran d’això, moltes monges -fins a 23- van abandonar en massa la germandat. Temien que la congregació esdevingués un infern amb la mare Patricia al capdavant, igual que ho havien sigut les cases de la germandat a Espanya, assegura la germana Yolanda.

“Hem denunciat els abusos ara perquè no ho podíem fer quan érem dins de la congregació. Quan et fas monja et sotmets als vots d’obediència, pobresa i castedat. I el vot d’obediència també vol dir silenci”, justifica. I, a més, difícilment ho podrien haver fet. La germana Yolanda explica que al convent depenien totalment de la mare superiora: “Si necessitaves compreses, havies d’anar a demanar-les-hi a ella, o si necessitaves roba interior li havies d’ensenyar que la que tenies ja era massa vella. Nosaltres al convent no cobràvem absolutament res. Teníem les butxaques buides, sense diners, i si algú et regalava alguna cosa l’havies de donar a la congregació immediatament perquè si no et renyaven”, explica la germana Yolanda.

La religiosa es queixa que ara estan amb una mà al davant i l’altra al darrere. “Quan un capellà és acusat de cometre abusos sexuals, continua rebent la seva mensualitat. En canvi, nosaltres, les religioses que els hem patit, què passa amb nosaltres?”, es queixa la monja, que ja té 49 anys i diu que ara, amb aquesta edat, difícilment trobarà feina enlloc. Eliana també es lamenta. Té seixanta-sis anys i va entrar al convent amb disset, quan era una noieta. Després de gairebé mig segle de vida religiosa s’ha quedat al carrer amb res: viu a Xile amb la seva germana de setanta-sis anys, cobra una pensió de 100.000 pesos -un terç del salari mínim mensual xilè- i es mou pesadament amb una crossa. Pateix artrosi i té un genoll inflat com una pilota.

Les Germanes del Bon Samarità van fer públic un comunicat a l’agost en què se solidaritzaven amb les monges que han abandonat la congregació i asseguraven que prendrien mesures per evitar que es repetís una situació similar. Per la seva banda, el portaveu de la Conferència Episcopal de Xile, Jaime Coiro, ha assegurat que “si les decisions preses no són les justes, seran revertides”. L’ARA ha contactat insistentment amb el portaveu del Papa i l’oficina de premsa del Vaticà, de moment sense resposta.

Extractes de la carta de denúncia que les monges van enviar al Papa

(consulti aquí la carta sencera en pdf a la qual ha tingut accés l'ARA)

“Vam ser testimonis o víctimes de nombroses situacions impròpies i directament abusives per part del capellà Eulogio Tejerina Canales, com ara: fer entrar les germanes a la seva habitació i obligar-les a despullar-se per després procedir a realitzar tocaments de les seves parts íntimes”

“El pare Iván aprofitava la situació quan les [monges] més joves estaven soles –a la seva habitació o a la sagristia– i els feia abraçades i mostres d’afecte indegudes, els feia petons i fregava el seu cos contra elles”

“Se’ns prohibia parlar amb altres persones i fins i tot entre nosaltres. També la comunicació amb la nostra família estava restringida, i podien passar mesos que no parlàvem amb ningú. Fins i tot la nostra correspondència era revisada per les germanes superiors abans que fos enviada fora del convent. Així mateix, les cartes que rebíem sempre estaven obertes, ja que també eren sotmeses a un control per part d’elles”

“Li demanem que, sisplau, ens ajudi per aclarir i frenar aquestes situacions. La nostra intenció no és fer mal, sinó més aviat cooperar perquè la veritat surti a la llum i fer justícia [...]. Actualment queden unes 10 germanes dins el convent. Sabem que necessiten ajuda, estan incomunicades –els han pres els mòbils–, no poden sortir i se'ls ha prohibit parlar amb el personal i la seva família.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF